La Moncloa va voler avançar el ple del TC
Sáenz de Santamaría va trucar després del consell de ministres al president del Tribunal Constitucional, i li va plantejar si era possible “resoldre-ho aquesta tarda"
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va trucar aquest divendres, després de la reunió del consell de ministres, al president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, per informar-lo que li enviava el recurs d’inconstitucionalitat contra la candidatura de Carles Puigdemont, i li va plantejar si era possible “resoldre-ho aquesta tarda”, referint-se a divendres mateix.
González Rivas era aquest divendres a Estrasburg i tornava a la tarda, però convocar el ple ahir mateix, com li suggeria Santamaría, no hauria sigut possible fins a les vuit del vespre, segons van assenyalar fonts judicials consultades per l’ARA. A més, hi havia magistrats fora de Madrid.
El magistrat ponent serà el barceloní del sector progressista Juan Antonio Xiol i, precisament, l’hora de començament del ple s’ha marcat per donar-li temps d’encarregar l’informe sobre si admet a tràmit o no el recurs d’un lletrat del seu departament. I també per donar temps als altres membres perquè consultin l’abundant documentació.
Perquè, a més del recurs pròpiament dit, hi ha els informes del Consell d’Estat. Un d’ells creu que el recurs és preventiu i considera que no es pot recórrer la hipòtesi d’una investidura de Puigdemont. L’altre considera inconstitucional que els exconsellers que resideixen a Bèlgica puguin delegar el vot.
El govern espanyol ha decidit forçar el recurs per raons polítiques malgrat la recomanació negativa del Consell d’Estat, el seu màxim òrgan assessor. L’executiu i el Partit Popular consideren que les vicissituds de Puigdemont i el Procés en general poden ser encara un terreny de batalla per recuperar-se de la humiliant derrota del 21-D, especialment a mans de Ciutadans. La tàctica judicial i el recurs al Constitucional estan al servei d’aquesta estratègia. A això també va respondre l’anunci de reeditar l’euroordre pel viatge de Puigdemont a Dinamarca, i la sobreactuació del ministeri de l’Interior per evitar una possible tornada del president català, precisament en una setmana en la qual el judici del PP de València feia aflorar la corrupció del partit de Rajoy
El TC afronta aquest dissabte una dilema. El Consell d’Estat, com a argument per considerar mancat de contingut i d’oportunitat el recurs del govern espanyol, es basa en la jurisprudència del Constitucional, que no estima vàlids els recursos “preventius”. El cas més sonat, el recurs del govern de José María Aznar el 2003 contra el pla Ibarretxe, rebutjat perquè era un “remei jurisdiccional preventiu”.
Però des de llavors el TC s’ha anat desplaçant cap a una ampliació d’allò que podria ser recorrible i s’ha allunyat de la lletra constitucional, que estableix que el govern espanyol només podrà impugnar “disposicions i resolucions adoptats pels òrgans de les comunitats autònomes” (article 161.2). Va ser això el que va passar amb l’admissió del recurs i la suspensió de la moció de ruptura al Parlament del novembre del 2015.
El dilema dels dotze membres del TC és fàcil de veure. No són pocs els magistrats que haurien preferit que primer se celebrés el ple i després s’impugnés, perquè el recurs preventiu és un acte contrari a la seva doctrina, com assenyala el Consell d’Estat. Però això ja ha deixat de ser matèria constitucional. És política pura i dura des del moment en què el govern del PP entona el “No passaran” amb Puigdemont i la seva investidura.
