Javier Pérez Royo: “Llarena estarà prevaricant si impedeix a Sànchez ser investit pel Parlament”

BarcelonaJavier Pérez Royo (Sevilla, 1944) ha sigut un dels grans defensors del referèndum pactat des de la seva tribuna a la Universitat de Sevilla. La declaració d’independència i el 155, diu, l’han fet impossible.

En quina situació ens trobem?

Hi ha hagut dos 155. El polític, previst a la Constitució, i el judicial. No s’ha buscat una resposta política sinó una penal. Això són dos procediments incompatibles. El 155 polític era molt suportable i encara més convocant eleccions immediatament. Però se li ha superposat un 155 judicial que és brutal i que, a més, ha anul·lat el 155 polític, perquè aquestes eleccions no han servit per a res.

I això és legal?

De fet, el 155 judicial no existeix. El més lògic hauria sigut que la fiscalia, que depèn del govern espanyol, hagués aturat el procés judicial durant les eleccions. El que li han acabat dient a la gent és que poden votar el que vulguin, que el president de la Generalitat serà qui determini el Tribunal Suprem.

Jordi Sànchez pot ser investit?

Té intacte el dret al sufragi actiu i passiu. Si el jutge no li concedeix un permís estarà prevaricant. Sànchez recorrerà al Constitucional i, si cal, a Estrasburg. I la resposta deixarà Espanya en molt mala posició.

L’independentisme ja ha anunciat que arribarà a Europa per denunciar la vulneració de drets.

S’estan configurant tots els elements per provocar un gran maldecap a la justícia espanyola. Però encara no sabem com ni quan acabarà cristal·litzant el magma. La lupa comença a estar posada en Espanya. Perquè ¿com pot ser que s’estigui acusant de rebel·lió una sèrie de persones i no s’estigui perseguint el capità de la rebel·lió? El Suprem va haver de retirar l’euroordre perquè tem que se li ensorri tot el muntatge.

¿Tenen motius per denunciar el cas davant d’Estrasburg?

Estan en una situació injusta. No cal investigar si hi ha hagut un delicte de rebel·lió. O n’hi ha o no n’hi ha. La rebel·lió és un alçament armat, com el del 23-F. Allà no hi va haver cap dubte: hi havia delicte de rebel·lió. Tejero va entrar a trets i va segrestar el Parlament i el govern durant hores.

¿El jutge diu que no els pot deixar en llibertat perquè no el convencen que no hi haurà reiteració delictiva?

Els hi diu: abjurin vostès i una vegada que deixin de ser independentistes de manera pública i notòria, aleshores no tindrem cap problema a deixar-los anar.

¿Carles Puigdemont des de Bèlgica i Anna Gabriel des de Suïssa poden posar en entredit la justícia espanyola?

Aquest és el cas més difícil que s’ha plantejat en la justícia espanyola. I l’Estat no ho està resolent bé. En aquest cas és claríssim que l’actuació de l’Estat no és democràtica. No hi ha presos polítics però ho semblen. Però encara passaran anys abans que es resolgui res.

¿I si Europa arriba a la mateixa conclusió que vostè?

Condemnaran l’Estat, però d’aquí 10 anys. És la impunitat en certa manera. Quan arribi la sentència suposarà un cop dur, però haurà passat tant temps que sonarà a antic.

Vostè descarta el delicte de rebel·lió, però ¿creu que el Suprem pot acabar condemnant-los?

Els jutjaran per un delicte imaginari. El Suprem prescindeix de l’alçament violent i atribueix la violència de l’1-O al Govern, perquè si no hagués convocat el referèndum -diu- la policia no hauria hagut de carregar. Ara ja val qualsevol cosa i la bola s’està fent tan grossa que potser arribarà un moment que el Suprem no podrà fer marxa enrere i condemnarà per rebel·lió per justificar totes les barbaritats que estan fent durant la instrucció.

¿L’acusació de rebel·lió li sembla semblant a la del 1934?

No, aleshores era molt clar i ningú se’n va desdir al judici. Aquí parlem de l’exercici del dret de manifestació. L’1-O és una manifestació amb urnes. No hi ha hagut cap referèndum perquè no n’hi pot haver cap sense un acord amb l’Estat. I la declaració d’independència és un miratge, una il·lusió òptica. Quan es fa la declaració d’independència, després cadascú se’n va cap a casa seva.

¿Es van dinamitar les opcions de diàleg amb la declaració d’independència?

Crec que és el típic cas de misscalculation. Tots es van equivocar. Puigdemont i Rajoy són grans obstacles i s’han inhabilitat mútuament. Especialment Rajoy, que es pot carregar la Constitució i la monarquia.

¿Continua pensant que la solució passa per un referèndum consultiu a Catalunya?

Ara mateix això és ciència-ficció. Amb el panorama actual hi ha tres partits clarament majoritaris, els del 155, que no acceptaran mai un referèndum a Catalunya. I la situació judicial no es resoldrà sense que abans hi hagi un pacte polític.

I què es pot fer?

La condició prèvia per recuperar la normalitat és l’aixecament del 155. Ara mateix estem sense Constitució a tot Espanya, especialment a Catalunya. Crec que hi haurà eleccions generals relativament aviat.