Interior veta el nom del PDC i l’adverteix amb la llei de partits
La formació, que haurà de trobar una nova marca, denuncia la voluntat d’il·legalitzar el seu espai
BarcelonaLa gravetat de les situacions, en política, es pot mesurar per la quantitat de persones de la direcció del partit que compareixen públicament per analitzar-les. A la roda de premsa celebrada ahir a la seu del Partit Demòcrata Català (PDC) hi havia bona part dels màxims dirigents de la formació hereva de Convergència, des d’Artur Mas, Neus Munté i Marta Pascal fins a Jordi Turull, David Bonvehí i Albert Batet. Poc abans havien rebut una notícia que ja esperaven: el registre de partits tombava la inscripció del PDC arran del conflicte de sigles que existeix amb Demòcrates de Catalunya. També en van rebre, però, una altra d’imprevista i que van acollir amb indignació. Segons el ministeri de l’Interior, el preàmbul dels estatuts pot xocar amb la llei de partits de l’any 2002, que es va aprovar en temps de José María Aznar per il·legalitzar Batasuna. La norma va tenir el suport de CiU i no s’ha relacionat mai amb cap altre aspecte que no fos el terrorisme.
“No ens volen ni en pintura, no ens volen inscriure com a partit polític amb mil excuses”, va considerar Mas, visiblement molest. “És un escàndol de primera magnitud”, va ampliar Pascal, coordinadora general de la formació, que es va referir també a la menció que es fa a la llei de partits. Segons el ministeri, que el PDC defensi la independència “sense renunciar a la via unilateral per aconseguir aquest objectiu” -una esmena aprovada en la ponència ideològica durant el congrés del mes de juliol- xoca amb l’ordenament jurídic espanyol. Citant l’article 6 de la llei de partits, el registre insisteix que “les formacions polítiques s’ajustaran en la seva organització, funcionament i activitat als principis democràtics i al que estableixen la Constitució i les lleis”.
L’ombra de Fernández Díaz
Davant d’aquesta consideració, Pascal va apuntar que el ministeri busca “il·legalitzar” l’espai que representa el partit hereu de Convergència. Mas va aprofitar aquest punt per treure a passejar l’argumentari habitual dels nacionalistes, basat en la idea que són els que realment “molesten” l’Estat amb la seva aposta per la plena sobirania, i va reclamar que la ciutadania els faci costat “a l’hora d’enfrontar-se als poders molt durs” de les institucions espanyoles. L’expresident de la Generalitat fins i tot va defensar que el veto al PDC -darrere del qual els nacionalistes veuen l’ombra del ministre Jorge Fernández Díaz, contra qui s’han querellat per les conspiracions orquestrades amb Daniel de Alfonso, exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per frenar el procés- hauria de servir per mobilitzar encara més el sobiranisme de cara a la Diada d’aquest diumenge.
Des d’Interior, segons fonts consultades per l’agència Efe, valoren la reacció irada dels dirigents de l’antiga Convergència com una manera d’escalfar la reivindicació de l’Onze de Setembre. “És un exercici de victimisme”, assenyalaven des del ministeri liderat per Fernández Díaz, que malgrat tot ressaltaven que la inscripció del partit continua en tràmit. Segons el ministeri, l’escrit del registre -de quatre pàgines- vol assenyalar “deficiències”.
La cúpula del PDC es reunirà dilluns per analitzar la nova estratègia que s’ha de seguir. L’argumentari del ministeri els aboca a un canvi de nom, tenint en compte que veta tant la denominació com les sigles. “Hi ha un risc de confusió amb un partit prèviament inscrit”, manté el text del registre en referència a Demòcrates, que van valorar la decisió al vespre. “Els vam advertir perquè no es trobessin amb el problema que tenen ara. És una negligència administrativa seva”, va assenyalar el portaveu polític de la formació, Antoni Castellà.
Un dels punts clau de la defensa del PDC passarà per afirmar que hi ha 77 partits a l’Estat que estan inscrits amb la paraula demòcrata al nom, i que n’hi ha 40 amb el mot català a les sigles. Segons el registre, l’abreviatura PDCat està registrada per una altra formació, Pàtria i Dignitat. “No es pot registrar cap partit amb les paraules demòcrata i català. Estem en xoc”, va resumir Pascal. La formació va suggerir al ministeri una alteració de l’ordre del nom -Partit Català Demòcrata-, però no se n’ha sortit.
El paper de la militància
La direcció té la intenció de traçar una estratègia per ser inscrita al registre -Mas va donar per fet que així serà, tard o d’hora-, i la farà extensiva a la militància, especialment si es decideix un canvi de nom. La denominació de les sigles hereves de CDC va provocar un terratrèmol al congrés fundacional des del moment en què la militància va desterrar les dues opcions proposades per la direcció, i la cúpula actual vol que la recerca de solucions per esquivar el ministeri funcioni de manera horitzontal.
El registre del nom pot convertir-se en un problema urgent en cas que el bloqueig a l’Estat persisteixi i es convoquin les terceres eleccions. Segons Mireya Corredor, subdirectora general de Política Interior i Processos Electorals -que signa el text enviat al PDC-, els nacionalistes tenen tres mesos per presentar els seus arguments i fer els canvis pertinents. Juntament amb la negativa de la mesa del Congrés a la possibilitat que el partit tingués grup propi a Madrid, el partit hereu de CDC acumula problemes logístics, jurídics i polítics relacionats amb les institucions espanyoles i el procés català.
