Salvador Illa, escuder d'Iceta i negociador del PSC

BarcelonaLa nit del 5 al 6 de novembre del 2016 va ser llarga per al PSC. L'ajustat marge pel qual Miquel Iceta s'havia imposat a les primàries del PSC a Núria Parlon va donar lloc a una negociació llarga i agònica sobre la composició de la nova direcció del partit. Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), llavors primer secretari del partit al Vallès Oriental i mediàticament desconegut, va convertir-se en el desllorigador de la disputa. Malgrat que no havia fet campanya per a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, va ser ella qui va insistir en convertir-lo en secretari d'organització del PSC com a contraoferta a l'aposta d'Iceta perquè ho fos José Luis Jimeno, que havia estat pròxim a Manuel Bustos. El consens que va generar el nom d'Illa va ser acceptat pels dos rivals a les primàries i, des de llavors, no ha fet res més que guanyar autoritat dins i fora del partit com a mà dreta d'Iceta. Tres anys i dos mesos després ha dirigit les campanyes que han donat ales al PSC a les urnes, s'ha guanyat la plena confiança del PSOE, ha estat un dels artífex de l'acord amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i, finalment, el president espanyol l'ha premiat amb el ministeri de Sanitat.

La seva trajectòria política ha passat de ser una cursa de fons fora del focus a un esprint a primera línia en els últims anys, accelerats per un Procés que ha evidenciat el seu perfil clarament antiindependentista. Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, màster en economia i direcció d'empreses a l'Iese, Illa va arribar a les institucions el 1987 com a regidor independent del grup socialista a la Roca del Vallès. No seria fins al 1995 que s'iniciaria en la militància socialista, el mateix any que va concórrer a les municipals de número dos de l'històric Romà Planas, que havia estat assessor de l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas. Planas va guanyar les eleccions i es va convertir en alcalde, però va morir mesos després i va ser llavors quan Illa es va posar al capdavant de l'Ajuntament. Va ocupar el càrrec durant 10 anys –va perdre una moció de censura però va recuperar el poder a les urnes–, al llarg dels quals es va inaugurar el centre comercial de La Roca Village (1998).

Malgrat ser un home de "comarques", com el defineix un dirigent del partit, el 2010 va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona per encarregar-se, durant l'alcaldia de Jordi Hereu, de l'àrea econòmica del consistori, on la seva capacitat de gestió li va portar la fama de "gerent en potència". A l'Ajuntament hi faria carrera, i quan el 2011 Xavier Trias (CiU) va arrabassar l'alcaldia al PSC, Illa es va quedar com a coordinador del grup municipal socialista, primer, i després com a cap de gabinet de Jaume Collboni, que el 2014 va guanyar les primàries per ser candidat del partit a Barcelona. Plegats van pactar el primer acord de govern amb els comuns que, arran del 155, va acabar amb l'expulsió dels socialistes de l'executiu. Dirigents del partit recorden com a l'actual tinent d'alcalde de la ciutat li va costar deixar anar Illa, que el 2016 havia estat nomenat gerent municipal d'Empresa, Cultura i Innovació, perquè es convertís en secretari d'organització.

Després de les últimes municipals, però, va tornar a comptar amb ell. Illa va participar en les negociacions a Barcelona que van desembocar en un nou acord de govern amb Barcelona en Comú, que va ser factible gràcies als vots de l'exprimer ministre francès Manuel Valls. Aquell seria un dels primers cops d'efecte que en els últims temps han situat el secretari d'organització del PSC com a negociador d'èxit del partit. Extremant sempre la discreció, i compartint la informació amb Iceta o amb un cercle molt reduït de col·laboradors, també va estar al darrere del pacte amb JxCat a la Diputació de Barcelona, que va irritar ERC, i posteriorment ha format part de l'equip socialista que ha aconseguit que els republicans s'abstinguessin a la investidura de Pedro Sánchez, cosa que han desaprovat els postconvergents. La capacitat de pacte amb banda i banda de l'independentisme –amb qui també va coordinar els pactes locals que els socialistes van teixir després de les municipals– l'assenyalen com a possible integrant de la taula de diàleg entre governs que hauria de començar a caminar properament i en la qual, tal com ha avançat l'ARA, el PSC aspira a participar.

Membre o no del nou espai de diàleg, no hi ha cap dubte de les posicions d'Illa respecte del Procés. Ha realitzat declaracions contundents contra el sobiranisme, nega taxativament el dret a l'autodeterminació de Catalunya i, tal com ha deixat clar recentment, s'oposa tant a l'amnistia dels presos polítics com al fet que se'ls concedeixi un indult. "Les sentències s'han de complir", va argumentar a RAC1. Es dona la casualitat, tal com es destacava en un perfil recent a La Vanguardia, que entre el 2005 i el 2009, en ple tripartit, va ser director general d'infraestructures del departament de Justícia durant els anys en què es van construir els centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, on ara estan tancats els presos polítics.

Tal com ell mateix explicava en aquell perfil, una part del seu aprenentatge personal el va fer durant el servei militar. "Vaig fer milícies d'infanteria i no em va desagradar. L'exèrcit és un món molt ordenat", confessava. L'adjectiu "ordenat" és, precisament, un dels que més li atribueixen al PSC, partit que, colze a colze amb Iceta, ha contribuït a unir i alinear de dalt a baix amb els postulats oficials. La resposta "Això ho porta el Salvador" o "Això només ho sap el Salvador" és una constant quan es pregunta per temes ben diversos a quadres del partit, conscients de l'autoritat que ha anat cultivant internament en paral·lel a l'ara vice primera secretària, Eva Granados. En el seu temps lliure també ha tingut l'oportunitat de cultivar el seu hort a la Roca del Vallès, on encara viu, així com la fe cristiana que l'uneix a amistats com Albert Batlle, ara regidor a Barcelona després de presentar-se amb el PSC a les eleccions, o a Josep Maria Carbonell, exdiputat del PSC, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL -on Illa és professor associat- i expresident del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).

Les complicitats que ha teixit al PSOE, amb qui va haver de pactar un nou protocol de relació amb el PSC després que els dos partits estiguessin a punt de trencar pel no dels catalans a Mariano Rajoy, han estat la base del seu ascens fins al ministeri de Sanitat. L'anunci del seu nomenament ha generat sorpresa entre col·legis de metges i sindicats, que han destacat la seva poca vinculació amb el sector, però les responsabilitats al capdavant d'una àrea amb gran part de les competències cedides a les comunitats autònomes li permetrà continuar compaginant el càrrec amb el d'organització i acció electoral del PSC, on fa setmanes ha estat promocionat per Iceta. Veus del partit l'assenyalen com a successor de l'actual primer secretari socialista, però el repte més immediat serà exercir com el ministre català per excel·lència d'un govern espanyol que busca desllorigar el conflicte català. El temps dirà si aquest cop també aconsegueix generar consens.