La fiscalia demana limitar els viatges de Puigdemont

MadridAmb Pablo Llarena tancat en banda a reactivar les ordres internacionals de detenció, la fiscalia s’esforça per intentar trobar una fórmula que limiti la llibertat de moviments de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats polítics. El viatge del president de la Generalitat a Suïssa, diumenge vinent, per participar en el Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre els Drets Humans (FIFDH), juntament amb la consellera Meritxell Serret, ha sigut la gota que ha fet vessar el got. El ministeri públic no vol que sembli que es queda de braços plegats veient com els dirigents independentistes viatgen per fora d’Espanya sense restriccions. I especialment després que Llarena ja rebutgés reactivar l’euroordre quan el president de la Generalitat va viatjar a Dinamarca.

En un comunicat, la fiscalia va informar ahir que sol·licitava tres accions a Llarena -en el tancament d’aquesta edició encara no havia presentat l’escrit al Suprem-. Primer, demanar al ministeri de l’Interior que plantegi a Suïssa si és possible detenir tant Puigdemont com Serret i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel -exiliada a Ginebra- i extradir-los a Espanya. L’encarregada de fer-ho seria l’Oficina de Cooperació Internacional del ministeri, en col·laboració amb la Interpol, amb l’objectiu d’esbrinar si les autoritats helvètiques veuen viable la detenció. El ministeri públic vol que la policia faci contactes informals a Suïssa per “prendre la temperatura” sobre una hipotètica ordre d’arrest, segons fonts jurídiques.

La segona acció, que a priori té més opcions que sigui acceptada per Llarena, és la limitació de la validesa del passaport de tots els exiliats. Com que cap d’ells es va presentar davant la justícia espanyola, no se’ls ha pogut aplicar mai la mesura cautelar de retirar-los aquest document, com sí que ha passat amb la resta d’imputats. Es tracta d’una mesura nova perquè l’objectiu és que el passaport quedi sense vigència, segons fonts consultades per l’ARA. Si el jutge ho acceptés, hauria de requerir al ministeri de l’Interior que transmetés a les autoritats administratives de la UE i de la zona Schengen la informació que els passaports dels exiliats ja no estan en vigor. Amb tot, podrien continuar viatjant per tot Europa amb el DNI. Malgrat que Suïssa no és membre de la UE, s’hi pot entrar amb el document d’identitat perquè forma part de l’espai Schengen, com també al Regne Unit, on és la consellera Clara Ponsatí.

Serret intervendrà a l’ONU

La tercera i última acció és, sobretot, de gesticulació per pressionar les autoritats helvètiques. La fiscalia demana a Llarena que sol·liciti al ministeri d’Exteriors espanyol un informe sobre les consultes que han fet Puigdemont i Serret o bé els organitzadors del festival als diplomàtics espanyols a Suïssa. Està previst que el president de la Generalitat participi en una conferència sobre l’autodeterminació en el marc del FIFDH de Ginebra, on s’abordarà la qüestió catalana arran d’un documental francès sobre el referèndum de l’1-O. El cap de llista de JxCat conversarà amb l’expresidenta de la Confederació Suïssa, Micheline Calmy-Rey, a més d’altres participants que l’organització encara no ha concretat.

Al seu torn, Serret intervindrà en un acte del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides amb la periodista Txell Bonet, companya del líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat a Estremera. No està previst que cap altre conseller se sumi al viatge. Lluís Puig té un sopar amb simpatitzants del PDECat el mateix dilluns a Brussel·les i fonts pròximes a Toni Comín indiquen que es quedarà a prop de Waterloo, informa Laia Forès, mentre que Ponsatí ja s’ha instal·lat a Escòcia lluny de l’amenaça de la reactivació de l’euroordre. De fet, la fiscalia ja va deixar clar dilluns que no tenia intenció de demanar-ne cap altra fins que no s’acabi la instrucció i els imputats siguin processats. És a dir, quan Llarena estableixi quins són els delictes pels quals seran jutjats.

El jutge instructor del Tribunal Suprem ha defensat sempre aquesta tesi. Va ser el primer a retirar l’euroordre de detenció dictada per la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, quan va assumir el cas, per evitar que Puigdemont i la resta d’exiliats fossin jutjats per penes menors de les que previsiblement s’imposarà als presos polítics. El 23 de febrer passat, en unes jornades a Oviedo, Llarena va indicar que una ordre de detenció internacional s’havia de cursar “sense basar-se en sospites, sinó en una investigació acabada on es vegi un comportament delictiu, i un delicte comès”.

Malgrat això, la fiscalia sempre havia actuat demanant màxims -perquè la seva posició no és vinculant- i sol·licitant ordres internacionals de detenció. Sense anar més lluny, també va fer-ho amb Anna Gabriel. Però ara, per no sortir del guió, demana a Interior que estudiï amb quines possibilitats compta, malgrat ser conscient que Llarena s’oposa a una detenció.

Aval del govern suís

Però per moltes sol·licituds que faci el fiscal, el govern suís sempre ha sigut molt clar respecte als drets de Gabriel i els exiliats polítics al país. El portaveu de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, Folco Galli, va assenyalar ahir que, “ara per ara, no hi ha cap base legal” per detenir Puigdemont ni Serret quan trepitgin Ginebra, com tampoc n’hi va haver quan hi va arribar l’exdiputada de la CUP. Preguntat per l’ACN, Galli va recordar que el 5 de desembre passat el Suprem ja va retirar l’ordre de detenció internacional contra el president i la resta de consellers a l’exili, i que “la situació no ha canviat des de llavors”.

Siguin com siguin els acords entre Espanya i Suïssa, el país alpí no garanteix l’extradició o qualsevol altre tipus de cooperació judicial per “delictes polítics”. De la mateixa manera, una petició d’aquestes característiques també es pot denegar si el procés és contrari als principis del Conveni Europeu de Drets Humans o té l’objectiu de “castigar o perseguir una persona a causa de les seves opinions polítiques”.