Iglesias renuncia a ser ministre per acostar la coalició

MadridEl pròxim govern de Pedro Sánchez no tindrà Pablo Iglesias com a ministre. El líder de Podem va fer ahir un pas enrere i, en un intent de desbloquejar la negociació amb els socialistes per la investidura, va renunciar a formar part del consell de ministres: “No seré l’excusa perquè el PSOE eviti un govern de coalició d’esquerres”. Iglesias, però, va acompanyar la seva renúncia de dues condicions: que “no hi hagi més vetos” i que sigui Unides Podem qui proposi els noms de les persones que hauran d’ocupar els càrrecs de govern. En un vídeo al seu perfil de Twitter, va exigir, a més, que el nombre de ministeris sigui “proporcional al dels vots”. Un moviment amb què Iglesias tornava a posar la pressió sobre el PSOE, que hores abans, a través de la portaveu del govern, Isabel Celaá, havia obert la porta a la idea que Irene Montero o Pablo Echenique sí que poguessin formar part de l’executiu.

A la tarda, però, el PSOE va mostrar més reticències. Davant del moviment d’Iglesias, fonts socialistes remarcaven que serà Sánchez qui decidirà qui són els seus ministres però que s’obrien a escoltar propostes. “Sense imposicions ni vetos podem arribar a un acord”, responien fonts socialistes, tot i que el veto principal, a Iglesias, va ser imposat pel seu partit i explicitat per Sánchez dijous. Dos dies abans que comenci el debat d’investidura i tres abans que se celebri la primera votació al Congrés, doncs, l’acord sembla més a prop que mai, malgrat que ha calgut arribar als nivells més alts d’hostilitat entre les parts perquè es desencallessin unes negociacions que en diversos moments semblaven abocades al fracàs.

Curiosament, la negociació s’ha desbloquejat en el moment de més tensió. Després que Sánchez explicités per primer cop dijous el veto a Iglesias en una entrevista a La Sexta en què va arribar a dir que Iglesias “no respecta la democràcia” per la seva posició sobre Catalunya, el líder d’Unides Podem va moure peça ahir amb una resposta que deixa poc marge als socialistes. Eliminat Iglesias de l’equació, el PSOE ho té més difícil per fer aparèixer el líder dels liles com a culpable si finalment no s’arriba a un acord.

Ara caldrà veure, però, fins on arriba l’evolució del discurs dels socialistes en les últimes setmanes. Inicialment Sánchez i el seu equip havien partit d’un govern “de cooperació” que no incorporés membres d’Unides Podem al consell de ministres. Setmanes després van cedir una mica més obrint-se primer a “perfils tècnics relacionats amb Podem”, però no membres del partit, i després a membres del partit amb perfil tècnic. Ahir Celaá ja no descartava noms amb un pes polític molt més evident com Montero i Echenique. Ara, amb el veto explícit de Sánchez i el pas enrere d’Iglesias, s’obre un nou escenari en què per primera vegada queda clar que els dos partits han cedit des de la seva postura inicial. El PSOE ja accepta una coalició, i Unides Podem, prescindir del seu líder.

Ara està per veure si amb el nou escenari obert ahir per Iglesias el PSOE descarta definitivament la possibilitat d’aconseguir l’abstenció del PP i Ciutadans i accepta que només amb Podem té opcions de tirar endavant la investidura. Les últimes setmanes, i al mateix temps que llançaven les seves concessions als mitjans de comunicació per provar si Podem les acceptava -sense èxit fins ahir-, el PSOE també ha insistit gairebé cada dia en demanar a la resta de grans partits que “no bloquegin” la investidura, però ha rebut sempre negatives per part del PP i Cs. La possibilitat d’un acord entre el PSOE i els d’Albert Rivera era, de fet, l’opció preferida per agents com la CEOE, que es va manifestar en aquesta línia només acabar les eleccions del 28-A. Els militants del PSOE, en canvi, van deixar clares les seves preferències quan van cridar, la mateixa nit electoral: “Amb Rivera, no!”

ERC i JxCat, a l’expectativa

Arribats a aquest punt, Iglesias i Sánchez hauran de seure i arribar a un acord de govern. En cas que hi arribin, però, encara dependran del fet que altres grups permetin la investidura amb el seu vot favorable o abstenció. Aquest escenari, que en públic Pedro Sánchez ha provat d’evitar -fins i tot fent servir la possible dependència d’Esquerra per intentar seduir Cs i el PP-, és més a prop si hi ha acord amb Podem. Ahir tant Esquerra com JxCat van donar mostres que un acord dels socialistes amb Podem podria influir de manera decisiva en el sentit del seu vot.

En el cas dels republicans, la reunió de l’executiva d’ahir al matí no va arribar a una conclusió sobre el sentit del seu vot de cara a la investidura precisament a l’espera de com avançaven les negociacions entre Sánchez i Iglesias. El portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, va fer una crida a la “responsabilitat” de totes dues formacions, a qui va demanar que “facin el favor de seure” i arribar a un acord de govern. El republicà va mostrar-se obert a facilitar la investidura de Sánchez si aquest arriba a un acord amb Podem: “Per ERC no serà”, va dir, i va demanar diàleg entre els partits per “fer d’aquesta la legislatura de la resolució del conflicte a Catalunya”, informa Anna Mascaró.

Pel que fa a JxCat, ara per ara es decanta per votar no, però està obert a replantejar-se el sentit del vot si hi ha un acord amb Podem i el discurs de Pedro Sánchez en la investidura pivota entorn un “diàleg real”. “La decisió la prendrà el grup parlamentari juntament amb els dos presidents”, va explicar la diputada en al·lusió al cap de l’executiu, Quim Torra, i l’expresident Carles Puigdemont. Borràs va dir que JxCat no vol donar-li un “xec en blanc” a Sánchez, però va evitar posar l’autodeterminació com a condició, tal com sí que va fer Torra en la seva carta oberta a La Vanguardia. I és que, malgrat que Borràs combregui amb la mateixa idea, les opinions són diferents dins el grup de Madrid.