Mas tampoc se’n surt a la segona i se li estreny el marge

BarcelonaPassaven pocs minuts de dos quarts de tres de la tarda quan Artur Mas va baixar les escales del Parlament. Ho va fer, com dimarts, sense ser investit president de la Generalitat. 73 diputats, inclosos els deu decisius de la CUP, van votar en contra de la seva candidatura. És la primera vegada que un aspirant ha de recórrer a una tercera votació -encara sense data- per assegurar-se el càrrec, i a hores d’ara ningú dóna per fet que l’actual president en funcions se n’acabi sortint. El “desànim”, segons fonts de Junts pel Sí, ha anat arrelant en la coalició sobiranista -especialment a les files de Convergència, que és qui té més diferències amb l’esquerra alternativa- a mesura que els gestos negociadors han topat amb la fermesa de la CUP.

Mas va aprofitar el seu discurs d’obertura de la segona votació per explicar davant del Parlament la proposta d’un govern col·legiat -avançada per l’ARA- format per tres grans àrees i que, segons Junts pel Sí, donava compliment a la demanda d’un executiu “coral” que havia fet pública la CUP. En la reunió de dimecres a la tarda al Palau de la Generalitat, el candidat a la presidència també va posar damunt la taula un segon oferiment: que el govern fos sotmès a una qüestió de confiança al setembre, després del primer període de sessions, per avaluar la seva feina i el compliment dels compromisos. La CUP va respondre amb un “no tranquil”.

Sense cap pas enrere

“Preferiria un sí intranquil a un no tranquil”, va ironitzar un Mas que, almenys de moment, no té pensat fer cap pas enrere. A pesar que a les files de CDC hi ha una certa sensació que ERC no surt prou en públic a defensar la candidatura del president en funcions, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, va sortir ràpidament del ple amb una idea per transmetre: “Estic convençut que arribarem a un acord per a un govern presidit per Mas”. El màxim dirigent nacionalista va rebre els aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí quan va entrar a la reunió del grup parlamentari celebrada just després del fracàs de la segona votació, i defensa que els “pròxims dies” s’haurà de tancar la qüestió.

“Tenim la sensació que ens hem mogut molt i que ells no s’han mogut gens”, assenyalen a la cúpula de Convergència. A l’oferta d’executiu plural i de sotmetre’l a una qüestió de confiança al Parlament cap al setembre s’hi va sumar la possibilitat que la CUP “fiscalitzés” l’acció de govern amb algun càrrec a l’executiu o una fórmula específica, segons fonts consultades. Aquesta possibilitat es va plantejar en la reunió a Palau. Els sectors de CDC menys favorables a pactar amb l’esquerra alternativa sostenen que, si segueixen ancorats en el no, “quallarà el relat que són ells els culpables”. “I si arribem a la campanya electoral situats encara en aquest punt, la figura de Mas serà clau camí del 20-D”, assenyala un dirigent de CDC consultat.

El president en funcions es va estalviar amb la CUP el to agre mantingut amb bona part de l’oposició -especialment amb el PP- durant el debat. “Som 72 diputats [independentistes]. Hem de demostrar-ho no per la via dels discursos, sinó per la via dels fets”, va considerar Mas, que va demanar “moure’s” perquè “es resolguin els temes”. “Si tothom manté la seva posició de manera inalterada, és evident que no hi pot haver acord”, va defensar el candidat de Junts pel Sí, que va demanar “coresponsabilitat” a la CUP.

La “devaluació” presidencial

Una de les principals crítiques que va rebre Mas de la resta de l’oposició va ser que la proposta d’una presidència amb menys atribucions envoltada de tres macroàrees amb poders delegats “devalua” la institució. “Va passar en l’última etapa de Jordi Pujol i en la primera de Pasqual Maragall, i aleshores ningú ho va criticar”, va defensar ell, també qüestionat sobre la resolució rupturista suspesa dimecres, a la qual no es va referir en la intervenció inicial. A l’acusació de voler-se “aferrar” al càrrec, Mas va respondre que, si encara no era president, es devia al fet que volia ser “fidel” al programa.

El manteniment de la seva candidatura, però, fa que la CUP segueixi sense voler pactar. En sectors de Convergència es defensa deixar passar el 20-D i observar si el canvi de forces a Madrid pot permetre una investidura sense l’esquerra alternativa, al mateix temps que es desconfia sobre una aliança estable amb la CUP. “Si passa això amb la investidura, imagina’t amb uns pressupostos”, defensen dirigents consultats. L’oferta d’Antonio Baños d’un pacte dels 72 diputats -que vagi més enllà que l’esquerra anticapitalista deixi dos vots a favor i la resta s’abstinguin- va generar, això sí, cert optimisme a Junts pel Sí.

El calendari corre, el marge negociador s’estreny i Mariano Rajoy ja adverteix que “no mirarà cap a una altra banda” si s’incompleix la llei a Catalunya. Mas, després de dues negatives, afronta el moment més incert de la seva carrera.