L’1-O ha trencat 14 pactes de govern a Catalunya
El PSC té en risc diverses alcaldies per la seva oposició al referèndum
BarcelonaLa col·laboració dels regidors municipals va ser clau en l’organització del referèndum, fins i tot (o especialment) en aquells municipis on l’alcalde es va negar a col·laborar-hi. Les discrepàncies sobre l’1-O han anat dinamitant, però, la confiança en diversos governs de coalició i el resultat és que almenys 14 pactes municipals s’han trencat en les últimes setmanes. Els exemples més recents són els de Blanes, Tarragona, Palau de Plegamans, Mataró i Argentona, tots ells amb un protagonista en comú: el PSC. El Procés també ha estat el motiu del trencament del pacte entre el PDECat i el PP a Sant Vicenç de Montalt.
A Blanes, primer ERC i després el PDECat, han deixat sol Miguel Lupiáñez per “no haver cedit locals municipals, haver-se desentès de la campanya electoral i no haver condemnat amb fermesa la repressió policial als votants” (ho va acabar fent al cap de tres dies). “Va marxar de vacances durant la campanya i se’n va desentendre. No va reservar ni espais municipals i quan ERC va demanar permisos per fer actes a la via pública no els va concedir”, afirma el fins ara segon tinent d’alcalde de la ciutat, Àngel Canosa.
A Tarragona l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha quedat en minoria després de perdre el suport del regidor d’Units per Avançar (Unió); a Mataró ha estat el PDECat qui ha decidit sortir del govern encapçalat per David Bote i ha amenaçat amb impulsar una moció de censura; a Palau de Plegamans l’alcalde socialista ha perdut la majoria així que el PDECat ha abandonat l’equip de govern, i a Argentona l’alcalde de la CUP, Eudald Calvo, ha expulsat els socialistes per la seva manca de compromís amb el referèndum, una decisió que s’anunciarà demà.
Una tensió de setmanes
Són els últims casos d’una tendència que ja va començar les setmanes i, fins i tot, els mesos previs a l’1-O. A Tàrrega l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló (PDECat), va donar per acabat l’acord de govern amb el PSC el 14 de juny i, una setmana després, n’anunciava un de nou amb ERC. Segons ella el rebuig dels socialistes a la data i la pregunta del referèndum va ser decisiu per prendre aquesta decisió.
El 18 de setembre ERC va anunciar que sortia de l’Ajuntament de Barberà del Vallès perquè l’alcaldessa, de Plataforma per Barberà, s’havia negat a cedir locals municipals. “Va ser ella qui va trencar el pacte de govern, que deia clarament que l’Ajuntament es posaria a disposició del Parlament i de la Generalitat, fins i tot saltant-se les traves del govern espanyol”, explica a l’ARA Pere Pubill, regidor d’ERC al municipi. L’assemblea d’Esquerra va prendre la decisió de sortir del govern per unanimitat la mateixa nit que començava la campanya electoral. També el 18 de setembre es va trencar el pacte a Mollet del Vallès així que el PDECat va retirar el suport a Josep Monràs, del PSC.
A Pineda de Mar va ser el 22 de setembre quan, “arran de la situació de setge que pateix el país”, el PDECat va decidir deixar sol el PSC. Havien passat només dos dies des de les detencions dels alts càrrecs del Govern. Unes setmanes abans va ser Lliçà d’Amunt. ERC va precipitar la seva sortida del govern perquè l’alcalde, un cop més del PSC, es va oposar a col·laborar amb l’1-O. A Tiana va ser el 8 de setembre quan es va repetir el mateix esquema: ERC denunciava l’actitud de l’alcaldessa socialista Esther Pujol de negar-se a cedir espais de votació. A Esplugues de Llobregat el PDECat va passar a l’oposició per l’actitud del PSC vers l’1-O, un anunci que es va fer públic per la Diada. I a Balsareny l’alcalde -d’un partit local- va plegar sense anunci previ i va deixar l’Ajuntament en mans d’ERC i el PDECat.
Exemple de col·laboració
L’exemple contrari el trobem a Sant Esteve Sesrovires. L’alcaldessa, Carme Rallo (ERC), va aportar els equipaments municipals per a l’1-O compartint executiu amb el PSC. El pacte no se n’ha ressentit i dissabte passat Rallo va cedir l’alcaldia al socialista Enric Carbonell en compliment del pacte de govern. Com a la resta del país, a Sant Esteve es va votar tot i les càrregues policials i, passat el referèndum, l’Ajuntament treballa sense canvis.
