Homs, a un pas del judici pel 9-N: "Es jutja un poble"
L'exconseller no recorrerà la interlocutòria i es reserva "l'artilleria" per al jutge
Madrid / BarcelonaFrancesc Homs ja és a un pas del banc dels acusats per la seva participació en la consulta del 9-N. I el següent pas, i definitiu, es podria fer en qüestió de dies, després que el jutge de la sala segona del Tribunal Suprem, Andrés Palomo del Arco -instructor de la causa que investiga per delictes de prevaricació i desobediència l’exconseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i actual diputat al Congrés-, hagi dictat la fi de les diligències prèvies del cas. El magistrat fa efectiva la transformació de la causa en procediment abreujat, amb la qual cosa posa fi a la instrucció i dóna un termini de deu dies a la fiscalia perquè sol·liciti l’obertura de judici oral i formuli escrit d’acusació, si ho considera oportú. Una decisió que Homs ja va anunciar ahir que no recorrerà perquè no vol donar pistes sobre la seva defensa: “Això és com una guerra i, per tant, hem d’aplicar una tàctica. Guardarem l’artilleria jurídica per quan comenci el judici”.
Segons una dura interlocutòria de 33 pàgines en què s’acusa Homs i el Govern de contravenir “grollerament” l’ordenament jurídic i de justificar-ho amb un “difús mandat ciutadà”, hi ha indicis suficients per considerar-los constitutius dels delictes que s’imputen a l’exconseller per tirar endavant la causa. El jutge recorda que la consulta del 9-N va ser suspesa pel Tribunal Constitucional només 5 dies abans de celebrar-se però, tot i així, Homs “no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d’aquesta consulta, ni tan sols els que depenien directament del departament de la Presidència, del qual era titular, tot i ser conscient de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional i la consegüent inviabilitat de la seva celebració”. A més, afirma el magistrat, va “potenciar” el “denominat procés participatiu que culminava en la consulta del 9-N”.
Entre els arguments que fa servir el magistrat per tirar endavant el procediment hi ha una carta enviada per Homs a T-Systems, empresa contractada per a la gestió informàtica de la consulta, en què afirmava que la convocatòria continuava endavant i assegurava haver consultat els “serveis jurídics de la Generalitat”. Aquesta petició d’assessorament jurídic, segons la interlocutòria, no es va produir mai.
Per al magistrat instructor, les resolucions d’Homs van ser “arbitràries, omises i actives, contràries absolutament a la Constitució”. Segons Palomo, les accions dutes a terme pel Govern “contravenien de manera grollera l’ordenament jurídic; i no només de legalitat ordinària, sinó la constitucional”. En un text abonat a l’adjectiu, el magistrat qualifica la conducta d’Homs d’“oberta, obstinada i pertinaç” en negar-se a fer marxa enrere en el procés participatiu, amb una negativa “franca, clara, patent, indubtable, indissimulada o inequívoca” a fer complir la sentència del TC.
Palomo del Arco va emetre aquest escrit poc més d’un mes després que el Congrés li donés permís per seguir processant Homs, que és aforat, i agafa avantatge sobre el procediment judicial que se segueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Previsiblement, la fiscalia presentarà l’acusació en els pròxims dies i el jutge podrà procedir aleshores a l’obertura del judici oral.
“Carreró sense sortida”
Acompanyat per bona part de la direcció del Partit Demòcrata i els seus companys a Madrid -abans havia rebut via xarxes socials el suport del president de la Generalitat, Carles Puigdemont-, Homs va carregar contra l’Estat per voler “criminalitzar i presentar com a delinqüents” polítics per posar les urnes, una cosa que, va dir, situa el govern espanyol en un “carreró sense sortida”. L’exconseller, que va afirmar que “el que s’intenta jutjar és la dignitat d’un poble”, va refermar el seu compromís amb el 9-N i va assegurar que “ho tornaria a fer”. A més, va acusar el govern espanyol d’organitzar un “judici polític” i el va avisar que “no podrà esborrar” el 9-N “igual que no podrà impedir el referèndum del 2017”.