El magistrat del Suprem José Manuel Maza serà el nou fiscal general de l'Estat

MadridEl govern de Mariano Rajoy ha proposat aquest divendres al magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Maza que prengui les regnes de la Fiscalia General de l'Estat, després que l'anterior fiscal, Consuelo Madrigal, acabés el seu mandat de 2 anys amb el cessament de l'anterior executiu, segons ha anunciat el nou portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Maza és de tendència conservadora i president de la sala penal del Suprem des del 2002. Abans va ser president de la secció primera de l'Audiència Provincial de Madrid. Després de la designació per part del consell de ministres, el nomenament haurà de comptar ara amb l'aval del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i Maza haurà de comparèixer al Congrés abans de prendre possessió.

Tres fiscals en cinc anys

Madrigal va substituir Eduardo Torres-Dulce el 2014 després que el fiscal decidís dimitir per les pressions del govern de Rajoy en la resposta al procés i els casos de corrupció al PP. La fins ara fiscal de l'Estat va prometre mà dura contra l'independentisme durant l'inici del curs judicial al setembre. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, havia manifestat la intenció que Madrigal continués en el càrrec. A última hora, però, ha preferit designar Maza. Méndez de Vigo no ha volgut entrar a valorar si hi ha hagut a última hora un canvi d'estratègia per part de l'executiu i ha defensat que Maza és el "més idoni" per al càrrec.

El procés serà també un dels temes principals en l'agenda de Maza, després que Madrigal s'hagi afanyat a presentar la querella per desobediència contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i amb l'anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de celebrar el referèndum d'independència el curs vinent.

Defensor de la inhabilitació de Garzón

Com a magistrat del Suprem, Maza va defensar la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón per obrir una causa que investigués els crims del franquisme. Va ser l'únic membre del tribunal que el febrer del 2012 va emetre un vot particular en contra de la decisió del Suprem d'absoldre Garzón en aquesta causa -serien les escoltes pel cas Gürtel el que l'acabaria inhabilitant-. Maza va considerar que Garzón va "abusar de poder" per "instrumentalitzar" el procés.

No és en l'únic aspecte en què ha fet notar la seva veu discrepant. El 2007 es va pronunciar en contra de l'anomenada Doctrina Botín que va permetre arxivar el cas en contra de l'expresident del Banc Santander, el difunt Emilio Botín. També va votar en contra de la sentència del Suprem per deixar en llibertat a l'etarra Ignacio Pujana per l'anul·lació de la Doctrina Parot. En canvi, l'abril d'aquest any, va ser el ponent de la decisió d'arxivar la querella de Manos Limpias en contra del líder de Podem, Pablo Iglesias, i el seu número dos, Íñigo Errejón, per finançament il·legal per una presumpta recepció de fonts procedents de l'Iran. Va assegurar que les acusacions es basaven en "informacions no autentificades difoses pels mitjans de comunicació".

Durant els anys 90, Maza va ser portaveu de la conservadora Unió Judicial Independent, una associació de jutges de signe liberal. I s'ha convertit recentment en el primer en desenvolupar en una sentència la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en aplicació de la recent reforma del Codi Penal.