El xoc entre Bonvehí i Puigdemont divideix el PDECat en dos blocs

Més d’un centenar d’alcaldes donen suport a la direcció per rebutjar la creació d’un nou partit

El xoc entre Bonvehí i Puigdemont divideix el PDECat en dos blocs
Núria Orriols / Gerard Pruna
30/06/2020
5 min

BarcelonaL’ordenació de JxCat té diverses dimensions. L’espai de l’expresident Carles Puigdemont és una amalgama que aglutina el PDECat, la Crida i dirigents independents, i cadascun d’aquests actors té vida pròpia. El que més, el PDECat. Si posem la lupa en el partit que presideix David Bonvehí, en les últimes hores es constata que la tensió és màxima. El rebuig de la direcció, divendres, a la proposta dels presos polítics -avalada per Carles Puigdemont- de fer un nou partit i aglutinar així tot l’espai de Junts per Catalunya ha dividit els alcaldes i els càrrecs de la formació. Una divisió que s’ha expressat, des del cap de setmana, a través de dos manifestos diferents. Ahir fins a 133 alcaldes i 54 líders locals del PDECat van signar un article afí a la cúpula de la formació per rebutjar la “dissolució” del Partit Demòcrata i avalar la posició negociadora del seu president amb la Crida, que passa per fer una coalició 50-50 i mantenir la personalitat del partit. El manifest es contraposa al que van promoure dissabte els afins a Carles Puigdemont -que ja suma més de 2.000 adhesions-, en què ja s’urgia a “concretar” l’ordenació de JxCat en una nova organització política que inclogués militants del PDECat, però també membres de la Crida, diputats independents i persones vinculades a l’esquerra. El problema principal aquí és la fórmula per transitar cap a JxCat: Bonvehí vol mantenir el PDECat i l’entorn de Puigdemont aposta per fer un partit nou des de zero, deixant de banda les estructures del partit hereu de Convergència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Entre els signants que ahir es van mullar a favor de Bonvehí hi ha els alcaldes d’Igualada i Mollerussa, Marc Castells i Marc Solsona -que han participat en la negociació al seu costat-, però també l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini; el de Deltebre, Lluís Soler; el de Gironella, David Font; el de Lloret de Mar, Jaume Dulsat; el de Martorell, Xavier Fonollosa; el de Premià de Mar, Miquel Àngel Méndez; el de Puigcerdà, Albert Piñeira; el de Reus, Carles Pellicer; l’alcalde d’Albinyana i vicepresident de la Diputació de Tarragona, Joaquim Nin, i el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, entre d’altres.

Tal com va avançar Nació Digital, el text defensa la fórmula de la coalició entre la Crida i el PDECat i no la de crear un partit nou: “Per sumar sempre hi serem, però des del reconeixement dels sumands”. També demana “defugir el pensament únic” i que es tingui present la “bona gestió” i la “mirada llarga”. Amb el manifest d’ahir, Bonvehí exhibeix múscul territorial, ja que la majoria són alcaldes o líders locals de la formació, alguns d’ells amb majories absolutes en les últimes eleccions. A l’altra banda de la batalla interna del PDECat hi ha els presos polítics i exiliats; els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró, Miquel Buch i Meritxell Budó; el president del grup, Albert Batet; a més d’alcaldesses com la de Girona, Marta Madrenas; la de Vic, Anna Erra; la de Valls, Dolors Farré, i alcaldes com el de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra; el de Ripoll, Jordi Munell; el de Borrassà, Ferran Roquer, o el del Port de la Selva, Josep Maria Cervera. Hi ha tres noms que destaquen per no haver signat cap dels dos manifestos: l’expresident Artur Mas; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón (tot i que fins ara s’ha situat amb el PDECat), i l’alcalde de Besalú, membre de la direcció del PDECat i diputat de JxCat Lluís Guinó.

Reunió d’urgència entre Turull-Rull i Bel-Bonvehí

Els afins a Puigdemont advoquen per crear un nou partit polític, tal com van defensar els presos del PDECat -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i l’exiliat Lluís Puig- en la proposta que van presentar divendres a l’executiva del partit. El full de ruta passava per fer una assemblea constituent de JxCat, escollir una direcció i un mètode per triar els candidats a les pròximes eleccions. També posava un termini de sis mesos perquè el PDECat, en funció de l’experiència amb el nou partit, pogués decidir si es dissol o no en una assemblea de militants. L’executiva va rebutjar la proposta dels presos per una majoria molt àmplia, ja que només quatre membres d’una vintena hi van votar a favor. Després del xoc de divendres i la divisió del partit entre manifestos, ahir es van reunir Bonvehí i el seu número dos, Ferran Bel, amb els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull -tal com va avançar l’ARA-. L’objectiu era abordar amb calma la proposta dels presos, que va enervar la direcció perquè es va passar a la militància al mateix temps que es debatia a l’executiva. Diverses fonts consultades pròximes a Puigdemont consideren que era innecessari que es produís aquesta votació i posicionar l’executiva en contra dels presos polítics i exiliats. “És una línia vermella”, afirmaven ahir. D’altra banda, fonts de l’executiva creuen que s’havia de donar un cop sobre la taula per deixar clar que no tot el que vingui de Lledoners o Waterloo s’ha d’acceptar. “No volem dissoldre el partit”, han insistit des de divendres des de la direcció del Partit Demòcrata.

Pronunciament de Puigdemont

Mentre bull el debat intern al PDECat, la incògnita és ara si Puigdemont esperarà que aquestes diferències internes es resolguin abans de fer el pas. Totes les fonts apunten que no. Ahir es va reunir el govern de la Crida -que inclou Laura Borràs, Elsa Artadi, Gemma Geis, Toni Morral o Ferran Mascarell, entre d’altres- i es va comunicar als seus membres que “en els pròxims dies” l’expresident faria un pronunciament públic sobre l’ordenació. Les fonts consultades per l’ARA expliquen que no es va concretar el dia, però sí que es va deixar clar que seria aviat. Puigdemont ja va donar suport la setmana passada a la proposta dels presos del PDECat i, segons diverses fonts coneixedores, el seu pla passa per fer una convocatòria per crear un nou partit polític que aglutini tot l’espai de JxCat amb l’objectiu de presentar-lo a les pròximes eleccions al Parlament.

Les conseqüències d’aquest pas són ara una incògnita. Si Puigdemont fa un anunci públic en aquesta línia, el PDECat s’haurà de posicionar sobre què fa, i és aquí on la divisió que s’ha manifestat en els últims dies es pot fer efectiva amb un trencament del partit. L’escenari de la ruptura comportaria que l’entorn de Bonvehí es quedés al Partit Demòcrata i es presentés als comicis en contra de l’expresident (diverses fonts apunten que en aquest cas Marc Castells seria el candidat). Al seu torn, Puigdemont es presentaria a les urnes amb la seva pròpia organització política, amb els quadres que el segueixin del PDECat, la Crida i els independents que formen part de l’espai. El congrés del nou partit, en aquest sentit, es dibuixa al mes de juliol.

Sigui com sigui, la cruïlla ha arribat per a aquest espai polític després de dos anys de negociacions entre Puigdemont i el PDECat. Si les coses no canvien a última hora l’espai es veu abocat a una fractura, mentre que si finalment hi ha un acord -les converses segueixen a totes bandes- se salvaria in extremis.

stats