Llarena deixa en mans de la mesa el vot delegat dels presos

Madrid / BarcelonaEl Parlament haurà de començar la nova legislatura amb una decisió important. El jutge que instrueix la causa per rebel·lió contra els dirigents independentistes, Pablo Llarena, va instar ahir la mesa de la cambra catalana a buscar la fórmula adient perquè Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez puguin delegar el seu vot. Aquest encàrrec és una conseqüència directa de la negativa a la possibilitat que els presos participin físicament en els plens del Parlament. En una interlocutòria feta pública ahir, Llarena va rebutjar el recurs presentat per la defensa del líder d’Esquerra que demanava assistir dimecres vinent al ple de constitució de la cambra i al que serveixi més endavant per investir el nou president de la Generalitat. A més, li va denegar el trasllat a una presó catalana adduint que és a Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior, a qui correspon decidir sobre aquesta qüestió.

En una contundent resolució, el magistrat al·lega que el risc de reiteració del delicte de rebel·lió pel qual s’investiga Junqueras va ser la causa principal per decidir mantenir-lo a Estremera el 4 de desembre passat. Aquell dia va subratllar la possibilitat que es produís una “explosió violenta” si el vicepresident tornava al carrer i va situar la seva voluntat de continuar governant com un element que no contribuiria a l’aturada de l’activitat suposadament delictiva. Llarena es va expressar ahir en la mateixa línia i va alertar del perill que “el seu lideratge torni a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de convivència”.

L’excarceració sol·licitada per Junqueras, limitada a l’exercici dels seus drets com a diputat, es traduiria simplement en un trasllat controlat pels cossos de seguretat de l’Estat des de la presó fins al Parlament i des del Parlament fins a la presó, en un horari determinat per l’inici i el final del ple. És precisament la concreció horària i de les destinacions el que va portar Llarena a remarcar que no hi ha prou “garanties” que no es produeixin mobilitzacions que desemboquin en “greus enfrontaments”. Amb el precedent de l’1-O a la memòria, el magistrat recorda que s’han “impulsat importants sectors de la població perquè es resistissin o s’enfrontessin a una nodrida actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

D’aquesta manera, Llarena no només qüestiona el pacifisme que ha caracteritzat les manifestacions independentistes, sinó que reclama la desmobilització com a condició perquè els presos quedin en llibertat. En l’escrit es refereix al “suport social als investigats que han fugit de l’exercici jurisdiccional d’aquest instructor”, en referència als exiliats a Brussel·les, i subratlla que últimament s’han produït “mobilitzacions de desenes de milers de persones que rebutgen explícitament les mesures cautelars adoptades en aquest procés [judicial]”.

Per tot plegat, Llarena posa com a solució a la petició de Junqueras el vot delegat a un altre diputat que sí que assisteixi presencialment a la cambra. L’única via que exclou és el vot telemàtic, atesos els règims especials a què s’han d’atenir els reclusos a la presó. Malgrat no haver-ho reclamat, el magistrat fa extensiva aquesta resolució a Forn i Sànchez, ja que es troben en la mateixa situació.

Petició de llibertat

Els arguments exposats ahir per Llarena no són un bon presagi per als membres de la llista de JxCat, que dijous van declarar al Suprem i ahir van presentar els escrits en què demanen la seva posada en llibertat. Sànchez, conscient dels motius pels quals el jutge el va mantenir a presó, destaca que coincidint amb la concurrència a les eleccions del 21-D va abandonar la presidència de l’ANC, cosa que fa desaparèixer la seva “capacitat de mobilització”. A més, recorda que el govern espanyol ha retirat els 10.000 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegats a Catalunya, fet indicatiu que l’Estat dona per apaivagat el possible clima de tensió. Juntament amb l’escrit, l’exlíder de l’ANC adjunta material audiovisual per demostrar que el 20 de setembre davant la conselleria d’Economia no hi va haver “intimidació” a les autoritats judicials que escorcollaven el departament.

Tal com ja van deixar clar dijous en la declaració a l’alt tribunal, tant ell com Forn subratllen en els seus escrits la seva aposta per obeir el marc constitucional vigent i, en el cas de Sànchez, especifica que “no seguirà cap decisió” del seu partit que es desviï d’aquest camí. Una manifestació que davant el jutge va expressar més obertament, comprometent-se a tornar l’acta de diputat. Forn, per la seva banda, assegura que no repetirà com a conseller. Un cop rebi l’opinió de la fiscalia i l’acusació popular, Llarena decidirà sobre Forn i Sànchez, que amb tota probabilitat dimecres que ve no seran al Parlament.

Els dubtes que la decisió crea en la majoria sobiranista

La decisió, en mans de Forcadell?

Carme Forcadell és fins dimecres que ve la presidenta del Parlament. ERC, el PSC i Cs ja li han demanat que encarregui un informe jurídic sobre el vot delegat als lletrats de la cambra, però l’entorn de Forcadell nega que hagi de ser ella la que prengui una decisió. Una opinió que comparteixen fonts jurídiques consultades per l’ARA, que apunten a la mesa d’edat que formaran Ernest Maragall, Rut Ribas i Gerard Goméz, tots tres d’ERC.

Els supòsits de vot delegat

El reglament del Parlament regula diversos supòsits que permeten als diputats delegar el seu vot. El primer és el d’una baixa per paternitat o maternitat i la resta tenen a veure o bé amb una hospitalització, o bé amb una malaltia greu o bé amb una incapacitat. Tant els grups parlamentaris com els lletrats del Parlament han relacionat fins ara la incapacitat amb una qüestió mèdica, però el Tribunal Suprem ha obert la porta a fer-ho servir per als presos.

ERC estudia recórrer al TC

La mesa -l’actual o la d’edat- haurà de decidir si el supòsit d’incapacitat es pot fer servir perquè els presos polítics puguin delegar el seu vot. Des d’ERC critiquen la decisió del Suprem de denegar-li a Oriol Junqueras la presència en el ple del Parlament. Avisen que estudien recórrer la decisió al Tribunal Constitucional si la mesa decideix que no pot delegar el vot, perquè no se li garantiria el dret a representar la ciutadania. Un dret consagrat per la Constitució i que cita la interlocutòria del mateix Llarena.

Delegació de vot des de l’exili?

Per a ERC, la delegació de vot suposa que el seu líder no pugui sortir de la presó. JxCat també lamenta que segueixin empresonats els seus diputats Jordi Sànchez i Joaquim Forn, però veu el costat positiu de la decisió de Llarena. La majoria independentista es podria consolidar sense haver de fer renúncies. Si la mesa interpreta que la “incapacitat” dels presos per votar és la mateixa que la dels exiliats, els cinc diputats de Brussel·les -inclòs Puigdemont- podrien delegar el vot en algun company a Barcelona.

Investidura a distància

JxCat ja ha vist la possibilitat d’aplicar els arguments de la interlocutòria de Llarena a la investidura a distància de Puigdemont. Si es permet fer una interpretació àmplia de la delegació del vot, fonts pròximes al president estan convençudes que també es pot interpretar el reglament en el ple d’investidura. Recorden que no hi ha cap article que exigeixi la presència física del candidat, tot i que fonts jurídiques la consideren imprescindible.

Pendents de les renúncies

Per assegurar la majoria independentista al Parlament sense patir, JxCat, ERC i la CUP necessiten sumar 66 diputats. Si la mesa admet el vot delegat dels presos en tindrien 65 i, per tant, caldria encara una renúncia des de Brussel·les. Per ara, no ha plegat cap dels cinc diputats que són a l’estranger i fonts consultades per l’ARA expliquen que la renúncia podria no arribar a temps perquè el següent nom de la llista fos diputat abans del ple del dia 17.

Interlocutòria de Pablo Llarena