Miquel Iceta: "L’abstenció parcial seria una opció intel·ligent, però vull que tots votem ‘no’"

BarcelonaPoques hores després de guanyar les primàries del PSC a Núria Parlon, Miquel Iceta (Barcelona, 1960) pensa en el repte més immediat: aconseguir que el PSOE no viri cap a l’abstenció a Rajoy o afrontar el xoc amb Ferraz.

¿Hi ha marge per a l’abstenció del PSC?

No. A part del cost que suposaria donar suport a Rajoy, la situació a Catalunya explica per què la posició del PSC és tan ferma: si hi ha xoc de trens, no volem aparèixer al costat de cap de les dues locomotores.

¿Té esperança que la posició del partit sigui compartida per una àmplia majoria al PSOE?

No ho sé. La primera vegada que vam parlar d’això hi havia unanimitat pel no. No sé si deu haver canviat.

Veient com ha canviat el partit...

Sí, però el comitè federal és el comitè federal. He sentit persones amb gran ascendent en el conjunt dels socialistes, com Patxi López, defensant molt contundentment el no.

¿Creu que el PSOE consultarà la militància sobre aquesta decisió?

És molt difícil. També per una qüestió de temps.

I el PSC?

Ja hem fet una consulta. Acabem de celebrar unes primàries en què els dos candidats teníem la mateixa posició. No vull fer cap moviment abans que el PSOE canviï eventualment de posició. Si arriba el moment, veurem com decidim. Probablement en un consell nacional, però no descarto altres fórmules.

¿Està disposat a mantenir el no a Rajoy, costi el que costi?

Sí. Ja hi ha hagut altres vegades en què hem votat diferent.

¿Encara que això suposés un trencament amb el PSOE?

Això dependrà més d’ells que de nosaltres. El PSOE ha de pensar si el tema en què vol topar amb el PSC és el suport a un govern conservador.

¿Avalaria una abstenció parcial del PSOE que permetés al PSC mantenir la coherència i evités el xoc?

Jo vull que el PSOE voti no, i així ho defensaré. Si després decideix abstenir-se i fer-ho de tal manera que minimitzi els seus costos de divisió interna, això seria una posició intel·ligent. Però no és la que vull que prengui: vull que tots votem no.

Com es recuperaria el PSOE si acabés investint Rajoy?

Seria un procés molt complicat, perquè després de la investidura hi haurà l’acció de govern. El problema no és una votació, sinó que això inhabilita el PSOE per fer d’oposició. I més quan -i em puc equivocar- hi haurà eleccions com a màxim d’aquí dos anys. Tampoc hi hauria tant temps per recuperar una imatge, una credibilitat i una coherència.

¿Creu que amb un PSOE liderat per Susana Díaz el consens a l’entorn d’una reforma federal està en risc?

Està firmat per tots. No es modificarà, passi el que passi.

¿El xoc amb el PSOE pot derivar en la creació de la federació socialista catalana?

Crec que no. Fa gràcia perquè molts s’han encaparrat a dir que érem el PSOE i ara s’han trobat que no.

Una abstenció del PSOE afectaria el PSC en la batalla per l’esquerra amb els comuns. Quin és el seu pla?

Hi ha arguments per defensar el nostre projecte. A Catalunya l’any que ve serà l’any del fracàs o el desastre del referèndum. Nosaltres hem de perseverar: a la independència no s’hi arribarà i l’immobilisme és insuportable. Només el camí que proposem nosaltres ens treu de l’atzucac.

El PSC ha perdut uns dos terços dels vots en menys d’una dècada. La seva recepta és continuar igual?

Hem de prendre consciència que els temps de fa vint anys no tornaran, però el PSC ha de continuar creixent i demostrar que les seves idees són les que millor responen a la realitat. Hem de ser uns bons socialdemòcrates, els millors. I amb la gent que diu que és a la nostra esquerra hem d’establir les millors relacions.

Quin paper tindrà Núria Parlon?

El que ella vulgui. Ha sigut fins ara vice primera secretària. És una funció important, i si volgués també podria fer de portaveu del partit.

Si volgués ser candidata a la presidència de la Generalitat, ¿s’hi enfrontaria en unes primàries?

Si en aquell moment ella tingués possibilitats de treure més bons resultats que jo, seria el primer a proposar-la i ajudar-la.