La Moncloa ja té a punt la suspensió de qualsevol canvi al reglament

MadridUna reforma del reglament del Parlament per investir per via telemàtica Carles Puigdemont -com va suggerir el conseller de Presidència, Jordi Turull- seria suspesa automàticament pel Tribunal Constitucional a petició de l’advocat de l’Estat. Segons ha pogut saber l’ARA, al govern espanyol i al TC se segueix amb especial atenció aquesta possible reforma per bloquejar-la immediatament.

Com és norma, una suspensió mentre el TC entra al fons dels arguments de la reforma -per un període de cinc mesos- aniria acompanyada d’un requeriment a la nova mesa del Parlament i a la presidència perquè acatin la decisió, a risc d’incórrer en un delicte de desobediència. A més, si hi ha despeses per connectar Barcelona amb Brussel·les, es podrien considerar també malversació de fons públics.

Segons les fonts judicials consultades, el debat d’investidura quedaria desnaturalitzat a través d’una “investidura telemàtica”, perquè la sessió consta de la presentació del programa del candidat, la intervenció dels grups i la resposta del presidenciable. De fet, el reglament del Parlament preveu, ara, que el candidat sigui present al ple per ser investit.

Les mateixes fonts assenyalen, a més, que, pel que fa a l’acta de diputat, una cosa és delegar una persona perquè reculli la seva credencial a la Junta Electoral, i l’altra, fer-ho per “presentar al registre general del Parlament la credencial expedida per l’òrgan corresponent de l’administració electoral i prometre o jurar respectar la Constitució i l’Estatut”, com diu el reglament del Parlament.

Forcadell, en el punt de mira de nou

Amb la vista posada en una possible reforma del reglament -és només una de les fórmules que JxCat ha pensat per a la investidura, i encara no es descarta que Puigdemont torni-, el TC posa més pressió a Carme Forcadell. La presidenta del Parlament en l’anterior legislatura té dubtes sobre el seu futur, marcat pel setge judicial.

El marge d’acció de Forcadell, en cas que repetís com a presidenta, seria gairebé inexistent: està en llibertat provisional pel delicte de desobediència i el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena seguirà els seus passos.

Llarena tenia prevista la presó incondicional per als membres de la mesa, perquè tenia redactada la interlocutòria abans que Forcadell i la resta -Lluís Corominas, Anna Simó i Lluís Guinó- fessin la seva exposició final. En la vista breu van fer el que havia fet anteriorment Ramona Barrufet, secretària quarta, que va acatar l’article 155 i l’ordre constitucional.

El jutge va posar aleshores fiança als membres de la mesa, però va curar-se en salut en la interlocutòria per si calia revisar aquesta mesura: “Ara bé, les declaracions podrien ser mentida, i es podrien modificar les mesures cautelars si s’evidenciés un retorn a l’actuació il·legal que s’investiga”, va escriure Llarena. L’11 de novembre, després de passar una nit a la presó -abans de pagar la fiança de 150.000 euros-, Forcadell no va anar a la manifestació de Barcelona convocada per exigir la llibertat dels presos polítics. No hi va anar, va dir, per recomanació del seu advocat.

Per tant, el nomenament de Forcadell com a futura presidenta del Parlament estaria afectat per tot això, i hi pesa l’amenaça de tornar a la presó davant qualsevol reiteració de la desobediència. Ahir ho va verbalitzar el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido: “Qui surt del marc legal ha de ser conscient que haurà de pagar-ho”.

D’aquí, també, els seus dubtes: “Forcadell passa per una realitat personal que s’ha de respectar”, apunta una font propera.

Les negociacions en ferm per formar el nou Govern no avançaran fins que es conegui si Oriol Junqueras, líder d’ERC, i Jordi Sànchez i Joaquim Forn, 2 i 4 de Junts per Catalunya, surten de la presó. La Sala de Recursos del Suprem revisarà la situació de Junqueras el dia 4; i l’11 de gener prendrà declaració als altres tres i es plantejarà si segueixen o no a la presó. A partir d’aquí, començarà la cursa per formar govern i decidir, també, què passa amb els membres de l’executiu que segueixen a Bèlgica.

Rebuig polític a la proposta

La decisió de Carles Puigdemont és clau per a les negociacions. ERC ja ha deixat clar que no acceptarà una presidència a distància i que, en cas que JxCat pensi en una alternativa a l’actual president, postularà Junqueras com el següent en l’escalafó del “Govern legítim” cessat pel 155.

Per això JxCat pensa totes les fórmules possibles per investir Puigdemont, inclosa la via telemàtica. A més de la pressió judicial, els partits polítics que avalen el 155 van criticar la proposta. Zoido va dir ahir que confia que l’independentisme no continuï avançant “amb aquestes idees i genialitats”. A les burles del ministre de l’Interior també s’hi va afegir el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, que va titllar “d’absurda” la possibilitat d’investir Puigdemont per via telemàtica, una via que el fins ara portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va qualificar “d’invent del senyor Turull”. Carrizosa, però, va anar més enllà i va avisar que el seu partit “no reconeixerà ni admetrà com a legal una investidura telemàtica”. Ciutadans sí que acceptaria que l’escollit fos el líder d’ERC, sempre que tingui el vistiplau del jutge: “Si Junqueras obté el permís per sortir de la presó, i si legalment és possible, no n’impugnaríem la investidura”.

La legislatura catalana comença a arrencar tal com va acabar l’última: amb el Tribunal Constitucional vigilant cada pas i el jutge Pablo Llarena sent decisiu per als posicionaments dels líders independentistes.