Llarena suspèn els diputats empresonats i Puigdemont

MadridL'endemà de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el jutge Pablo Llarena va tornar a reclamar la seva quota de protagonisme. Després de fer-se esperar uns dies més del que estava previst, el magistrat del Tribunal Suprem va comunicar ahir al Parlament la suspensió dels diputats independentistes empresonats i de l'expresident Carles Puigdemont un cop considera ferma la seva interlocutòria de processament i en virtut de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Només Toni Comín, que encara pot recórrer el seu processament, es deslliura per ara de la suspensió. La resta, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Raül Romeva, podrien veure's privats temporalment de la seva condició de diputats.

Tot i confirmar la seva intenció de suspendre els diputats abans i tot que comenci el judici, Llarena va obrir ahir una escletxa per intentar reduir la topada amb la cambra catalana. En la seva interlocutòria, el magistrat va obrir la porta a la possibilitat que els diputats suspesos no hagin de renunciar definitivament al seu escó, i que puguin ser substituïts "temporalment" per altres membres de la seva candidatura. "No és coherent que una suspensió imposi, com a única manera de mantenir la majoria parlamentària, que els suspesos renunciïn definitivament al dret de representar els seus electors", afirma el magistrat en el seu escrit, i obre així un escenari fins ara no previst per la cambra catalana, on JxCat i ERC encara estudien com han de reaccionar.

La possibilitat que ofereix Llarena genera dubtes. No queda clar si pot permetre als dos grups sobiranistes que els diputats suspesos segueixin delegant el vot com fins ara en altres membres del seu grup o si, per contra, ofereix fer córrer la llista temporalment i amb caràcter reversible, una hipòtesi que no preveu ni el reglament ni la llei electoral. En el cas de poder seguir delegant el vot sense renunciar a l'escó, perdrien, això sí, les prestacions econòmiques que ara estan rebent mentre siguin suspesos. Una suspensió que, admet Llarena, podria quedar "sense efecte si finalment s'atribueix als processats infraccions que no siguin la de rebel·lió".

Tanmateix, el xoc amb el Parlament –que segons el reglament de la cambra ha de votar sobre la suspensió d'un diputat amb causes judicials– es preveu immediat. Més enllà del futur dels presos, hi ha veus que qüestionen que la llei d'enjudiciament criminal permeti suspendre també els diputats a l'exili. En el seu redactat, l'article 384 bis estableix que, en els casos de presó provisional pels delictes d'"integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels", la persona processada quedarà "suspesa automàticament" del seu càrrec públic "mentre duri la situació de presó". Una privació de llibertat que en aquests moments no pateix Carles Puigdemont. També hi ha dubtes, tal com va manifestar ahir l'advocat de Puigdemont Jaume Alonso Cuevillas, sobre si es pot considerar ferma la interlocutòria malgrat que Toni Comín encara pot presentar al·legacions.

De moment, ahir ni Junts per Catalunya ni ERC van aclarir quins seran els pròxims passos. Ni van explicar què passaria en cas que la cambra votés en contra de la resolució de Llarena, ni van concretar si estan disposats a desobeir el jutge mantenint el sou dels diputats processats per rebel·lió. Davant d'aquest possible nou xoc, els experts consideren que si la cambra decidís negar-se a suspendre aquests diputats, el Suprem o el Constitucional podrien "iniciar un procediment sancionador per un delicte de desacatament".

Amb la interlocutòria d'ahir Llarena dona per acabada la fase d'instrucció que ell mateix va obrir el 31 d'octubre. Una instrucció en què el magistrat fixa les bases del judici per rebel·lió, malversació i desobediència dels polítics independentistes. D'aquesta manera deixa, ara sí, a un pas del judici els dirigents independentistes, amb l'excepció dels que són a l'exili.

En aquest cas la interlocutòria de conclusió de la causa feta pública ahir resol un altre dels dubtes que hi havia sobre la taula: els dirigents independentistes a l'exili no podran ser jutjats si no són extradits abans. És a dir que ara per ara Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no formarien part del judici, que es preveu que sigui a finals d'any o a principis del 2019. De moment Bèlgica ha rebutjat extradir Comín, Serret i Puig per un error de forma de l'euroordre –caldrà veure si Espanya n'emet una altra–, mentre que la justícia alemanya i escocesa encara s'han de pronunciar sobre els casos de Puigdemont i Ponsatí.

Rull, Turull i Forn, a Lledoners

De moment tots ells quedaran fora d'un judici que cada cop és més a prop i del qual sí que formaran part Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que després de passar la nit a la presó de Zuera, a Saragossa, arribaran durant el dia d'avui a la presó de Lledoners, on es trobaran amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Lesmes demana a la Moncloa que defensi el jutge instructor

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha escrit una carta als titulars dels ministeris de Justícia i d'Afers Exteriors en què els sol·licita que portin a terme "les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l'acció de l'Estat" per la demanda presentada contra el magistrat Pablo Llarena a Bèlgica. La demanda la van presentar Carles Puigdemont i tots els consellers a l'estranger. Lesmes considera "absolutament necessari i imprescindible que es duguin a terme les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l'acció de l'Estat i del magistrat afectat, i específicament les que siguin procedents davant la jurisdicció i les institucions que corresponguin del Regne de Bèlgica". A més, considera que cal actuar perquè les decisions del tribunal belga "són una incògnita". El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, ja ha donat instruccions a l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Cecilia Yuste, perquè demani al govern belga que defensi Llarena.