Marchena desfulla la margarida per a Homs
El tribunal que elabora la sentència de Francesc Homs es va reunir dijous després de deixar el judici vist per a sentència. I es tornarà a reunir. La resolució que adopti -previsiblement aquesta setmana- fixarà també el llistó per a la sentència que elabora el TSJC sobre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem i president i ponent del tribunal que jutja Homs, treballa en l’esborrany de la sentència fins i tot des d’abans que s’acabés el judici. Durant el judici, el protagonisme de Marchena ha sigut patent perquè va ser qui es va fer càrrec el 2008 de la ponència del cas Atutxa, que va concloure amb la condemna de l’expresident del Parlament basc per haver desobeït una ordre del Suprem: dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El tribunal li va imposar una inhabilitació d’un any i sis mesos i una multa de 18.000 euros.
A més, sis dels set magistrats -José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero- que han jutjat Homs van participar en el tribunal d’Atutxa, format per dotze magistrats. La setena, en el cas d’Homs, ha sigut la magistrada Ana Ferrer. Cap dels sis va mantenir discrepàncies amb Marchena en relació amb la condemna pel delicte de desobediència a Atutxa. Per tant, el ponent de la sentència d’Homs té el camp lliure. El dilema es redueix, pràcticament, a una condemna per prevaricació i desobediència o només per desobediència. El fiscal Jaime Moreno ha explicat en les seves conclusions que hi ha hagut un “concurs ideal”. Això vol dir que la presumpta actuació delictiva d’Homs suposa incórrer en els dos delictes mencionats. Per aquest motiu, sol·licita que tots dos delictes siguin penats conjuntament amb nou anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius. Si el tribunal decidís penar els delictes per separat, sol·licita set anys i sis mesos d’inhabilitació pel delicte de prevaricació, i una multa de cinc mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i un mes d’inhabilitació pel delicte de desobediència.
La carta enviada a T-Systems com a prova
La prova de càrrec contra Homs és la carta que va enviar a l’empresa T-Systems el 6 de novembre del 2014, en la qual es deia que havia de seguir els treballs informàtics de la consulta. L’empresa havia demanat criteri sobre la providència del TC, que dos dies abans suspenia tots els actes relacionats amb la consulta. La carta prova que Homs, per tant, va desobeir el TC: en lloc d’ordenar paralitzar els treballs, va donar llum verda per continuar-los. Segons el fiscal, aquesta carta a un proveïdor equival a una resolució administrativa. I aquesta resolució és una decisió injusta sabent que ho era, perquè existia la providència del TC. ¿Una carta és una resolució administrativa? Fins i tot en el cas que aquesta carta provés una prevaricació del gènere omissiu -Homs no va adoptar la resolució de paralitzar el procés participatiu, va ometre respondre positivament a la providència- no són dos actes separats. La conducta antijurídica, en tot cas, seria la mateixa. Marchena, doncs, haurà de resoldre aquest dilema, tenint en compte que la pena màxima per desobediència seria de dos anys d’inhabilitació. El ponent escriu la sentència mirant de reüll el TSJC, que espera la sentència del Suprem per, al seu torn, dictar la seva.
