La Moncloa demana col·laboració a Europa: "Saltar-se la llei és atemptar contra la UE"

MadridEl portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet un esforç aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al consell de ministres extraordinari, per enviar un missatge en clau internacional sobre la conveniència que les autoritats judicials alemanyes extradeixin el president Carles Puigdemont per rebel·lió. "No es tracta d'una qüestió espanyola; saltar-se la llei és atemptar sobre la UE", ha dit. El ministre ha volgut deixar clar que els polítics independentistes perseguits per la justícia espanyola "no estan sent investigats per les seves idees, sinó per les seves greus actuacions contra l'estat de dret", i ha remarcat en diverses ocasions que les decisions sobre les euroordres, entre països de la Unió Europea no tenen "control polític" i es basen en la "confiança mútua".

Aquest ha sigut el missatge més repetit per Méndez de Vigo, després que alguns mitjans de comunicació alemanys estiguin posant en dubte la conveniència de fer efectiva l'extradició, a la vegada que Mariano Rajoy ha rebut el suport del govern d'Angela Merkel en la seva estratègia contra l'independentisme. "La situació del senyor Puigdemont està exclusivament en mans de la justícia", ha asseverat Méndez de Vigo, que ha dit que els polítics catalans que estan sent perseguits "van ser advertits de les conseqüències" dels seus actes, i els seus partits "els van presentar com a candidats sabent la seva situació processal", en un intent d'esvair les acusacions de persecució política que estan vessant els processats i que alguns sectors alemanys estan donant per vàlides.

"Cap circumstància judicial té a veure amb la situació política que viu Catalunya", ha continuat el ministre, que ha dit que "en aquests tres mesos només hi ha hagut un candidat que s'hagi presentat a la investidura i no ha sigut capaç de reunir els vots", en referència a Jordi Turull, que tot i el que ha dit Méndez de Vigo no va tenir oportunitat de sotmetre's a la segona volta de la votació d'investidura pel seu empresonament per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

El també ministre de Cultura, que té experiència com a parlamentari al Parlament Europeu, ha llançat un missatge en clau comunitària, en un moment en què jutges de quatre països diferents hauran de decidir si mantenen aquesta "confiança mútua" en què, diu, es basen les euroordres: "El mateix que diem per a Espanya pot dir-se de la UE, on existeixen mecanismes de cooperació judicial, basada en la confiança mútua, que ha eliminat el control polític". Méndez de Vigo ha relatat com es van aprovar aquests mecanismes, i ha destacat que Espanya va ser impulsora d'aquesta figura, que "suprimeix l'extradició i facilita que s'executi entre organitzacions judicials i sense intervenció dels governs".

El ministre, tot i afirmar que no té intervenció política, sí que ha entrat a valorar si els criteris de l'euroordre es compleixen en el cas de Puigdemont, i ha considerat que sí. Segons ell, el delicte pel qual se sol·licita el reu "ha d'estar castigat amb més de 12 mesos, premissa que es compleix en el cas de Puigdemont". També hi ha d'haver un equivalent al Codi Penal: "Alemanya castiga l'equivalent a rebel·lió: l'alta traïció, entre 10 anys i reclusió per a tota la vida".

Méndez de Vigo ha restat importància a la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides sobre els drets polítics de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, i ha dit que l'organisme no és "un tribunal". El ministre ha afegit que quan rebin la comunicació perquè Espanya "reti comptes" sobre la situació de Puigdemont, l'Estat "ho farà", i explicarà, segons ell, que és un "fugat de la justícia".

Ple del Parlament

Méndez de Vigo també s'ha referit a la convocatòria del ple del Parlament per demà, amb propostes de resolució per reivindicar els drets polítics de Puigdemont i també Jordi Sànchez i Jordi Turull. "El que pot fer el Parlament i no l'hi ha dit el Tribunal Constitucional", ha afirmat, abans d'animar "a investir un candidat que es converteixi en president de tots els catalans i no d'uns catalans".