Marta Pascal: “M’agradaria molt que Puigdemont assumís la presidència del PDECat”

BarcelonaMarta Pascal és coordinadora general del PDECat des de la seva fundació el 2016. Dos anys després afronta el seu segon congrés en un context d’aliança amb JxCat i amb un sector crític que s’oposa al seu lideratge. Explica a l’ARA que prepara una nova executiva per a l’assemblea del 20 de juliol.

¿El PDECat ha fet un diagnòstic del que va passar a l’octubre i autocrítica del que va fallar?

Sí, tenim gent a la presó i a l’exili i som molt conscients de la situació actual. Però també hem sigut un partit que ha demostrat una determinació total, que no ha fallat en els moments importants i que cal tirar endavant amb les coordenades noves: presos i exiliats, nou Govern a Catalunya i un govern del PSOE a Espanya.

Una de les diferències amb l’etapa anterior és que ja no hi ha fulls de ruta concrets. ¿Després de l’1-O i la DUI, quins són els passos?

En la ponència política queda clar que som un partit d’obediència absoluta als ciutadans de Catalunya. Ja va quedar clar l’1-O i el 21-D. Ara potser no és encertat posar terminis a la legislatura, però l’objectiu és un estat lliure en forma de república.

En la ponència política diuen que ha arribat el moment d’una política possibilista. ¿El suport a Pedro Sánchez s’entén en aquesta clau?

El nostre suport va ser instrumental. No ens agrada Sánchez, el que volíem era treure Rajoy del poder. Ara bé, el nou president espanyol ha de demostrar que abandona la via Rajoy, i això no només és acostar els presos, sinó optar per la seva llibertat.

¿Què ha de fer l’independentisme si s’obre el meló de la reforma constitucional o d’un nou Estatut?

La societat catalana no espera un canvi constitucional ni un Estatut millor. Això voldria dir que l’1-O no ha existit i que la gent tampoc s’ha pronunciat per un estat propi. És una pantalla absolutament passada. Ara bé, allà on hi hagi interessos dels catalans a defensar, el PDECat hi serà, també a l’Estat i a Europa.

¿El nou estat es pot basar en el resultat de l’1-O? Ho dic perquè hi va participar el 43% del cens.

Quan el president Quim Torra planteja un referèndum acordat és perquè precisament encara volem anar més lluny en la recerca de la majoria i la complicitat a nivell extern. És un plantejament molt seriós i que també ens interpel·la als independentistes, perquè ens demana que continuem convencent.

¿Vostès reivindiquen la declaració d’independència del 27 d’octubre?

Estem molt convençuts que vam fer un acte d’obediència a l’1-O. Va ser una declaració política. Creiem que s’havia de produir, jo mateixa la vaig votar i ho tornaria a fer. Ara bé, encara ens falta una mica. El més honest és dir: mai havíem arribat tan lluny, amb tantes eines a les mans i amb l’Estat tan desprestigiat.

Com s’ha de vertebrar l’independentisme? En un sol partit?

En aquest trànsit des del 2010 queda clar que la baula feble ha sigut la unitat, perquè les diferents sensibilitats hi són i això també demostra la pluralitat. Per la nostra banda, plantegem el congrés del juliol com l’oportunitat de construir el partit central de l’independentisme. Vull liderar una candidatura d’unitat que requerirà generositat de tots.

¿No opta per una confluència més àmplia amb ERC, doncs?

En les eleccions l’independentisme ha de ser intel·ligent i aprofitar allà on pugui la suma d’esforços. S’ha de preguntar a ERC també què vol fer.

Però aquest espai que volen ser, no és només el PDECat. El 21-D van anar amb JxCat. El seu partit quedarà diluït dins aquest moviment? Com ICV dins els comuns?

No, m’agradaria explicar-ho: la gènesi de JxCat va ser una trobada a Brussel·les entre els expresidents Carles Puigdemont, Artur Mas, jo mateixa, Ferran Bel i David Bonvehí. Allà vam decidir que el partit havia de ser capaç de traspassar les seves fronteres davant la negativa d’uns altres a fer la llista unitària. Vam decidir fer la candidatura més semblant a l’1-O. Això no hauria sigut possible sense el lideratge de Puigdemont.

A vostè se l’ha qüestionat internament al PDECat. ¿Ara vol fer una direcció de síntesi?

Des de la direcció aquests dos anys hem fet bona feina, amb unes circumstàncies molt difícils, amb l’herència complicada de CDC... Hem de fer servir l’assemblea perquè la pluralitat del partit estigui ben incorporada a la direcció i sota el lideratge de Puigdemont i els presos.

Els ha fet una proposta concreta?

A mi m’agradaria que Puigdemont fos president i que Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig assumissin les vicepresidències polítiques. I que, amb mi com a secretària general i David Bonvehí com a secretari d’organització, puguem sumar per reforçar el partit i arreglar les diferències internes.

Quina resposta ha tingut?

Hem començat a fer els primers contactes però vull ser molt cautelosa i respectuosa amb tot això.

Amb Joan Ramon Casals, la cara visible dels crítics, ¿hi ha parlat?

Estic disposada a integrar-lo dins la meva executiva. No veig que tinguem diferències de base gaire importants. Seria una bona notícia que ens poguéssim entendre.

¿Neus Munté serà la candidata del PDECat a Barcelona?

Ella es presenta per ser alcaldessa de Barcelona però també hem de ser capaços de trobar la unitat. Buscarem la millor manera perquè l’independentisme torni a governar la capital. És fonamental.