Una reforma coercitiva amb empara legal

BarcelonaLes preguntes

1. És necessari canviar la llei?
2. Quina base legal hi ha per fer-ho?
3. Fins a quin punt es tensiona l’estat de dret?

Montserrat Nebrera: “El PP vol fer el Constitucional a imatge i semblança seva”

1. No cal fer-ho si les lleis es compleixen, però posar més traves a la norma l’únic que fa és demostrar que el sistema no funciona. El PP s’hauria de preguntar per què les lleis no es compleixen. Era volgut que el Tribunal Constitucional (TC) no tingués força executiva, per distingir-lo i donar-li més autoritas, i amb la reforma sols s’aconsegueix que el sistema sigui més coercitiu.
2. La base legal és la majoria absoluta. Tècnicament, la llei orgànica es pot modificar per majoria absoluta i els 186 diputats li donen cobertura legal i legítima. Una altra cosa seran els terminis: la llei s’aprovarà a finals d’octubre o principis de novembre, just abans de les generals. Políticament, el PP es comença a prendre seriosament el 27-S i preveu un resultat que no li agrada. A més, vincula el PSOE perquè l’obliga a posicionar-se: ¿si guanya les eleccions, tindrà els nassos de revocar la llei?
3. El TC serà del mateix color que el Congrés, perquè el PP vol fer l’alt tribunal a imatge i semblança seva. Critiquen que per als independentistes sigui suficient el 51% dels diputats, quan també volen canviar la llei més important per majoria absoluta. ¿No s’hauria de buscar el consens sobretot del PSOE i aprovar-ho per majoria qualificada? L’autoritat no es guanya amb un cop de puny sobre la taula.

Ferran Requejo: “Sembla més propi d’un estat no democràtic”

1. És un gest de cara a la galeria que, en realitat, no caldria que es fes, ja que les resolucions del Tribunal Constitucional es poden fer complir a través del sistema judicial ordinari. A parer meu, donar al tribunal la possibilitat de sancionar és una mostra de debilitat del poder central, ja que converteix el TC en un tribunal de presa de decisions de caràcter administratiu. Degrada les seves funcions.
2. La mesura assenyala una mala qualitat de la democràcia, ja que els potencials implicats en uncontenciós del TC es queden sense dret a la defensa. Això sembla més propi d’un estat no democràtic. La reforma és una concessió a la dreta del PP feta amb una clara data de caducitat. Està immersa en el soroll de les campanyes electorals del 27-S i els comicis generals. El següent govern que arribi a la Moncloa la tombarà. Tampoc penso que la mesura afecti la lògica del procés sobiranista.
3. És una mesura que va directament en contra de la qualitat de l’estat de dret. A banda, considero que és un error estratègic del govern espanyol. La reforma augmentarà la visió d’un tribunal polític que ja no només funciona com a tercera cambra, després del Congrés i el Senat, sinó que, a més, fa funcions de sanció administrativa. La iniciativa del PP degrada l’estructura dels poders de l’Estat, ja que en general els tribunals han de ser un agent neutral que es dediqui a jutjar i el poder executiu ha de fer complir les sentències. És per això que sostinc que amb aquesta reforma es consolidaria una mena de confusió de funcions.

Eugeni Gay: “No és necessari canviar la llei, però sí complir-la i acatar-la”

1. No em sembla necessari canviar, així de cop i volta, la llei orgànica del Tribunal Constitucional. En canvi, sí que crec que és imprescindible que tant els poders públics com els ciutadans la compleixin i l’acatin. A més, cal fer un ús raonable, racional i no interessat del Tribunal Constitucional. Si això no es respecta escrupolosament s’està instrumentalitzant el Tribunal com, en força ocasions, dissortadament ha passat.
2. Si no hi ha una habilitació constitucional que ho permeti, no es pot legislar. En el cas del sistema espanyol, la llei orgànica del Tribunal Constitucional es podria legislar sense més problemes. De fet, totes les lleis democràtiques poden ser modificades, incloent-hi la mateixa Constitució.
3. La llei és la resposta jurídica a un debat previ serè, que es va dur a terme als Parlaments democràtics i que, per tant, ha de ser una norma d’obligada conducta per a tots els ciutadans, sense més excepcions que els que la mateixa llei pugui preveure en el seu redactat. Tot el que no respongui a aquest supòsit és summament perillós per a l’estabilitat política d’un país. Voldria dir que el diàleg ha fracassat, ja que és imprescindible que les lleis -les orgàniques tenen un quòrum reforçat- tinguin un alt grau de consens per ser aprovades i reformades.

Xavier Arbós: “La reforma desnaturalitza el paper de l’alt tribunal”

1. Per dotar de capacitat sancionadora el Tribunal Constitucional s’ha de canviar la llei. Ara l’alt tribunal no té mecanismes per fer complir directament les seves resolucions. Ara bé, si tira endavant la reforma que proposa el PP es desnaturalitzarà el paper del TC, que, ara per ara, actua de jutge de lleis. L’element clau, a parer meu, és que el govern central ja va intentar que l’alt tribunal es pronunciés sobre la necessitat de complir les seves resolucions en el recurs que va interposar en contra de la convocatòria del 9-N. Una petició que no va subscriure el tribunal en la seva decisió, cosa que posava més difícil a la Fiscalia de l’Estat acusar de desobediència membres del Govern. No és casualitat que la reforma es produeixi ara, després que el tribunal rebutgés pronunciar-se en el sentit que li demanava l’executiu de Mariano Rajoy.
2. Si s’aprova la llei, la mesura tindrà base legal. Arribat el cas, el TC estarà obligat a complir la nova disposició, no tindrà marge. Per a mi, la reforma té cabuda a la Constitució, ja que no em sembla que es pugui considerar una mesura explícitament ad hoc per al president de la Generalitat -una llei de cas únic-, que sí que xocaria amb la jurisprudència constitucional.
3. De l’estat de dret ens n’hauríem de recordar sempre. Tant els sobiranistes com els partidaris de l’unionisme. Aquesta mesura és evident que tindrà efectes polítics. Ara, des del govern espanyol collaran l’alt tribunal i no sé si els membres del TC n’estaran gaire contents, de la reforma. En lloc de preservar al màxim la distància entre el tribunal i el debat polític, la nova llei la reduirà encara més.