Jean-Marc Carnicé: “No veig com una diputada pot influir en els Mossos”
exdegà del Col·legi d’Advocats de Ginebra
Jean-Marc Carnicé, fundador del bufet d’advocats Bianchischwald, va ser degà del Col·legi d’Advocats de Ginebra fins al 2016. Expert en extradicions, el lletrat de Gabriel, Olivier Peter, va ser alumne seu a l’Escola d’Advocats de Ginebra.
El procés trigarà a començar.
No s’activa fins que arribi l’ordre d’arrest a l’Oficina Federal de Justícia (OFJ). Quan arribi, l’Oficina pot rebutjar-la o arrestar Gabriel i després prendre una decisió sobre la demanda d’extradició en un termini de 40 dies. Aquí l’arrest d’una persona requerida per a extradició és la norma. La posada en llibertat és l’excepció. Es pot apel·lar en un termini de deu dies davant del Tribunal Penal Federal, però és molt difícil que prosperi. L’acusada ha de demostrar que no hi ha risc de fuga. Però la detenció es produeix en funció dels delictes i la descripció enviada.
¿Com participa Espanya en el procediment?
Espanya no serà part. És l’estat suís el que representa el país requeridor. És l’OFJ o el ministeri de Justícia. Una vegada es produeix l’arrest, Espanya ha d’enviar els documents en què sol·licita l’extradició a través del ministeri de Justícia en un termini de 40 dies, prorrogables.
Gabriel està sota investigació però encara no hi ha una interlocutòria formal d'imputació o de presó contra ella.
L’ordre d’ingrés a la presó o una ordre de processament és el requisit per cursar l’ordre de detenció internacional. Si bé els dos països castiguen delictes semblants, com la separació d’una part del territori amb violència -fet que, aparentment, compliria el principi de doble incriminació-, el que importa per a la doble incriminació són els fets descrits.
La construcció jurídica de la querella criminal és que el Govern controlava 17.000 mossos, una amenaça potencial de violència.
No veig com una diputada com Gabriel podia tenir influència sobre els Mossos des del Parlament. Puc entendre que membres de l’executiu poguessin exercir aquest poder, ¿però un membre del Parlament? El plantejament és polític. S’estaria jutjant una diputada per les seves idees polítiques, ja que no hauria pogut cometre actes violents, que és l’element típic del delicte tant aquí com a Espanya. Des del dret suís, el Parlament adopta decisions polítiques i pot desobeir, però no violentar l’ordre polític del país.
Suïssa ja ha advertit que no extradeix per delictes polítics...
Potser ha volgut advertir Espanya que no enviï la demanda d’extradició per evitar als espanyols una humiliació amb una denegació.
¿El cas Falciani pot pesar en la decisió de la justícia suïssa?
Sí que és un cas molt rellevant que pot pesar, però el tema central és polític, i Suïssa és un país al qual li agrada votar, i els referèndums són una cosa quotidiana.
