ELECCIONS 28-A

Iglesias guanya visibilitat gràcies a Villarejo i la promesa de referèndum

Relegat per les enquestes i els problemes interns, el líder de Podem recupera el discurs combatiu

El líder de Podem, Pablo Iglesias, durant el míting que va oferir dissabte a Madrid.
i Dani Sánchez Ugart
29/03/2019
5 min

MadridUnides Podem estava patint per captar els titulars en aquesta precampanya. El retorn de Pablo Iglesias del seu permís paternal, la setmana passada, no va servir perquè la formació aconseguís marcar una agenda política centrada en la batalla interna de la dreta i la qüestió catalana, arma llancívola de la tríada de Colón contra el favorit de les enquestes, Pedro Sánchez. La formació lila necessitava un revulsiu per revertir la tendència baixista que li auguren les enquestes i ser útil per apuntalar la victòria de l’esquerra en les eleccions del 28-A, i li ha arribat per via inesperada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En les últimes hores, Iglesias ha recuperat protagonisme en la precampanya per dos motius fonamentals. El primer, a contracor: apareix com a víctima de la trama de corrupció policial al voltant del comissari José Manuel Villarejo, que, sota el mandat del govern de Mariano Rajoy, hauria maniobrat per espiar-lo i fabricar informació contrària a la seva formació, segons les revelacions judicials del cas que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que aquesta setmana ha obert una peça separada per aquest presumpte espionatge. El segon, per voluntat pròpia, al convertir-se en l’únic candidat dels quatre grans partits espanyols que ofereix una proposta concreta a la qüestió catalana, incloent al seu programa un referèndum en què, a més de la independència, hi hagi també l’opció de millorar l’autogovern.

Mentre Pedro Sánchez intenta enterrar amb promeses socials la qüestió catalana -que abans de l’inici de la campanya resolia amb un referèndum d’autogovern i ara ha quedat diluïda en una aposta autonomista al programa- i les dretes aposten a l’uníson per una supressió de l’autonomia catalana fins que vinguin temps millors per a l’unionisme, Iglesias va fer ahir una proposta que ja és vella coneguda del programa de Podem, però que neda a contracorrent. En les eleccions del 2015 i la repetició del 2016 ja van incloure el referèndum -després d’una primera omissió que va ser corregida en una segona versió del programa- perquè els catalans poguessin decidir “el tipus de relació territorial que desitgen establir amb Espanya”. Era l’únic partit d’àmbit estatal amb aspiracions de govern que incloïa una proposta d’aquest abast, tot i que no concretava si aquesta consulta havia de ser binària o amb més opcions. De cara a les eleccions del 28-A, la formació lila detallarà més aquesta proposta, i inclourà un referèndum amb tres opcions: el manteniment de l’ statu quo, la independència i la millora de l’autogovern, segons va dir ahir el mateix Iglesias en una entrevista a la SER.

D’aquesta manera, el partit se situa en un terreny intermedi entre la proposta de referèndum d’autogovern que va llançar el president espanyol abans de la convocatòria d’eleccions -i que ara ha guardat en un calaix- i l’aposta ferma per un referèndum binari d’autodeterminació dels partits independentistes catalans. Això, tot i que al partit saben que el debat català no els resulta rendible a escala estatal. De fet, la majoria de quadres de Podem coincideixen a assenyalar la seva posició respecte al referèndum de l’1-O, quan es van mantenir com l’únic partit favorable a celebrar-lo -tot i emmarcar-lo com una protesta i acció d’empoderament ciutadà- com un dels principals llasts per a la seva intenció de vot. Les enquestes els situen al voltant del 12%, en un terreny perillós per l’efecte de la llei electoral, que els pot castigar amb duresa en nombre de diputats.

Treu pit de la valentia

“Hem sigut molt valents amb Catalunya perquè hem dit coses que no agradaven als partits independentistes ni als estatals, com per exemple que ens agradaria que Catalunya continués a Espanya o que hi ha presos polítics”, va defensar Iglesias, que des que va tornar del permís paternal ha recuperat el discurs de les essències de Podem carregant contra les elits i presentant-se com el partit que vol trencar les estructures de poder establertes. La proposta, però, li va valer el rebuig unànime dels partits amb els quals es batrà en les eleccions del 28-A. El més rellevant del revessos va ser el del govern espanyol, que va posar com a línia vermella per a la futura negociació de la investidura el referèndum d’autodeterminació. Tenint en compte les nul·les opcions de liderar un govern que les enquestes donen a Iglesias, les possibilitats de mantenir l’aposta queden reduïdes a pràcticament zero.

Però les declaracions també van servir de munició per a la dreta, que ja porta dos dies seguits sucant pa en la presumpta voluntat de Sánchez de fer un referèndum: primer per l’avís de Miquel Iceta que amb un 65% d’independentistes caldria buscar un “mecanisme” per donar-hi sortida, i ahir per Iglesias. El líder del PP, Pablo Casado, va dir que no li sorprèn que Podem “inclogui en el seu programa la independència de Catalunya perquè ja ho diu de fa temps”. Però va afirmar que sentia estupor perquè “Sánchez mantingui Pablo Iglesias com el seu futur soci i que ni tan sols es negui a tenir-lo al seu govern o a mantenir-lo de responsable de la negociació pressupostària” després de la proposta.

Espionatge

I si la promesa de referèndum va servir a Iglesias per marcar l’agenda de campanya, les revelacions de l’espionatge orquestrat contra ell per la presumpta policia política sota el mandat de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va acabar de col·locar-lo al centre de la diana. El líder lila va apuntar directament al govern de Rajoy com a artífex de l’espionatge, que, segons ell, anava dirigit a evitar un acord de govern entre Units Podem -avui Unides- i el PSOE després de les eleccions del 2016. El mateix Villarejo va admetre dijous el robatori d’un mòbil a una col·laboradora d’Iglesias, del qual es van extreure dades sensibles que van acabar publicades en mitjans d’ultradreta com OK Diario. Aquestes revelacions s’afegeixen al ja conegut informe PISA (en al·lusió a Pablo Iglesias, SA), un document elaborat a l’ombra per la policia patriòtica -sense segell- que recollia presumptes vincles de Podem amb el finançament de Veneçuela que es van acabar publicant als mitjans tot i que els jutjats van trobar que no tenien base real. García-Castellón va convidar-lo a personar-se en la causa, i ho va fer aquesta mateixa setmana.

Les revelacions de l’espionatge al seu partit van donar al secretari general de Podem arguments per sostenir el discurs de contraposició als poders a l’ombra, sobre el qual vol construir la seva campanya per mirar de mobilitzar la base de votants desencantada per les lluites internes, que vira cap al PSOE en massa. Va apuntar a una trama sostinguda sobre tres potes, “la policial, la governamental i la mediàtica”, que intentava prendre-li la possibilitat d’assaltar el cel expressada per ell mateix en la campanya que li va valer l’entrada triomfal al Congrés.

Iglesias té un mes per recuperar el pols. I ho intentarà fer retrobant-se amb les essències.

stats