El Govern amenaça de plantar el rei als Jocs del Mediterrani
Demana a la Corona que reflexioni sobre el seu paper en el Procés
BarcelonaL’última vegada que un president de la Generalitat va coincidir amb el rei d’Espanya va ser a la manifestació de rebuig dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost de l’any passat. En aquell moment, faltaven menys de dos mesos per a l’1 d’octubre i les relacions entre la Generalitat pilotada per Carles Puigdemont i la Corona estaven marcades per la tensió. Deu mesos després -amb la proclamació d’independència, el 155, els presos i els exiliats-, la situació no ha fet res més que empitjorar. Així ho va fer notar ahir la portaveu del Govern, Elsa Artadi, que va assegurar que a dos dies de la inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona no està tancada l’assistència del president, Quim Torra, perquè hi coincidiria amb Felip VI. “No es poden normalitzar” les relacions amb la Corona després del seu paper en el Procés, va argumentar Artadi.
La portaveu va exposar que el 3 d’octubre el rei va avalar la violència policial de l’1-O i l’ “A por ellos” que ha significat l’empresonament, l’exili i el 155. “La Corona no ha rectificat ni ha matisat res [...]. No pot ser que hi hagi una trobada protocol·lària amb un somriure i una encaixada de mans”, va opinar Artadi. És per això que va demanar “gestos” al rei o, com a mínim, que “recapaciti” pel seu paper en el Procés. Per a Artadi, Felip VI ha actuat “de part” i s’ha allunyat de la ciutadania a Catalunya. Ho demostren -segons la portaveu- els últims baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió, en què el 60% dels enquestats expressen que no tenen “gens de confiança” amb el cap de l’Estat. “Cal que faci un replantejament seriós respecte al paper que ha de fer la seva pròpia institució”, va afegir.
Fonts governamentals expliquen que, de moment, no hi ha hagut contactes amb la Casa Reial i opinen que ha de ser la Corona qui faci el primer pas. Més enllà del que passi en aquesta trobada, les mateixes fonts admeten que com a executiu han de decidir quina actitud prenen davant la monarquia en aquesta legislatura. Ahir els dos grups amb qui el Govern aspira a arribar a acords al Parlament ja van expressar la seva opinió. D’una banda, la CUP va instar el president Torra a plantar el rei. De l’altra, la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, va opinar que el president “hi hauria de ser”. Qui sí que va anunciar ahir que no anirà a Tarragona va ser el president del Parlament, Roger Torrent, amb l’argument que “ja hi haurà representació institucional del país”.
L’esdeveniment d’aquest divendres, però, no és l’únic que en poc temps tindrà el rei a Catalunya. El Govern també haurà de decidir si la setmana que ve el president assisteix als premis Princesa d’Astúries, que enguany no es fan a Girona perquè l’alcaldessa i diputada de JxCat, Marta Madrenas, s’ha negat a cedir espais per acollir el guardó. Una manera de demostrar el malestar de l’Ajuntament amb la casa reial pel seu paper a l’octubre. L’esdeveniment, finalment, es farà a Vilablareix. Ahir Artadi va assegurar que l’assistència de Torra en aquest acte encara no s’havia ni abordat.
Reunió amb Iglesias
L’actitud amb el rei -Artadi va recordar que els ciutadans tenen dret a manifestar-se si no els sembla bé la presència de Felip VI a Catalunya- podria marcar la reunió que Torra ha de tenir amb el president espanyol, Pedro Sánchez, properament. Artadi va valorar positivament els contactes que manté amb la ministra Meritxell Batet per preparar la trobada “els primers dies de juliol”, però va remarcar que el Govern hi assisteix per abordar el dret a decidir. Però abans que tingui lloc aquesta trobada Torra es podria veure amb el líder de Podem, Pablo Iglesias. Ara que l’independentisme ha de teixir aliances amb els comuns al Parlament i Podem també necessita el sobiranisme al Congrés, tots dos dirigents volen acostar posicions. La portaveu va explicar que ja han intercanviat missatges i esperen reunir-se properament. Una de les qüestions que, segons fonts governamentals, podria sortir a la trobada és la possibilitat de posar sobre la taula la república com a model d’estat a Espanya, en cas que s’obri la reforma constitucional a Madrid.