Iglesias demana que el rei defensi la coalició davant Sánchez

MadridUn republicà demanant al rei que defensi davant Pedro Sánchez un acord de govern de coalició entre Unides Podem i el PSOE és el darrer gir de guió que divendres Pablo Iglesias va oferir a l’audiència en el serial d’aquesta negociació que ha avançat i reculat amb comptagotes els darrers tres mesos per seguir avui dia encallada. Un cop fixada per dilluns i dimarts la ronda de consultes del rei amb els líders de les formacions polítiques per designar -o no- candidat a la investidura, Iglesias, que es reunirà amb el monarca dimarts al migdia, va expressar ahir en una entrevista a La Sexta que el rei “hauria de fer entendre a tots els candidats que la coalició és la via per donar estabilitat al nostre sistema parlamentari”.

El líder del partit lila, a més, va avançar que exposarà al cap d’estat la seva decisió d’abstenir-se en la investidura de Sánchez si no hi ha un acord previ per a un govern de coalició. És a dir, que no preveu acceptar la proposta de cooperació que li va fer Sánchez, basada en un acord programàtic i en què la participació de Podem en la governança del país es limita a organismes i institucions públiques en lloc de ministeris.

L’anunci va arribar un dia després de la darrera trucada d’Iglesias a Sánchez, en què li va proposar una coalició de prova d’un any, fins arribar a la votació dels pressupostos. Arribat aquest punt, si el govern no havia funcionat, Iglesias oferia a Sánchez la possibilitat de canviar la coalició per la cooperació parlamentària sense que Podem retirés el suport al PSOE. El líder socialista no s’ho va rumiar per dir que no i la velocitat del rebuig va doldre a Podem. “Sánchez no hauria d’haver despatxat la proposta en dos minuts”, va lamentar ahir Iglesias.

Hores abans, la vicesecretària d’organització del PSOE, Adriana Lastra, havia argumentat el perquè de la veloç negativa: “Una oferta que anticipa una crisi de govern no és una oferta seriosa”. La ministra d‘Educació, Isabel Celaá, va anar més enllà i va titllar d’“absurdes i buides” les propostes de Podem, a més d’insistir que cal configurar un govern “de seguida” amb el model de cooperació que proposa el PSOE.

“Monstruositat constitucional”

La proposta d’Iglesias que sigui el rei qui defensi el model de coalició per evitar el bloqueig excedeix les funcions del monarca recollides a l’article 62 de la Constitució, que amb relació al Congrés només li atorga la funció de dissoldre les Corts per convocar eleccions, proposar el candidat a president, nomenar-lo i posar fi a les seves funcions quan pertoqui. El catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo, de fet, qualifica de “monstruositat en termes constitucionals” la idea d’Iglesias, i en conversa amb l’ARA assegura que “no se li hagués acudit ni al monàrquic més dinàstic i convençut”.

Felip VI començarà dilluns la ronda de contactes amb els representants dels partits -en ordre ascendent de menor a major representació-, i serà dimarts quan es vegi amb Pablo Iglesias, el president de Ciutadans, Albert Rivera, el líder del PP, Pablo Casado, i en última instància amb el president en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Després de les consultes, decidirà si hi ha les condicions necessàries per designar un candidat, amb la qual cosa la trobada amb Iglesias i Sánchez serà clau.

Per ara, Sánchez pot comptar amb l’abstenció d’Unides Podem, que és insuficient. Només amb el vot favorable dels liles tampoc en té prou per obtenir la majoria que necessita, però l’acord amb els d’Iglesias facilitaria al PSOE que ERC, PNB i Compromís col·laboressin amb la seva investidura, per a la qual només té assegurada el vot favorable -a més del dels diputats socialistes- de l’únic representant del Partit Regionalista Càntabre. Aquesta és l’única aritmètica possible, ja que PP i Cs s’han negat reiteradament a escoltar les peticions d’abstenció de Sánchez perquè el seu govern no depengui dels independentistes.

Després que les eleccions del 28-A donessin com a vencedor el PSOE de Pedro Sánchez amb 123 diputats, tot apuntava que els 42 parlamentaris d’Unides Podem servirien per formar un govern d’esquerres si aconseguia el suport d’altres formacions amb menys representació. Però les negociacions van trigar en arrencar i de seguida van evidenciar les grans diferències entre Sánchez i Iglesias, que ahir va insistir que la relació és “cordial” tot i admetre que Sánchez és “fred”.

Des del primer moment el debat va girar al voltant de si el govern havia de ser de “cooperació” -com l’anomenava el PSOE- o de coalició, com desitjava Unides Podem, tot i que va evolucionar fins al punt que els socialistes acceptaven un executiu amb els liles si no hi era Iglesias. El líder d’Unides Podem va acceptar el veto, però tampoc això va ser suficient perquè totes dues formacions es posessin d’acord en el primer debat d’investidura.

Després d’aquest fracàs els equips negociadors no es van reunir durant tot el mes d’agost i van reprendre les trobades ara fa dues setmanes. Tanmateix, el PSOE va avisar que l’oferta de coalició que havia fet al juliol ja no valia, per bé que Unides Podem no hi ha volgut renunciar. Un bloqueig inamovible que es podria tornar a repetir encara que hi hagi eleccions el 10 de novembre. Iglesias va assegurar ahir que si es repeteixen eleccions i l’escenari torna a ser el mateix, tornarà a demanar un govern de coalició del qual voldrà formar part, donant per caducat el seu pas enrere.

Luis Alegre preveu “nous actors” el 10-N

El cofundador de Podem Luis Alegre, que va abandonar el partit fa tres anys per discrepàncies amb Pablo Iglesias, va avisar divendres que una possible repetició electoral “obligaria a explorar vies que poguessin evitar un nou fracàs”. Partidari d’un acord de govern entre PSOE i Unides Podem -sigui per fer coalició o no-, Alegre vaticina en un article a eldiario.es que si no s’arriba a l’entesa i es repeteixen els comicis, “podrien aparèixer nous actors polítics-electorals disposats a fer el pas presentant-se a les eleccions generals del 10 de novembre”. Aquesta opinió arriba en plena incògnita sobre les intencions d’Íñigo Errejón -Alegre va tancar la seva llista a la Comunitat de Madrid-, a qui s’atribueix la idea de fer el pas a nivell estatal, un extrem que el seu equip continua negant. Sobre aquesta possibilitat, Iglesias va assenyalar ahir que “si apareixen nous actors caldrà veure a qui fan més mal, si al PSOE o a nosaltres”.