JxCat i ERC tindrien marge per decidir la data de les eleccions si Torra és inhabilitat

BarcelonaLa llei de la presidència marca, de forma genèrica, els passos a seguir en cas de cessament del president de la Generalitat. Però, davant la probable imminent inhabilitació de Quim Torra, havien sorgit nombrosos dubtes sobre l'itinerari fins a les eleccions. Els serveis jurídics de Presidència els han resolt en un informe que marcarà el futur immediat de les negociacions que mantenen els dos socis de Govern per intentar pactar un final de legislatura sense travetes. Segons ha pogut saber l'ARA, en el document s'atorga al president del Parlament, Roger Torrent, la capacitat d'activar el compte enrere fins a les eleccions si Torra és inhabilitat i no hi ha un altre presidenciable viable, de manera que JxCat i ERC tindrien marge per pactar la data dels comicis.

En deu dies hauria de convocar un ple, però el podria situar a dies, setmanes i fins i tot mesos vista si així ho determinés. L'informe no aclareix cap termini. Ara bé, almenys Esquerra ja ha dit públicament que vol que la transició fins a les eleccions sigui com més curta millor i, en tot cas, l'executiu, que estaria en funcions, tindria el marge de maniobra molt limitat. Fonts republicanes consideren que, com a molt, el ple es podria ajornar uns dies per fer coincidir les eleccions en diumenge.

Pel que fa al Govern, l'informe estableix que Pere Aragonès faria les funcions de president substitut i tant ell com la resta de consellers s'haurien de seguir sotmetent al control del Parlament mentre duri l'interinatge.

Reunió per designar el substitut de Torra

La convocaria Aragonès però el decret seria del Govern

L'informe jurídic deixa clar que una condemna del Suprem al president Torra començaria a tenir efectes en el moment en què se li notifiqués la sentència. Segons fonts jurídiques, això podria passar dilluns que ve, tot i que no hi ha un termini fixat. Ho faria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a petició del Suprem i el mateix dia s'hauria de publicar el cessament del president de la Generalitat, en un decret signat pel rei Felip VI al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, simultàniament, es publicaria al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

A partir d'aquí, l'executiu passaria a estar en funcions –si cessa el president també cessen amb ell els consellers– i quedaria limitada la seva actuació. No podria presentar projectes de llei ni tramitar els pressupostos i s'hauria de limitar a gestionar el dia a dia del Govern. L'única excepció seria la promulgació de decrets llei si complissin els criteris d'urgència exigibles.

Per la seva banda, Aragonès assumiria pràcticament totes les funcions de president, a excepció de tres d'importància cabdal: la capacitat de convocar de forma anticipada les eleccions; nomenar i cessar consellers, i sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament. Però ¿com es faria el traspàs de poders entre Torra i Aragonès? Seria l'actual vicepresident qui convocaria personalment una reunió extraordinària del consell executiu en la qual els consellers de forma col·legiada avalarien el decret de substitució del president de la Generalitat. Aquest decret s'enviaria posteriorment al Parlament.

Els serveis jurídics descarten, doncs, que sigui el mateix Aragonès qui es nomeni a través d'un decret, per evitar que ell mateix sigui qui s'assigni les competències. Un dels obstacles de la negociació entre JxCat i Esquerra ha sigut precisament el paper d'Aragonès en aquest interinatge. Sobre la taula, una de les qüestions a debat, segons diverses fonts consultades per l'ARA, és que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, es reparteixi la representativitat institucional amb Aragonès. El vicepresident seria l'únic president suplent, però podria compartir protagonisme polític amb Budó.

L'executiu seguiria sotmès al control del legislatiu

Els grups podrien reclamar sessions de control, preguntes, mocions i compareixences

L'informe diu que la cambra manté els possibles mecanismes de control parlamentari sobre el Govern en funcions. Ja siguin les preguntes, les interpel·lacions o les mocions, les compareixences i les sessions informatives o les comissions. És a dir, durant els mesos que l'executiu estigui en funcions, que es podrien allargar més enllà dels comicis –després s'ha de formar govern–, els grups parlamentaris podrien fer ús de qualsevol de les facultats previstes per exercir el control sobre el Govern.

De fet, hi ha un precedent clar: els serveis jurídics es remeten a la resolució recent del Tribunal Constitucional sobre el tema. Ho va fer el 14 de novembre del 2018 en referència al llarg temps que es va passar en funcions l'executiu de Mariano Rajoy a la Moncloa. El TC va determinar que el Congrés i el Senat poden exercir el control parlamentari sobre el Govern de l’Estat en funcions, tot i que no hi hagi una relació de confiança política amb el seu president.

Ara bé, en l'informe de Presidència s'esquiva la qüestió de si, per exemple, Aragonès hauria de substituir Torra o no en les sessions de control o si ell hauria de ser un conseller més. Aquesta també és una de les qüestions a debat entre JxCat i ERC.

10 dies o alguns més per a la investidura fallida

Aragonès signaria la convocatòria electoral

La llei defineix l'automatisme per substituir el president de la Generalitat i també els terminis per escollir-ne el successor, tant el temporal –el vicepresident– com el definitiu. El president del Parlament, Roger Torrent, hauria d'obrir una ronda de contactes durant els deu dies següents a la inhabilitació amb tots els grups per determinar si hi ha un candidat viable. No seria cap sorpresa que no en trobés cap, tenint en compte que els tres grups independentistes sumen majoria absoluta i han dit que no tenen cap intenció de presentar candidat. L'oposició ho podria provar però ni el PSC ni els comuns hi semblen gaire interessats i Cs no ha aclarit res tot i les nombroses rodes de premsa que ha fet aquesta setmana sobre la qüestió.

Encara que no hi hagi candidat, l'informe dels lletrats del Parlament –a partir d'un de similar fet pel Consell d'Estat en referència a la Comunitat de Madrid– explicita que, en absència d'un candidat viable, el president del Parlament també pot activar el compte enrere fins a les eleccions amb un "acte equivalent" a una investidura fallida. El que expliquen els serveis jurídics de Presidència és que aquest acte equivalent podria ser un ple, que no s'hauria de fer obligatòriament al cap de deu dies del cessament del president. Torrent estaria obligat a convocar el ple dins d'aquest termini, però el podria situar més endavant en el calendari, uns dies o unes setmanes després. Això seria determinant per a la data de les eleccions, ja que aquest ple activaria el compte enrere de dos mesos fins a la dissolució automàtica de la cambra.

La dissolució de la legislatura implicaria la convocatòria automàtica de les eleccions –portaria la signatura d'Aragonès per una qüestió formal–, que se celebrarien al cap de 54 dies. Si dilluns que ve s'acabés confirmant la inhabilitació de Torra, per exemple, les eleccions es podrien celebrar a partir del 31 de gener del 2020.

Els assessors de Torra en mans d'Aragonès

Els consellers mantindran el seu personal eventual

Quan hi ha un cessament a la Generalitat, el personal eventual –bàsicament assessors– que depenia del càrrec cessat també perd la feina. En aquest cas, del president Torra depèn directament el coordinador de la seva oficina; el gabinet de relacions institucionals; el gabinet de relacions externes i protocol; el gabinet de comunicació, i la secretaria. Però es dona la circumstància que tots aquests nomenaments no els va fer ell sinó la secretària general de Presidència –una situació irregular que s'hauria de modificar en el futur, segons els serveis jurídics–, per delegació de la consellera de Presidència (inicialment Elsa Artadi, que va ser substituïda per Meritxell Budó). L'informe conclou que, tenint en compte aquesta peculiaritat, seria Pere Aragonès qui determinés si s'haurien de mantenir al Govern els assessors de Torra en cas que arribés la seva inhabilitació.