Impulsar 39 mesures socials i aturar 14 privatitzacions: les condicions "de mínims" de la CUP per pactar amb JxSí
Els cupaires publiquen un document de 50 pàgines en què reclamen, entre altres, retirar Barcelona World, aplicar la ILP contra la pobresa energètica, aturar la venda d'ATLL i el Consorci Sanitari de Lleida
BarcelonaUna vegada s'ha oficialitzat el segon 'no' de la CUP a investir Artur Mas president de la Generalitat, els cupaires han fet públic un document de 50 pàgines que estableix les bases per arribar a un acord amb Junts pel Sí. És la constatació del que van anunciar a la conferència política del passat 8 d'octubre a la Universitat Pompeu Fabra, les seves condicions "de mínims" per assolir qualsevol entesa amb CDC i ERC. L'acord sobre el 'qui' ha de ser president de la Generalitat es debat en paral·lel del 'com' i el 'què': impulsar 39 mesures urgents de caràcter social i revertir 14 processos de privatitzacions.
Aclareixen, ja d'entrada, que el document 'Fil a l'agulla' no és el programa electoral de la CUP, sinó que són els "mínims imprescindibles" per a un acord de bases amb Junts pel Sí. Unes condicions que se sostenen en tres fonaments, precisament les tres taules de negociació amb Junts pel Sí: ruptura democràtica, pla de xoc d'emergència i urgència social i procés constituent.
Ruptura democràtica
Una declaració que no és una DUI
En el document, la CUP afirma que la declaració de ruptura aprovada dilluns 9 de novembre (i ja suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional) no és "cap DUI encoberta", sinó que la descriu com un "acte mínim i necessari de sobirania", que va servir per deixar palès que "el dipositari de la sobirania catalana recau en el poble català i en ningú més".
Segons resa el text, l'aprovació de l'inici del procés cap a la independència –la "ruptura democràtica"– significa "obeir la pròpia legitimitat i legalitat catalana", un fet que comporta "explícitament" desobeir les "imposicions" de l'Estat.
Pla de xoc d'emergència i urgència social
D'aplicar la ILP contra la pobresa energètica a retirar BCN World
La CUP ha plantejat un pla de xoc d'emergència social format essencialment per 53 condicions, dividides en dos grans blocs: 39 mesures per millorar les condicions de vida i 14 processos de privatització que caldria aturar, segons els cupaires.
Entre la quarantena de mesures socials hi ha l'aplicació immediata de la ILP sobre la pobresa energètica, la retirada del projecte de Barcelona World, l'ampliació del pressupost destinat a la renda mínima d'inserció, l'obertura o reobertura immediata les 24 hores dels CAP de la Guineueta, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Gatassa (Mataró) o la reducció a la meitat de les llistes d'espera. A més, demanen augmentar la dotació de professors als barris més castigats per la crisi, garantir 240.000 beques menjador més i assegurar la gratuïtat del transport públic a aturats, col·lectius en risc d'exclusió social, estudiants de centres públics i pensionistes.
Altres mesures que proposen són anul·lar parts dels peatges de l'AP-7 i de l'AP-2 per aturar la sinistralitat a la N-340 i la N-240 o la retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts per persecució política, desobediència a lleis injustes o dissidència, entre altres.
Pel que fa a les privatitzacions, la CUP reclama, entre altres, retirar definitivament el Consorci Sanitari de Lleida, aturar el projecte VISC+, aturar els projectes de privatització de l'atenció primària, aturar la venda de l'ATLL i retirar la T-Mobilitat.
Procés constituent
Corrupció zero i més consultes ciutadanes
En l'últim bloc, la CUP afirma que a través de la obertura d'un procés constituent els ciutadans puguin participar directament per decidir i redactar la futura Constitució catalana. En aquest sentit, els cupaires demanen "superar el vergonyant 'apartheid' electoral" que marca la llei d'estrangeria i la Loreg i garantir tots els drets civils i polítics a tots els ciutadans de Catalunya.
A més, reclamen "voluntat política" per lluitar contra la corrupció i acabar amb les lògiques de "nepotisme, col·locació i control" al capdavant dels mitjans de comunicació públics com algunes de les prioritats per tenir en compte de cara un eventual Estat català, que també hauria d'impulsar, creuen, "consultes sobre aspectes clau". Per exemple, proposen fer referèndums sobre la gestió pública de l'aigua o l'impagament del deute.