Joves darrere les barricades: “Hem perdut la por”

Barcelona / Girona“El toc de queda comença a les nou de la nit, a aquesta hora tothom sap què passarà. Nosaltres no tenim por”. Així s’expressa una noia de 20 anys a uns metres de la barricada que divendres separava centenars de joves de la policia a la plaça Urquinaona. Amb els seus companys explica que tot va començar en el bloqueig a l’aeroport del Prat, que dilluns va promoure el Tsunami Democràtic, ara investigat per terrorisme tot i apostar per la desobediència civil no-violenta. “Sense les càrregues policials d’aquell dia avui no seríem aquí”, subratlla el seu amic, que ha assistit a totes les mobilitzacions d’aquesta setmana. Són estudiants universitaris, veïns del centre de Badalona, i diuen que no han participat mai a les assemblees dels CDR, però que l’1 d’Octubre sí que estaven defensant les escoles. “Va ser la policia qui va començar a carregar a l’aeroport quan la nostra actitud era pacífica, i aquella repressió ens ha portat fins aquí: fa deu dies ni ens imaginàvem que estaríem muntant barricades”, confessa la noia. Són moltes les que participen als xocs.

La majoria dels manifestants són molt joves, alguns encara menors, i fins als vint-i-pocs anys. N’hi ha que van votar per primer cop al referèndum o en les últimes eleccions, i no s’aixopluguen sota el paraigua de cap organització. De fet, només 2 dels gairebé 200 detinguts fins divendres pertanyen a organitzacions independentistes. Una noia és del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i un altre és un regidor tarragoní d’ERC.

De Puigdemont a la CUP

“Qui es pensi que darrere de les protestes hi ha els CDR o l’esquerra independentista s’equivoca, la majoria de la gent que hi va no milita enlloc”, diu amb la cara amagada amb un mocador i el cap cobert amb una caputxa un noi que va votar Puigdemont el 21-D però que ara espera que tothom que surt el carrer voti la CUP: “És l’únic partit que ens fa costat”. “No som ni anticapitalistes, ni antisistema: només volem expressar-nos”, rebla. S’atura per aplaudir un grup de joves encaputxats que arrosseguen les reixes d’una obra pròxima per reforçar la barricada.

Han anat a la protesta amb amics de l’institut, la universitat, l’esplai o el barri. Se senten protegits pel grup: “Si et passa res, aquí tothom t’ajuda, hi ha moltíssima solidaritat”, asseguren. “En los disturbios estamos menos solos ”, es llegeix en una pintada a la Via Laietana. “Tot això va començar per la independència, però ara es tracta de defensar llibertats bàsiques”, diu una noia de Cornellà.

A les barricades de Barcelona el gruix és independentista, però també hi ha gent anarquista, de l’entorn de Podem o sense cap filiació política: “Estic afiliat a Podem, però vaja, això no va de partits, això va d’expressar-nos amb llibertat. Hem vist com pegaven als nostres pares i avis l’1 d’Octubre, com desnonen la gent de casa seva..., i hem dit prou”, ressalta un noi de Corbera de Llobregat. També porta casc i unes ulleres de protecció, però ell s’estima més anar a cara descoberta.

“La falta d’habitatge assequible, els desnonaments i la precarietat laboral també expliquen la ràbia de la nostra generació”, exposa l’Ainhoa. N’hi ha que s’emmirallen en les mobilitzacions dels armilles grogues i de Hong Kong. “Portem dos anys fent manifestacions cíviques, i ¿de què ha servit?”, es pregunta un altre noi, que confia que la confrontació serveixi per obligar l’Estat a negociar una sortida dialogada al conflicte català. Qui pensi que les mobilitzacions duraran quatre dies s’equivoca. “Hem vingut per quedar-nos”, conclou.

Les seves mares, que han anat a la manifestació de la tarda al passeig de Gràcia, no podran adormir-se fins que sentin el pany de casa i els vegin aparèixer. “El pare em diu que em quedi a casa, però la mare m’ha deixat el seu casc. Sap que vindré igualment i em diu que vagi amb compte i que li truqui de tant en tant”, diu una noia que assegura que li agrada estar a primera línia. “Penso que hi haig de ser, allà al davant no fa tanta por. El pitjor són els gasos”, diu una noia mentre ensenya una pilota de goma que li va impactar a la cama.

A la Via Laietana, set estudiants de batxillerat amb la cara tapada amb passamuntanyes diuen que no són allà per sentir-se adults. Tenen molt clar per què estan apedregant la Policia Nacional, aixecant barricades amb el mobiliari urbà. “Hi ha molta gent de fora, molt d’infiltrat”, diu un d’ells en un moment de pausa en la batalla campal. “Hi ha gent que ve per destrossar. Són vàndals i prou”, afegeix el mateix noi. “Però vosaltres no useu la violència?” “Portem molts anys amb el lliri a la mà, sent pacífics. I no ha servit de res. Perdó, sí, per a penes de 100 anys de presó”, argumenta un company mentre la resta assenteix.

Els joves s’organitzen a través de les xarxes socials. “Mira! Tothom penja fotos i vídeos! Instagram en va ple!”, indica una noia d’Olot que és independentista i que ahir va anar a Girona a enfrontar-se amb la policia “perquè l’1-O ens van apallissar a tots”. “I a sobre diuen que és culpa nostra! Ja n’hi ha prou!”, afegeix. I anar a barallar-se amb els agents a Girona s’ha convertit en una nova moda. “És molt divertit! Pots tirar tot tipus d’objectes a la línia policial i no et passa res!”

Enmig del llançament de projectils al carrer Trafalgar passa un noi de 16 anys, amb cara de criatura. El Pep descriu qui són els que s’apleguen darrere les barricades. “La majoria som estudiants de finals dels anys 90 o de la dècada del 2000. Però allà dins -assenyala la gran barricada on s’aixeca una alta fumarada-, a primera línia hi ha professionals, gent de fora de Catalunya”. Ha vist com actuen, els ha tingut colze a colze al principi de l’enfrontament amb la policia. “Són gent preparada, saben com moure’s, com neutralitzar els gasos lacrimògens”.

De la primera línia de la barricada de plaça Urquinaona surten tres joves de Figueres. Van a sopar per recuperar forces i a “tornar-hi”. També ells han compartit barricada amb molta “gent de fora”, grups antisistema arribats de diferents punts d’Europa. “Allà se senten molts idiomes”, apunten relaxats després de la tensió de les últimes hores. “També hi ha marroquins”, apunta un altre noi. Com un home d’uns 45 anys, que es mou a primera línia: “Catalunya és la meva terra”. Porta 15 anys a Catalunya i s’ha fet seva la lluita contra la policia. Igual que un noi sud-americà que carrega pedres per llançar contra els furgons: “Soc aquí per defensar els nostres drets perquè els de l’altre costat -referint-se a l’estat espanyol- ens volen expulsar”. Un noi de les Canàries també és al carrer, acompanyant tres noies amb l’estelada. Porta tres anys a Catalunya i, tot i que evita el cos a cos, ha sortit per “la repressió del govern espanyol”.

L’element comú: l’odi a la policia

A Girona, però, el perfil de joves és diferent. És un grup molt heterogeni. La majoria no són independentistes ni formen part de cap moviment social ni polític. Venen de barris perifèrics, molts són d’origen estranger. Només els uneix l’odi a la policia. “Jo soc fatxa i estava a la manifestació unionista. Però mira, aquí estem lluitant independentistes amb fatxes perquè estem farts de la policia. I estic en contra dels independentistes, perquè han fet molt mal, però més de la policia”, confessava un jove d’uns 20 anys, d’ètnia gitana i del barri de Vila-Roja que divendres participava als aldarulls de Girona. “Ells ens han fotut moltes vegades i ara per fi els podem tornar totes les putades”, deien dos exmenes que fugen de la policia camp a través de la Devesa.