Malestar a C’s pel canvi de rumb a Catalunya
Veus del partit qüestionen l’estratègia de moderar el discurs per intentar atreure exvotants de CiU
BarcelonaEn la lluita per erigir-se en l’opció dels votants de l’antiga CiU que no han abraçat l’independentisme, Ciutadans pot perdre els electors que s’hi van acostar des dels seus inicis per la seva etiqueta de partit destinat a combatre el nacionalisme “hegemònic” a Catalunya. L’aproximació a posicions més moderades i a una suposada equidistància entre el sobiranisme i el govern espanyol de Mariano Rajoy ha despertat recels en alguns sectors del partit, no només a Catalunya.
De fet, l’eurodiputada Carolina Punset ja ha abandonat la direcció per discrepàncies amb l’estratègia d’intentar esgarrapar vot regionalista que, en el cas del País Valencià, tradicionalment havia optat pel PP. Per a Punset, C’s no està afavorint la “desarticulació de qualsevol tipus de nacionalisme, incloent-hi el regionalisme no independentista”. També ha aixecat el dit un dels firmants del manifest fundacional del partit, Arcadi Espada, que ha criticat Inés Arrimadas per haver equiparat l’actitud del govern espanyol i la Generalitat, quan al seu parer l’únic responsable del conflicte és el govern català. Espada ho titllava d’“immoral equidistància” a El Mundo. Altres fonts del partit consultades per l’ARA també critiquen aquest posicionament d’Arrimadas i posen com a exemple de la desorientació del partit que en la celebració que C’s va fer l’Onze de Setembre a Premià de Mar només s’exhibissin senyeres.
També el PP, en competició directa amb C’s per liderar l’oposició a l’independentisme, ha burxat en la nova estratègia del partit taronja. Dijous passat Arrimadas va participar en la Nit de l’Empresari, un acte organitzat per la Cecot -patronal que simpatitza amb el sobiranisme- que va acabar amb el públic dret mostrant el suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que la Fiscalia l’hagi acusat de prevaricació i desobediència. El primer a aprofitar-ho va ser el dirigent del PP Xavier García Albiol, que va acusar C’s de voler ser la nova Unió. “L’últim que em faltava per veure: Arrimadas en un acte empresarial d’exaltació independentista en què s’ovaciona Forcadell”, va piular. Segons fonts del partit, l’aparició d’Arrimadas a l’acte, en què el president de la Cecot, Antoni Abad, va carregar contra Madrid per només agafar-se a la llei i “no dialogar”, va generar polèmica entre les bases de C’s. De fet, Arrimadas va haver d’aclarir, setze hores després a Twitter, que “assistir” a un acte “no és donar-hi suport” i va recordar que l’únic que ha pactat amb CiU fins ara ha sigut el PP.
Aquesta no és l’única ocasió en què C’s ha marcat distàncies amb els populars: el partit no va subscriure la manifestació que Espanya i Catalans va convocar per al Dia de la Hispanitat a la plaça Catalunya en què es va acusar els independentistes de cometre un “genocidi” i el Govern d’intentar un “cop d’estat”. Albiol, en canvi, sí que hi era.
La direcció, tranquil·la
Malgrat tot, des de la direcció treuen ferro a les crítiques i asseguren que “no hi ha preocupació”. “Hi ha una majoria d’afiliats” que estan “satisfets” amb el rumb, afirmen, mentre que altres fonts asseguren que el grup parlamentari està “molt cohesionat”. L’estratègia passa, segons els consultats, per posar de manifest que un partit de matriu catalana pot influir en la governabilitat a Espanya i que es poden reclamar millores per als catalans -com l’exigència del corredor mediterrani o la gratuïtat de les autopistes- sense agafar la bandera sobiranista.
Aquesta manera de guanyar espai electoral ja és descrita pel periodista Antón Losada al llibre Ciudadanos, deconstruyendo a Albert Rivera. La formació, explica, dista de ser un partit catch all que juga a l’ambigüitat per aglutinar el màxim de votants, sinó que recalca trets “específics” fugint de l’eix dreta-esquerra. El partit opera per ocupar espais concrets que altres forces polítiques deixen orfes. Així ho van fer en el procés estatutari per atrapar el vot socialista descontent per l’aliança del PSC amb ERC i ara per aixoplugar votants de Convergència o Unió que no han abraçat l’independentisme. Ara bé, un cop escollit el rumb, la dificultat d’Arrimadas serà mantenir els electors que l’han convertit en líder de l’oposició a Catalunya, els que aspiren a veure en C’s l’assot més clar de l’independentisme. La catarsi de tot plegat, si finalment hi ha govern a Espanya, es produirà en el congrés del partit previst per al gener de l’any que ve.
