Un Govern dèbil sense majoria alternativa

BarcelonaMalgrat els intents reiterats del Govern de presentar-se com un executiu amb un suport majoritari al Parlament -el president, Quim Torra, insisteix que té el 49% dels suports a la cambra-, des que va començar la legislatura ha perdut fins a una seixantena de votacions davant dels grups de l’oposició. Dijous s’hi va afegir la més simbòlica: per un sol vot, Ciutadans, els comuns, el PSC i el PP van aprovar una moció per reclamar al president de la Generalitat que convoqui eleccions o bé una qüestió de confiança. El resultat d’aquesta votació reflecteix la sort que tindrien uns nous pressupostos si arribessin a la cambra catalana, motiu pel qual el Govern ha decidit no sotmetre’ls a l’escrutini del Parlament i tornar a prorrogar els comptes de l’any 2017.

Els motius que porten l’executiu a perdre les votacions són bàsicament tres: el pas de la CUP a l’oposició, la impossibilitat de convertir els comuns en un soci estable i les suspensions del jutge Pablo Llarena als presos i exiliats processats per rebel·lió -els de JxCat, a diferència d’ERC, no han designat substituts per als seus diputats i Toni Comín (ERC) no exerceix la delegació de vot-. Ara bé, la debilitat també ve donada per les turbulències internes en les relacions entre JxCat i els republicans des de l’inici de la legislatura. L’executiu es va consolidar tard -després de sis mesos de successió de candidats a la investidura i la intervenció del Suprem- i amb diferències estratègiques. L’agenda de Quim Torra passa per recuperar la unilateralitat, enmig dels dubtes d’una part de JxCat sobre el rumb a seguir i la negativa d’ERC a tornar a emprendre la desobediència si no s’amplia abans la majoria independentista. És per això que, després d’un any de Govern i amb les eleccions generals del 28-A i el 26-M -en què els dos socis es mesuren les forces-, són nombroses les veus que apunten a un avançament electoral al Parlament a partir de la tardor.

Fonts republicanes afirmen que el compromís és que el Govern duri fins a la sentència contra els líders independentistes al Tribunal Suprem, però admeten la debilitat de l’executiu i també la necessitat -diuen- d’aclarir les majories internes a Catalunya. Des de JxCat, en canvi, intentaran no prémer el botó de l’avançament electoral -Torra en té la competència exclusiva-, però temen que si en aquest cicle electoral ERC es consolida com a primera força dins el sobiranisme vulgui forçar nous comicis per arribar a la presidència de la Generalitat.

En tot cas, el Govern no està amenaçat per una majoria alternativa que es pugui forjar al Parlament. I és que l’heterogeneïtat de l’oposició (des de la CUP fins a Ciutadans) fa que no hi hagi cap candidat que pugui aconseguir la majoria absoluta necessària en una moció de censura. Per contrarestar la debilitat evidenciada al Parlament, Torra ha recordat en diverses ocasions que des que és president ja han caigut dos presidents d’Espanya.

Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha perdut una seixantena de votacions, comptant mocions i resolucions de l’oposició, ja sigui en plens ordinaris, en el debat de política general o en els plens específics sobre el 6 i el 7 de setembre, sobre la infància i sobre la priorització de l’agenda social. En el debat de política general, la majoria independentista no va poder reprovar el rei Felip VI (més tard sí, amb una proposta dels comuns que no parlava d’unilateralitat) ni validar l’autodeterminació sense acord amb l’Estat.

Les normes impulsades

En matèria social, entre les qüestions aprovades al Parlament amb el vot en contra de l’executiu hi ha recuperar la “corresponsabilitat” de la Generalitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol municipals o incrementar en un 30% la quantia de les prestacions vinculades a les residències per a persones amb dependència, unes mesures que, en absència de pressupost, ni tan sols estan previstes pel Govern.

L’oposició també va imposar a l’executiu el calendari de retorn de les pagues extra pendents amb els funcionaris, tot i que més endavant el conseller Jordi Puigneró va arribar a un acord amb els sindicats. De fet, la primera ampliació de crèdit que ha fet el Govern aquest 2019 ha sigut per dotar-se de 814 milions d’euros per cobrir un 40% de la paga extra dels funcionaris del 2013 i per fer front a l’increment salarial per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics.

La debilitat parlamentària també ha obligat el Govern a deixar al calaix els projectes més polèmics -i ambiciosos-, com els pressupostos, i prioritzar l’impuls de lleis que, d’entrada, no generen recels en l’oposició. En el primer any de Torra hi ha la meitat de projectes de llei en curs dels que hi havia el 2016, el primer de Carles Puigdemont. Dels vuit projectes a iniciativa del Govern, set han superat el debat a la totalitat per consens de tots els grups i ara es debatran en comissions.

Són, entre d’altres, una norma per restablir el complement de productivitat al personal de l’Institut Català de la Salut, un projecte d’ordenació del litoral, un altre per la no-discriminació, la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya o un de vitivinícola. El projecte de llei de votació electrònica per als catalans a l’estranger -que va decaure la legislatura anterior- també està en curs, però hi han presentat esmenes a la totalitat Cs, el PP i elPSC.

Pel que fa a les lleis aprovades, no n’hi ha cap de nova i predominen les reformes parcials: a la renda garantida de ciutadania, als requisits per obtenir un grau universitari o a la llei de presidència per investir Puigdemont, ara ja inconstitucional. També s’ha aprovat la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i nombrosos decrets llei, com el de les VTC, que, tot i ser polèmic per la vaga de taxis i la fugida d’Uber i Cabify, va ser aprovat per JxCat, ERC, la CUP i els comuns. Després d’un any en marxa, el Govern es manté amb un futur incert.