Llarena, a punt per al no a la candidatura
El magistrat instructor Pablo Llarena ja preveia, segons fonts judicials consultades per l’ARA, l’escenari de la candidatura de Jordi Sànchez després que el Tribunal Constitucional suspengués la proposta d’investir Carles Puigdemont. El jutge, segons la llei, quan es tracta d’una sol·licitud de llibertat provisional, ha de fer com en les ocasions anteriors: traslladar-la a les parts personades perquè informin sobre la petició.
Els terminis són molt ajustats perquè la sessió d’investidura s’ha convocat per dilluns. El magistrat acostuma a donar tres dies a les parts perquè transmetin la seva opinió i, segons fonts consultades, ahir a la tarda el tràmit encara no s’havia produït. Fonts de la fiscalia, però, deien que si es necessita un informe per divendres “estarà a punt”. Si es compleixen els terminis, la interlocutòria de Llarena serà resolutiva però en cap cas “ferma”, atès que es pot recórrer davant el mateix magistrat i la sala de recursos.
La fiscalia ja té elaborat el seu posicionament sobre la sol·licitud d’excarceració per assistir al Parlament des de la vista del recurs d’apel·lació d’Oriol Junqueras davant la sala de recursos el 4 de gener passat. Allà el fiscal Javier Zaragoza va plantejar que la presó preventiva era incompatible amb l’activitat parlamentària normal o diària.
El magistrat Llarena ja va apuntar aquesta qüestió en dues interlocutòries. La primera, l’11 de gener, sobre la denegació del permís de Junqueras per assistir al Parlament. Aleshores el jutge ja es preguntava si s’havia de “desactivar l’operativitat de la mesura cautelar de presó cada vegada que pertorbi les funcions de representació”. Hi responia negativament.
La presó, incompatible amb l’activitat política
Llarena sostenia que, contràriament al que afirmava la defensa de Junqueras, “la llei no estableix que les funcions parlamentàries, tot i la seva radical importància en una societat democràtica, hagin de prevaler sobre altres finalitats constitucionalment legítimes que poden entrar-hi en conflicte”. Entre aquestes, la presó provisional. La solució per practicar una “restricció” del dret de representació política, segons Llarena, podia ser en aquells dies la delegació del vot dels parlamentaris presos, un suggeriment que va autoritzar el Parlament.
La segona interlocutòria és del 6 de febrer. Denega la llibertat a Sànchez en vincular-hi el risc de reiteració delictiva per la integració en una “candidatura que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions d’on neixen les responsabilitats penals que aquest procés planteja i que va desembocar en l’aplicació de l’article 155”. En la nova resolució, segons fonts consultades, Llarena analitzarà que el dret de representació parlamentària no és l’única ni exclusiva activitat incompatible amb la presó preventiva, una incompatibilitat que s’estén a altres drets com el de treball o el de llibertat d’expressió, entre d’altres.
