L’independentisme perd la confiança en la Unió Europea

BarcelonaEls dirigents independentistes entomaven bé la falta de definició de la Unió Europea sobre el procés sobiranista català. “L’important és que tampoc es posicionen en contra”, acostumaven a dir quan Brussel·les definia el conflicte entre Catalunya i Espanya com un “afer intern”. Això es va acabar després de l’1 d’octubre, quan es va posicionar nítidament a favor de l’Estat. La primera constatació és que la confiança en la UE, que fa temps que està tocada a Catalunya, ha caigut fortament entre els independentistes en les últimes setmanes i, en canvi, s’ha vist reforçada entre els partidaris de la unitat d’Espanya.

Un tímid missatge contra la repressió policial de l’1 d’octubre ha sigut l’única cessió de les institucions europees a la Generalitat. Només uns dies després del referèndum, el vicepresident Valdis Dombrovskis va deixar clar que Espanya tenia “el suport de la Comissió Europea per superar la divisió i la fragmentació i garantir la unitat i el respecte a la Constitució”. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, llançava una advertència d’última hora al president del Govern, Carles Puigdemont, perquè evités la DUI el 10 d’octubre passat i l’avisava que si tirava endavant els seus plans “podria fer impossible el diàleg”. Tot i això, la UE ha eludit qualsevol responsabilitat per establir una mediació internacional i ha tornat a posar en mans de Rajoy la solució al conflicte. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, també s’ha mostrat clarament contrari a la independència i ha arribat a apuntar que si Europa “permet que Catalunya s’independitzi, també ho faran altres”. “I això no m’agrada”, explicava recentment l’expresident de Luxemburg, país on resideixen 600.000 persones i que va estar dins l’Imperi Espanyol fins al segle XVIII.

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) evidencia un allunyament de l’independentisme respecte a la Unió Europea, malgrat que entre els partits sobiranistes (amb l’excepció de la CUP) sempre ha sigut majoritària la idea d’una República Catalana dins de la UE. El CEO no pregunta pas per la pertinença a la Unió, però sí que demana als catalans que li posin nota. Tradicionalment no hi ha hagut diferències remarcables entre independentistes i no independentistes, però des de l’1-O s’ha començat a obrir una escletxa. Els partidaris del sí puntuen amb un 3,2 les institucions europees, 1,5 punts menys que al juny. Una caiguda en picat de la confiança que, en canvi, no es dona entre els unionistes. La confiança en la UE entre els partidaris del no creix en gairebé mig punt des de l’estiu i es consolida en l’aprovat (5,5). De fet, des de les eleccions del 27 de setembre del 2015, el suport a Europa dels no independentistes ha anat creixent a poc a poc, al contrari del que ha passat entre els partidaris del sí, que ara tornen a allunyar-se de la UE.

La monarquia ha sigut una altra de les institucions que s’han posicionat sense matisos a favor del govern espanyol. Entre l’independentisme ja no era gaire ben valorada, però també ha patit una caiguda des de l’1-O (d’un 1,2 ha passat a un 0,5). Entre els constitucionalistes, pràcticament no hi ha hagut variació i li posen un 3,3, habitual en una de les institucions més mal valorades a Catalunya.

Els Mossos i la Policia Nacional

L’1 d’octubre hi va haver dues imatges destacades als carrers de Catalunya. La primera, les votacions del referèndum -2,3 milions van participar-hi, segons el Govern-; la segona, l’actuació repressiva de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els votants que els intentaven impedir que requisessin les urnes. La nota mitjana dels cossos policials espanyols entre l’independentisme ha caigut a menys de la meitat. Del 3,9 del baròmetre del juny a l’1,5 del de l’octubre. Entre l’unionisme, en canvi, pràcticament no han perdut confiança. Al juny, la nota mitjana de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil entre els partidaris del no se situava en el 6,3 i ara ha baixat sis dècimes, fins al 5,7. Malgrat tot, un aprovat per a la seva tasca. Com era previsible, en la valoració dels Mossos d’Esquadra passa exactament al revés. Als que rebutgen la independència no ha agradat l’actuació de la policia catalana durant les últimes setmanes. Si al juny, l’unionisme valorava amb un 6,2 els Mossos -nota gairebé idèntica a la dels independentistes (6,3)-, la nota ha baixat dràsticament.

El cos policial català és habitualment un dels més ben valorats, independentment de la posició sobre la independència. Fins ara. Els independentistes puntuen els Mossos en el baròmetre d’aquest octubre amb un 7,5 de nota mitjana. Màxim històric. En canvi, del 6,2 del juny, la valoració dels Mossos ha caigut fins al 4,9 entre els no independentistes. Els líders unionistes han criticat molt l’actuació del major Trapero i de la policia catalana en relació amb l’1 d’octubre, quan consideren que van fer deixadesa de les seves funcions. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela fins i tot considera que formaven part de la “conxorxa independentista”.

Des de l’1-O s’han aguditzat les diferències, i unes eleccions tan polaritzades a la cantonada no semblen la millor manera d’impedir que es consolidin els extrems.