Els presos demanen excloure el magistrat del judici de l’1-O
Apel·len al seu dret a ser jutjats amb “garanties” per un tribunal “imparcial”
BarcelonaLa renúncia de Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després que es fessin públics els whatsapps del PP en què s’evidenciaven els interessos darrere el seu nomenament, va tornar a situar ahir el magistrat al capdavant de la sala segona del Tribunal Suprem, l’encarregada de jutjar l’1-O. Els presos polítics, però, es van moure ràpid en un nou intent d’allunyar-lo de la causa a l’alt tribunal. Agafant-se a la polèmica sobre el seu nomenament, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van tornar a demanar la recusació de Marchena, ja que consideren que és un jutge que no els garanteix un judici “imparcial” i amb “totes les garanties”.
Els independentistes processats van presentar ahir sengles escrits al Suprem en què assenyalen el magistrat com a protagonista del pacte entre el PSOE i el PP per “controlar el poder judicial”. “Se li atribueixen característiques personals vinculades a una determinada orientació política que fan dubtar de la imparcialitat del procés”, remarca el text de Junqueras i Romeva.
L’advocat de Sànchez, Turull i Rull, Jordi Pina, afegeix que encara que l’acord entre els dos grans partits estatals no tiri endavant -ahir el PP el va donar per trencat-, els whatsapps del senador popular Ignacio Cosidó evidencien la “coincidència d’interessos” entre Marchena i el PP, un partit -recorda-“que s’ha arribat a vantar [...] d’haver escapçat els líders polítics independentistes”. El mateix escrit treu ferro al fet que el magistrat hagi renunciat ara a presidir el CGPJ, ja que “inicialment hauria presentat la seva conformitat al pacte”. Tots els presos demanen, de fet, que se citi Cosidó a declarar al Senat perquè aclareixi aquesta qüestió.
Petició de trasllat a Catalunya
La suma de tots els arguments va portar ahir Jordi Cuixart a denunciar que serà jutjat per “un tribunal d’excepció controlat directament pel PSOE i el PP”. I no només això: l’escrit de la seva defensa al Suprem torna a denunciar la incompetència de la sala segona per jutjar-lo. Els suposats delictes que s’imputen al president d’Òmnium, segons el que al·lega l’escrit, s’haurien comès a Catalunya, i com que tampoc no és aforat el seu cas l’hauria de portar un jutjat d’instrucció a Barcelona.
També els presos de JxCat van demanar el trasllat de la seva causa, tot i que en aquest cas al TSJC, ja que Sànchez, Turull i Rull són diputats. Tant l’escrit de Cuixart com el que signa l’advocat Jordi Pina recorden que el Suprem ja es va declarar incompetent l’any 2014 per jutjar els exmembres del Govern processats pel 9-N -a excepció de Francesc Homs, que era diputat al Congrés-, i afegeixen que la fragmentació de la causa pel referèndum de l’1-O comporta el risc que la justícia acabi emetent “pronunciaments obertament contradictoris”.
Les peticions de recusació i de trasllat de la causa a Catalunya van paralitzar ahir el termini de deu dies que dilluns va fixar el Suprem per a l’entrega dels escrits de les defenses de cara al judici. I tot i així, la defensa de Sànchez, Turull i Rull va demanar ahir que s’ampliï aquest termini fins als 90 dies. Pina argumenta que aquest és el temps que es va donar a les acusacions, entre el 3 d’agost i el 2 de novembre. Segons considera el lletrat, no ampliar el marge de dies per presentar els escrits suposaria una “flagrant vulneració del principi d’igualtat davant la llei”. En cas que l’alt tribunal no ampliï el termini fins als tres mesos, els tres presos de JxCat demanen un mínim de trenta dies hàbils per poder presentar el seu escrit “amb totes les garanties”. Sobretot -com destaca el text remès ahir- tenint en compte el volum de les acusacions i també “els múltiples problemes d’accés a la causa”. Els escrits de l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, de fet, van ser distribuïts abans als mitjans de comunicació que als advocats dels processats al Suprem, tal com van denunciar les defenses.
