Campanya electoral d'una setmana i gairebé 140 milions d'euros de pressupost pel 10-N
El 31 d'octubre començarà oficialment la cursa electoral i els partits rebran un 30% menys de subvencions
BarcelonaLa situació de bloqueig polític té costos. Les repeticions electorals suposen una despesa important per a les arques públiques, que se suma al desgast inevitable que té per a l’Estat no disposar d’un executiu plenament operatiu. Els partits van prendre consciència d’això el maig del 2016, quan les Corts van quedar dissoltes per mandat constitucional després que ni Pedro Sánchez ni Mariano Rajoy aconseguissin la confiança del Congrés en els terminis establerts. Va ser la legislatura més breu de la història d’Espanya, la que obria una etapa amb el vot dels ciutadans més volàtil i fragmentat que mai. Preveient que aquest escenari es pogués repetir, el Congrés va aprovar a finals del 2016 una reforma de la llei electoral que reduís el cost de la repetició electoral.
La reforma -que en el seu moment va tirar endavant amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans i l’abstenció d’Units Podem, el PNB, ERC i Convergència- redueix part de la despesa de la nova campanya pel que fa a les subvencions que reben els partits amb representació. Segons dades del ministeri de l’Interior, el pressupost per a les eleccions generals del 28 d’abril era de 138.961.516 euros -8,28 milions més respecte als comicis del 2016-. A causa de l’avançament electoral -igual que el 2016- el govern espanyol va haver de disposar de partides extraordinàries perquè la convocatòria no estava prevista.
El primer canvi que introdueix la reforma és la reducció del procés electoral de 54 a 47 dies. Així, la campanya electoral es limita a 8 dies, en comptes dels 15 establerts per als processos ordinaris. Així, amb el 10 de novembre a l'horitzó, la campanya electoral començarà el 31 d'octubre i acabarà el 8 de novembre. A més, s’avançaran també cinc dies els terminis previstos per la designació de representants, la comunicació de coalicions i la presentació de candidatures. D’altra banda, la norma estableix una sèrie de mesures per facilitar els tràmits: els partits podran comunicar mitjançant un escrit el manteniment dels mateixos representants a les llistes. En el termini de dos dies, la Junta Electoral Central ha de comunicar a les juntes electorals provincials corresponents els canvis. En el mateix sentit, les juntes electorals també es mantindran -l’organització de les juntes i les meses electorals va tenir un cost d’uns 14 milions d’euros el 2019.
Gairebé 140 milions d'euros i un 30% menys de subvencions als partits
En total, doncs, el pressupost que el ministeri de l'Interior planificat per aquesta repetició electoral és el mateix que el 28 d'abril -138.961.516,72 euros-. Amb aquests diners, el govern espanyol paga des de l'enviament del vot a distància o la propaganda, fins a la impressió de paperetes i sobres, segons confirmen fonts del ministeri a Europa Press. Les subvencions als partits queden fora d'aquests gairebé 140 milions d'euros de pressupost.
Com a conseqüència de l’escurçament de la campanya, la norma estableix així mateix una reducció del 30% de les subvencions per despeses electorals que perceben les formacions polítiques amb representació parlamentària. De la mateixa manera, es considerarà que els avals presentats per les formacions extraparlamentàries per poder-se presentar a les anteriors eleccions continuen sent vàlids.
Els electors residents a l’estranger que ja haguessin sol·licitat el vot per correu en els anteriors comicis tampoc necessitaran tornar-ho a fer. En les últimes eleccions, la segona partida més cara -després de la denominada administracions públiques, que ascendia a 58,7 milions d’euros- va ser la de Correus, que enguany ha costat 56,5 milions d’euros -el 40,66% del total-. L’enviament de documentació electoral costa 26 milions, i el de propaganda, 30,5.
Des d’aquesta feina de Correus fins a la impressió de sobres i el desplegament policial, passant per la difusió d’escrutini provisional i les telecomunicacions -de 7,9 milions el 2019-, la maquinària electoral és gegantina. La reforma de la llei per reduir-ne els tràmits i terminis en el cas de dissolució automàtica de les Corts en redueix la despesa, però malgrat això el bloqueig continua comportant un esforç econòmic per al ciutadà.
