LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

L’independentisme pacta avalar Puigdemont sense refermar la DUI

JxCat, ERC i la CUP acorden un text en què es reconeixen l’1-O i la majoria per l’estat independent

L’independentisme pacta avalar Puigdemont sense refermar la DUI
Núria Orriols
01/03/2018
4 min

BarcelonaDesprés d’hores d’estira-i-arronsa, els independentistes escenificaran avui el primer acord de la legislatura, pas previ per investir Jordi Sànchez president de la Generalitat. Si no hi ha canvis d’última hora, JxCat, ERC i la CUP donaran suport en el ple del Parlament d’avui a la resolució que reconeix simbòlicament Carles Puigdemont com a president i constata que després del 21-D continua comptant amb la majoria “suficient” per ser reelegit. Un primer acord que no significa, de moment, que hi hagi pacte per desencallar la investidura, un aspecte pendent del consell polític que la CUP celebrarà dissabte. “Estem molt lluny d’un acord”, avisava en aquest sentit ahir el cupaire Carles Riera.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No obstant això, el primer escull es va superar ahir. La proposta de text -en la qual es pot introduir algun canvi avui i a la qual ha tingut accés l’ARA- no incorpora l’esmena cupaire per refermar la declaració d’independència, un fragment que podia haver enviat a presó els diputats processats pel Tribunal Suprem -set dels setanta de la majoria independentista, a més dels presos Oriol Junqueras i Jordi Sànchez-. Però el text sí que reconeix el referèndum de l’1 d’octubre i que la majoria independentista vol “un estat en forma de república”. La resolució independentista es debatrà un altre cop sota el focus de la fiscalia, que ahir ja va fer una nota arran de l’admissió a tràmit de les esmenes de la CUP que refermaven la DUI -tot i que no es votaran- advertint que podien ser il·legals. La Moncloa també avisava que els serveis jurídics estaven estudiant possibles responsabilitats penals per als membres de la mesa del Parlament.

La resolució de JxCat que es discutirà avui assegura que Puigdemont “ha sigut avalat, arran del resultat del 21-D, per ser el legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat” i, com a resultat de les negociacions amb la CUP, també exigeix que “cessin les ingerències del govern de l’Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional”. Uns òrgans, assegura la resolució, que pretenen impedir la “voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya”, així com la que va ser expressada en el referèndum de l’1d’octubre. A més, en el text es constata que el 21-D va ratificar la “majoria favorable a [...] les forces polítiques favorables a l’acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república”. També es denuncia la “deriva autoritària” de l’Estat. Una falta de separació de poders que segons els independentistes es posa en evidència quan el ministre de Justícia avança “amb total seguretat” el contingut de les resolucions judicials, en les “pressions” al Constitucional, en el manteniment dels presos i “impedint” que els diputats exerceixin “amb plenitud” tots els seus drets i deures com a electes del Parlament. Finalment, el text insta al “restabliment” de les institucions catalanes, així com també a la “restitució” del que establien les lleis socials i mediambientals que van ser aprovades la legislatura passada i tombades pel TC.

Així doncs, la majoria independentista ha optat per acordar un redactat que pretén evitar problemes als processats, malgrat que avui a primera hora és probable que l’oposició segueixi furgant en les suposades “inconstitucionalitats”. Està previst que la mesa es reuneixi abans del ple i es pronunciï sobre les peticions de reconsideració que el PP, Ciutadans i el PSC van presentar ahir contra les esmenes de la CUP que refermaven la declaració d’independència -i que finalment no es votaran- i alguna de JxCat.

No obstant això, avui la majoria independentista intentarà fer pinya amb els comuns. Ahir JxCat va negociar amb els de Xavier Domènech perquè se sumessin a algun punt de la resolució. Tot i que fonts de la llista del president admeten que no han arribat a cap acord en el text, asseguren que intentaran aprovar el màxim de punts de la resolució dels comuns, que rebutja el 155, denuncia la repressió i reclama la restitució de les institucions catalanes. Els de Domènech, però, votaran en contra del que faci referència a Puigdemont. El ple també debatrà una resolució de Ciutadans que denuncia la “patrimonialització” de les institucions per part dels independentistes i una del PSC perquè s’activi el compte enrere cap a les eleccions.

El punt de partida per a l’acord

El ple d’avui és el primer pas per desencallar la investidura i la formació de govern. El reconeixement de Puigdemont en la sessió “desencadena una sèrie d’actes”, assegurava ahir un membre de JxCat, que han de desembocar en la investidura d’un nou president de la Generalitat. Primer, però, cal que la CUP avali el rumb pactat entre JxCat i ERC en el consell polític de dissabte. Ahir el secretariat va remetre un document a la militància -avançat per l’ARA- explicant el full de ruta perquè es posicioni en les assemblees territorials el que queda de setmana i el consell polític pugui prendre una decisió dissabte. Els militants poden triar entre donar suport a la investidura negociant (o no) acords programàtics amb JxCat i ERC o rebutjar la proposta de les dues formacions per ser una estratègia “autonomista”. En cas que es decantessin per la primera opció podrien concretar-ho amb quatre vots afirmatius a la investidura o amb només dos per garantir la majoria independentista.

Si els cupaires donen el sí, s’activaria el Consell de la República a Brussel·les i es procediria a fer la investidura al Parlament, després d’una nova ronda de contactes del president, Roger Torrent. Un cop activat a Bèlgica el Consell de la República, el pas al costat de Puigdemont serà un fet i s’intentaria investir Jordi Sànchez al Parlament. Una votació que només es podrà fer si el jutge Pablo Llarena ho permet.

Carles Riera

Proposta de resolució sobre la restitució de les institucions catalanes
stats