Els presos recorren a l’ONU

LondresOriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portaran a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) la seva situació judicial. En una roda de premsa des de Londres, les defenses dels tres presos van explicar ahir que recorreran al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides per denunciar el seu empresonament. L’acció l’han dut a terme a través dels advocats especialistes en drets humans Ben Emmerson, Rachel Lindon i Jessica Jones, amb qui van contactar les defenses dels tres empresonats. És la primera vegada que els advocats dels presos recorren la situació judicial dels presos a l’ONU, tot i que l’expert independent de la institució internacional, Alfred de Zayas, ha denunciat diverses vegades l’actuació de l’Estat contra l’independentisme.

Emmerson va explicar durant la conferència de premsa que el cas no “demana que l’ONU es pronunciï sobre la independència de Catalunya sinó que busca la reafirmació de les Nacions Unides en el fet que el govern espanyol no pot reprimir els dissidents polítics a través de detencions arbitràries”. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el diputat de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, estan actualment en presó provisional a Estremera i Soto del Real, així com també el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Emmerson va afegir: “Aquest serà el principi del procés i no el final. Esperem que les Nacions Unides pressionin el govern de Madrid perquè els alliberi”. L’advocat especialista en drets humans va destacar, a més, que “els detinguts són perseguits per les seves idees polítiques”.

Sobre Forn -que no ha volgut ser inclòs en la nova acció legal-, Emmerson va destacar que la seva decisió de deixar la primera línia política “posa de manifest la dramàtica cruïlla” en què es pot trobar, veient-se obligat a renunciar a l’escó i a les seves posicions polítiques per “aconseguir la llibertat”, una circumstància qualificada per Emmerson com un atac “a la llibertat d’expressió”. “En una democràcia la presó no es pot utilitzar com un mecanisme per suprimir la llibertat d’expressió i associació. Espanya està registrant un retrocés en els principis democràtics utilitzant la maquinària de l’Estat com un mètode coercitiu. Espero que Espanya no estigui tornant a temps passats de la seva època fosca”, va reblar l’advocat.

L’acció davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries pot tenir, però, un efecte més propagandístic a nivell internacional que legalment efectiu. Aquesta instància de l’ONU és la mateixa que el febrer del 2016 va dictaminar que Julian Assange estava sotmès a detenció il·legal efectiva després que es refugiés a l’ambaixada de l’Equador l’estiu del 2012 per evitar una possible extradició a Suècia. De fet, així ho va reconèixer un dels lletrats, Rachel Lindon, quan va comentar: “Esperem que el Grup de Treball, d’aquí alguns mesos, constati que Espanya ha violat drets fonamentals. I tot i que la decisió no és vinculant, seria un missatge fort, ja que, de moment, totes les portes estan tancades”.

Comparativa d’ordenaments

Ben Emmerson va insistir que encara que les diferents legislacions europees inclouen en els seus ordenaments jurídics el delicte de rebel·lió i sedició, en tots els casos “requereixen que hi hagi violència, cosa que no s’ha produït”. L’advocat va destacar en tot moment el caràcter “pacífic” del moviment independentista català. Encara que l’equip legal d’Emmerson ha dut casos de violació dels drets humans contra Ruanda, Veneçuela i l’Iran, el lletrat va destacar que l’estat espanyol no es pot “incloure” en la mateixa categoria de països. “També hem dut casos contra el Regne Unit”, va afegir. En qualsevol cas, sí que va afirmar que des de Londres no s’hauria pres una decisió de presó contra els líders independentistes escocesos. “Es difícil de creure que aquí s’empresonés ningú per les seves idees”, va opinar l’advocat.

La raó per la qual l’acció legal no s’ha dut davant la Tribunal Europeu de Drets Humans és, com va explicar Emmerson, que “primer s’han d’esgotar totes les vies davant el sistema judicial espanyol”. L’independentisme, va dir en diverses ocasions, no descarta, però, recórrer als tribunals internacionals per denunciar la situació judicial que ha aplicat l’estat espanyol contra els líders independentistes.

1. Què és?

És un dels grups especials que l’ONU crea per fer seguiments específics de determinats temes. En aquest cas, és per fer un seguiment de les “detencions arbitràries” que vulnerin els drets humans. Tots els grups de treball que es creen amb un mandat específic depenen del Consell de Drets Humans de l’ONU. El Grup de Treball de Detencions Arbitràries es va crear el 1991 i se n’ha renovat el mandat dues vegades.

2. Quines funcions té?

Investigar els casos en què s’ha “privat de llibertat arbitràriament” o s’ha fet en contra de les normes internacionals que estan establertes a la Declaració Universal dels Drets Humans. Governs, organitzacions no governamentals i també persones a títol individual poden denunciar accions que consideren que han violat els drets humans. Aquest grup de treball fa un informe anual -no vinculant- amb les conclusions dels inputs que ha rebut durant tot l’any i el presenta al Consell de Drets Humans de l’ONU -es reuneix un cop a l’any a Ginebra i els seus informes tampoc són vinculants-. Per fer-lo, un cop rep les denúncies, el Grup obre una investigació d’ofici, es posa en contacte amb l’estat en qüestió per visitar-lo si convé -sempre que el govern accepti la investigació- i incorpora les conclusions en l’informe final, en el qual fa recomanacions que els estats poden seguir o no. Els grups de treball també poden enviar “recursos i comunicacions urgents” als governs afectats perquè rectifiquin la seva actuació.

3. Qui en forma part?

Cinc persones -la majoria són juristes- de diferents països que són nomenades pel Consell de Drets Humans de l’ONU cada vegada que es renova el mandat. Actualment, són de Mèxic, Austràlia, Letònia, el Benín i Corea.

4. Hi ha precedents?

El 2016 aquest Grup de Treball va determinar que la detenció del líder de Wikileaks, Julian Assange, havia sigut “arbitrària”. El Regne Unit, però, va mantenir els càrrecs contra Assange perquè la decisió de l’ONU no era vinculant.