Una qüestió de confiança a mig mandat per convèncer la CUP

GinebraEl viatge del president, Carles Puigdemont, a Ginebra no només té l’objectiu d’internacionalitzar el Procés i denunciar la regressió dels drets fonamentals a l’estat espanyol, sinó que de retruc el president també intentarà acostar posicions amb la CUP per desencallar la investidura a Catalunya. L’elecció del president, que segueix en l’aire pel veto judicial a la candidatura de Jordi Sànchez, no té el suport dels anticapitalistes, que diuen que l’estratègia de JxCat i ERC és “autonomista”. Per donar garanties als cupaires que durant el mandat s’engegarà el procés constituent i es constituirà el Consell de la República a l’exili, ahir fonts de JxCat van posar sobre la taula de negociació que el nou president se sotmeti a una qüestió de confiança a mitjans de legislatura. És una manera, asseguraven les mateixes fonts, de transmetre a la CUP la voluntat de complir tot allò que han promès: el Consell de la República i l’Assemblea de Representants a Bèlgica; un debat constituent al carrer que acabi amb un projecte de Constitució; i un Govern a Catalunya d’“obediència republicana”. Uns ingredients que, de moment, no convencen la CUP. “La qüestió de confiança és un mecanisme del reglament, no és dramàtic”, va afirmar ahir el president Puigdemont en una roda de premsa després del Festival de Cinema i Fòrum Internacional de Drets Humans de Ginebra, on va defensar l’autodeterminació de Catalunya, recordant que ell mateix s'hi va sotmetre.

Les concrecions del full de ruta les traslladarà avui el president a la CUP en la reunió que ha de mantenir amb l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des de finals de gener per l’acusació de rebel·lió que recau sobre ella a Espanya. Ahir Puigdemont va dir que el motiu de la trobada no són les negociacions per la investidura, però va admetre que aprofitarien per parlar-ne. “Si en surt algun avenç, millor”, va afirmar. En una entrevista a l’ACN i a cinc agències internacionals més, el president va afegir que detallaria a Gabriel com pot ajudar “millor” al Consell de la República de Bèlgica.

Parlar d’investidura, doncs, entra en els plans de JxCat aprofitant el viatge a Ginebra de Puigdemont per internacionalitzar el Procés, mentre que des de la CUP s’esforçaven ahir a emmarcar la trobada amb Gabriel en la denúncia de la repressió. “Estem lluitant perquè el pacte d’investidura sigui a tres forces polítiques i fins a l’últim moment estarem parlant perquè sigui possible”, va afirmar al seu torn el diputat Quim Torra, que també és de viatge a Ginebra. Ara bé, la CUP no afluixa. Ahir fonts de l’esquerra anticapitalista asseguraven a l’ARA que, si la qüestió de confiança no va acompanyada de noves mesures en clau republicana i social, la CUP no entrarà a valorar la nova oferta. De fet, els cupaires ja van rebutjar el 2015 una proposta similar del llavors president Artur Mas, que els va oferir una qüestió de confiança a canvi del suport a la investidura. Els vots cupaires no van arribar mai i qui es va acabar sotmetent a aquest mecanisme parlamentari un any després va ser Puigdemont, per recuperar el suport de la CUP després del desacord pels pressupostos.

Tot i les dificultats per arribar a un acord, ahir Puigdemont va declinar plantejar-se un escenari de trencament entre les tres forces republicanes i va assegurar que ara per ara no està sobre la taula que ell deixi l’escó. “Hi ha una majoria parlamentària independentista”, va etzibar, tot i que fonts de JxCat sí que admeten que el mateix president ho va posar sobre la taula en l’última reunió del grup parlamentari a Brussel·les, per evitar noves eleccions a Catalunya.

Una mediació internacional

Ahir Puigdemont va centrar els seus actes públics al final de la jornada, tot i que durant el dia va mantenir trobades amb polítics suïssos. Al vespre, el president va participar en una discussió de gairebé dues hores al Festival de Cinema i Fòrum Internacional de Drets Humans de Ginebra sobre el dret a l’autodeterminació. Va debatre amb l’analista d’'El País' Xavier Vidal-Folch, l’expresidenta suïssa Micheline Calmy-Rey i el director del departament de dret internacional de la Universitat de Ginebra Nicolas Levrat. Puigdemont va posar de manifest que a Espanya ell no podria parlar lliurement en un debat perquè seria a la presó i va assegurar que li hauria agradat mantenir la discussió amb un membre del govern espanyol. De fet, Calmy-Rey va demanar un diàleg entre Catalunya i Espanya i, en cas que no fos possible, va reclamar la intervenció de la Unió Europea com a mediadora en el conflicte.

Posteriorment al debat, al qual van assistir unes 900 persones, Puigdemont va agafar-li el guant i va afirmar que seria un “privilegi” que Suïssa pogués intervenir en el conflicte. Ara bé, el president va advertir que la mediació requereix que les dues parts l’acceptin i va recordar que els dies previs a la declaració d’independència “alguns països s’hi van oferir” i el govern espanyol va declinar la proposta de converses.

El viatge del president a Ginebra no acaba aquí. S’hi estarà fins dimecres i, tot i que té actes públics programats, el seu entorn manté en secret els seus moviments. Ahir, a l’hora de tancar aquesta edició, encara no se sabia on es reuniria amb Anna Gabriel i tampoc en quin format apareixerà en l’acte previst avui al migdia a les Nacions Unides. L’Institut dels Drets Humans de Catalunya, presidit per David Bondia, organitza un debat sobre la “regressió dels drets humans” a Espanya en el qual apareixerà Puigdemont, tot i que no s’ha concretat com intervindrà en l’acte. Sigui com sigui, però, l’escenificació serà simbòlica per internacionalitzar el Procés: el president de la Generalitat -ahir Puigdemont va recordar que conservava la legitimitat del càrrec fins que el Parlament no n’esculli un altre- serà avui a la seu de les Nacions Unides per parlar de Catalunya.

El govern espanyol declina ser al debat

El Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre Drets Humans (FIFDH) de Ginebra és un fòrum reconegut, organitzat per la societat civil, en què s’aborda la situació dels drets humans arreu del món. En l’última discussió de l’edició d’aquest any es va debatre qui té dret a l’autodeterminació i es va convidar com a ponent el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Fonts de l’organització del festival, però, van explicar a l’ARA que la intenció inicial del FIFDH era comptar també amb un membre del govern espanyol perquè debatés sobre aquesta qüestió amb el líder independentista. L’oferta va ser declinada. “Ens vam posar en contacte” amb l’executiu de l’Estat -afirmaven ahir-, però “cap dels seus membres” va acceptar. Des de l’organització deixen clar que no tenen un posicionament sobre Catalunya, però afirmen que no es pot discutir sobre el dret a l’autodeterminació el 2017 i no parlar del cas. El festival, que se celebra des del 2003 en paral·lel al plenari del Consell sobre els Drets Humans de l’ONU, té com a objectiu posar les bases del diàleg entre les parts d’un conflicte.