El PSOE vetarà la comissió sobre les targetes opaques de Joan Carles I malgrat l'aval dels lletrats

MadridEl PSOE es tornarà a situar al costat del PP i Vox per protegir Joan Carles I, tot i que per primera vegada els lletrats del Congrés donen llum verda a investigar-lo. Els serveis jurídics no veuen motius per impedir que es creï una comissió d'investigació sobre el presumpte ús del rei emèrit i la reina de targetes opaques després d'haver abdicat. Els socialistes ja no poden utilitzar com a argument el criteri dels lletrats, però en fan servir d'altres per negar-se a tirar endavant la iniciativa, tal com confirmen fonts de la formació: que el Congrés no té entre les seves tasques controlar la Casa del Rei. A més, recorda ara que l'informe dels lletrats no és vinculant.

Investigar fets posteriors a l'abdicació és l'escletxa que Unides Podem i les formacions sobiranistes de la cambra baixa van buscar per poder fiscalitzar l'excap d'estat i ara els serveis jurídics ho veuen viable, però és la mesa la que haurà de decidir aquest dimecres si tira endavant. Amb l'informe favorable dels lletrats, tota la pressió era sobre el PSOE, que prendrà la decisió política de fer pinça amb el PP i Vox per salvar l'anterior monarca. "Ja no hi ha excuses: o estàs a favor de la veritat o estàs a favor de la impunitat", ha piulat Podem des del seu compte de Twitter amb l'anunci del criteri dels lletrats.

El 15 de desembre passat la mesa ja va vetar aquesta iniciativa i Unides Podem va posar el crit al cel perquè, denunciaven, els serveis jurídics del Congrés no havien donat cap argument per oposar-s'hi. El que no va fer el partit lila va ser explicar que els lletrats havien proposat tombar-la perquè hi havia hagut un error formal en la tramitació –falta de signatures– i que per això la motivació per rebutjar la comissió no era de fons. "És una arbitrarietat escandalosa", va dir llavors el secretari tercer de la mesa, Gerardo Pisarello.

Tant Podem com ERC, EH Bildu, JxCat, Més País, Compromís i la CUP estaven convençuts que no hi havia res que impedís investigar l'emèrit per fets posteriors a la seva abdicació i van tornar a registrar la petició, però amb totes les signatures necessàries. La investigació de la Fiscalia sobre el presumpte ús entre 2016 i 2018 de targetes opaques amb fons provinents de l'estranger ha servit perquè els partits més crítics amb la monarquia salvin el primer obstacle dels lletrats, que era l'excusa que el PSOE posava fins ara per negar-se a tirar endavant les comissions d'investigació plantejades.

Els lletrats reiteraven contínuament que no es podia investigar Joan Carles I per fets ocorreguts durant el seu mandat perquè era inviolable i feien referència a la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Els magistrats del tribunal de garanties van oposar-se el 2 d'octubre de 2019 que el Parlament de Catalunya creés una investigació sobre l'emèrit pel presumpte cobrament de comissions il·legals per valor de 64 milions d'euros de l'adjudicació de les obres de l'AVE a la Meca. Per una banda, deia que una cambra autonòmica no tenia competència i, de l'altra, que Joan Carles I seguia sent inviolable per suposats delictes comesos durant el seu regnat.

Ara, però, el mateix emèrit va pagar prop de 700.000 euros a Hisenda per regularitzar la situació amb l'objectiu d'evitar una investigació penal, perquè són fets posteriors a l'abdicació. Tanmateix, fonts del PSOE subratllen que el Congrés no té per funció el control del cap de l'estat ni de l'excap de l'estat. A més, ara remarca que l'informe dels lletrats de la cambra baixa no és vinculant, sinó que simplement serveix a la mesa com a "assessorament".

La Moncloa fa pinya amb l'emèrit

Si al Congrés els partits no han parat de presentar iniciatives sobre la monarquia, al Senat també ho ha fet Compromís i s'ha constatat que la modernització que Pedro Sánchez promet de la institució no aniria orientada a retirar el títol honorífic de rei a Joan Carles I. Com a mínim això és el que es desprèn de la resposta parlamentària que l'executiu ha donat al senador de Compromís Carles Mulet, que ha lliurat amb insistència una discussió per escrit amb el govern espanyol sobre l'excap d'estat. "Joan Carles de Borbó continuarà de manera vitalícia en l'ús del caràcter honorífic del títol de rei i no apareix enlloc la denominació de rei emèrit", va replicar la secretaria d'estat de Relacions amb les Corts el 30 de desembre passat. Es limitava a reproduir el que diu el decret 470/2014, de 13 de juny, que va establir la nova condició de Joan Carles després de l'abdicació.

A més, l'executiu subratlla que hi ha altres "situacions semblants" a la de la monarquia espanyola en països de l'entorn, i esmenta Albert II de Bèlgica, el gran duc Joan de Luxemburg i l'emperador Akihito del Japó. En una interpel·lació anterior, el senador valencià ja havia preguntat si el govern pensava retirar el tracte actual a l'emèrit i havia obtingut com a resposta que era "en la línia del costum d'altres monarquies". En la nova iniciativa, Mulet hi insisteix "vist l'escarni públic internacional al qual aquesta persona sotmet la imatge de l'estat espanyol". Així, torna a preguntar si l'executiu té previst modificar el decret en virtut del qual es va decidir preservar les prerrogatives de Joan Carles I i demana que es concreti en quins altres països és habitual aquest tracte.

La segona rèplica del govern espanyol, escrita el 7 de desembre, es registrava al Senat el 30 de desembre, l'endemà que Sánchez aplaudís en la seva última roda de premsa de l'any el camí de renovació que, segons el seu parer, Felip VI estava imprimint en la institució monàrquica. En aquella compareixença va assegurar que així continuaria sent i que "a poc a poc" s'aniria veient en què es concretava. El president espanyol va parlar de la transparència i la rendició de comptes, però la figura de Joan Carles I, més enllà de la fuga pactada i la investigació de la Fiscalia, no es toca.