JxCat aprofita el relleu d’ERC per reactivar el debat de la llista única
Els republicans la segueixen rebutjant i veuen Maragall com una via d’aproximació als comuns
BarcelonaJunts pel Sí va ser una rara avis en un context polític marcat pels interessos partidistes. La llista unitària entre CDC i ERC no va acabar de funcionar perquè mai va treballar com una única estructura. Els republicans s’havien resistit durant mesos al que consideraven que era una opa del món convergent i es van prometre que mai més repetirien aquella experiència. Entre altres motius, perquè insisteixen que, per separat, sumen més. Ara, tres anys després, el PDECat i JxCat tornen a posar sobre la taula la llista unitària de cara a les eleccions municipals de Barcelona, i apugen el to aprofitant el canvi de candidat a Esquerra: ahir Alfred Bosch va deixar via lliure a Ernest Maragall, tal com va avançar dijous l’ARA. Va ser el president del PDECat, David Bonvehí, qui va verbalitzar novament la proposta. Apel·lant directament a Maragall, li va demanar que, si finalment acaba encapçalant la llista dels republicans, es replantegi la posició del partit sobre la candidatura conjunta. “Li demano que en tornem a parlar”, expressava en una entrevista a l’ACN.
Fonts de JxCat segueixen reclamant a ERC un canvi d’actitud perquè -opinen- presentar-se junts és la millor manera d’optar a derrotar Ada Colau i també d’enfrontar-se a una eventual candidatura unionista encapçalada per Manuel Valls. Fonts de JxCat no posen condicions sobre qui hauria de ser el cap de llista -tot i que veuen amb bons ulls les Primàries per la República que impulsen Jordi Graupera i l’ANC- i segons fonts del PDECat, que va escollir l’exconsellera Neus Munté com a cap de llista, fins i tot estarien disposat a cedir el primer lloc als republicans, malgrat que actualment al consistori doblen en nombre de regidors a Esquerra.
Tanmateix, el rebuig a la llista unitària del fins ara líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, no té gaires probabilitats de canviar quan Maragall li prengui el relleu. “Fer una llista única o un partit únic independentista és la millor manera de regalar la victòria a Ada Colau”, ha anat afirmant Bosch cada cop que se li preguntava pel tema. Ni dins de la federació barcelonina ni de l’executiva del partit republicà hi ha dubtes sobre aquesta qüestió. De fet, la conferència nacional del partit va marcar com a prioritat fer llistes pròpies a les municipals.
Els pactes postelectorals
Un dels arguments principals que fan servir els republicans per oposar-se a la llista única és el de no contribuir a la polarització de la ciutat. És a dir, evitar que l’oposició creuada entre dues candidatures -independentistes vs. unionistes o independentistes vs. comuns- reforci l’altra part. Tampoc els agrada que es confongui ser el partit més votat amb tenir l’alcalde i poder governar amb comoditat, tenint en compte que a Barcelona es necessiten 21 regidors per tenir la majoria.
Però l’elecció de Maragall reforça encara més un tercer eix de l’estratègia republicana que es veuria perjudicada amb una candidatura unitària sobiranista. A diferència de Bosch, que els estudis interns apuntaven que podria tenir certa popularitat entre l’antic vot convergent, Maragall és una aposta per apel·lar el votant d’esquerres. I no només per poder competir electoralment amb Colau sinó, sobretot, per poder-hi teixir aliances després de les eleccions. Fonts consultades d’ERC reconeixen que la bel·ligerància de Bosch amb Colau durant l’últim mandat havia malmès les relacions amb els comuns a la capital catalana. Ara s’obrirà una nova etapa i amb la possibilitat de compartir govern o, almenys, polítiques amb les esquerres sobiranistes de la ciutat.
I què passarà amb Bosch? Ahir va formalitzar la seva renúncia davant de més de 200 militants que van acudir a l’assemblea extraordinària convocada només unes hores abans. “Ens tocava buscar el millor candidat i aquest és Ernest Maragall”, va destacar. Bosch va reconèixer que havia pres la decisió “amb dolor” i que estava passant per “hores difícils”, però es va mostrar convençut que calia fer un acte de “generositat i coratge”. “Aneu a votar tots sense fissures per l’Ernest”, va insistir un cop més referint-se a les primàries que s’hauran de tornar a obrir un cop rebuda la seva renúncia. L’opció Maragall feia temps que es valorava internament -fins i tot amb estudis i grups de treball sobre el tema-, però, com va explicar Bosch ahir, en els últims dies es va “precipitar” el canvi: tant Oriol Junqueras com Marta Rovira li van demanar que fes el pas al costat.
Relleu a Exteriors
De moment, Bosch seguirà lligat al grup municipal, tot i que aviat es podria aclarir el seu futur. Diverses fonts consultades per l’ARA afirmen que el partit està treballant per situar-lo en la vacant que deixa Maragall com a conseller d’Exteriors, tot i que, si tira endavant aquesta via l’executiva, ja sap que tindrà resistència interna, similar a la que va tenir ahir per part d’alguns militants barcelonins, que van criticar durant l’assemblea la substitució del candidat escollit en primàries per un altre a dit per l’executiva nacional.
Amb Maragall es començarà a configurar una candidatura que el partit creu que pot ser guanyadora sense llistes unitàries. La pressió, però, no ha fet més que començar i anirà in crescendo fins que el maig del 2019 els partits es juguin a Barcelona la joia de la corona.
Alsina (ANC) aspira a ser alcaldable
El membre del secretariat nacional de l’ANC Adrià Alsina va presentar ahir la dimissió com a dirigent de l’entitat per concórrer a les Primàries per la República que promouen l’ANC i Jordi Graupera per optar a ser candidat a les municipals de Barcelona. Alsina argumenta que vol aconseguir la unitat de l’independentisme, ja que si no creu que es “lliuraran les grans alcaldies al franquisme sociològic de Cs o a la incompetència d’Ada Colau”. Alsina, que va ser responsable de comunicació quan Jordi Sànchez era líder de l’ANC, també va optar a presidir l’entitat. Elisenda Paluzie, però, va ser la més votada.