La Fiscalia arxiva la investigació contra Pere Aragonès per injúries a la Corona
Tampoc considera delicte les expressions de la portaveu del BNG i de la líder d'Endavant Andalusia
BarcelonaDir “lladre” a Joan Carles I, “organització criminal” als Borbons i “institució corrupta” que “cal fer caure” a la monarquia no és cap delicte. Així ho entén la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que ahir va arxivar les diligències d’investigació que havia obert fa uns dies sobre el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la portaveu del BNG, Ana Pontón, i la líder d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez. Tots tres han sigut molt crítics amb la Corona en declaracions públiques, motiu que havia portat una entitat monàrquica a denunciar-los. Però el fiscal va determinar que els empara la llibertat d’expressió i va tancar el cas, sustentant la seva decisió en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i també el Tribunal Constitucional (TC).
D’entre els delictes contra la Corona, que són entre els articles 485 i 491 del Codi Penal, l’associació Concordia Real Española atribuïa als tres líders polítics el 491 d’injúries a la Corona, que castiga aquells que emetin “calúmnies i injúries” contra la família reial o “facin servir una imatge” seva que “malmeti el prestigi de la Corona”. Hi ha nombroses sentències condemnatòries per aquest tipus penal. No obstant, el TEDH també ha censurat Espanya en reiterades ocasions considerant que “la protecció especial” d’una persona concreta -en aquest cas el rei-“no s’ajusta a l’esperit del Conveni Internacional dels Drets Humans”.
En el seu escrit, el fiscal es fa ressò d’aquests pronunciaments del TEDH i cita en concret una sentència del 15 de març del 2011, quan el tribunal europeu va condemnar l’Estat a pagar 20.000 euros per danys morals i 3.000 de despeses processals a Arnaldo Otegi per la pena “particularment severa” i “desproporcionada” -un any de presó- que li va imposar per haver dit que Joan Carles I era “el cap dels torturadors”, durant una intervenció com a portaveu del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Estrasburg va considerar que les crítiques del dirigent de l’esquerra abertzale no difonien un discurs d’odi ni incitació a la violència.
El fiscal també justifica els seus arguments destacant una sentència del TC sobre un suposat delicte de negació de genocidi, que establia que la llibertat d’expressió no val només per a la difusió d’idees o opinions “considerades inofensives o indiferents, sinó també per a aquelles que contrarien, xoquen o inquieten l’Estat o una part qualsevol de la població”. Per això, la Fiscalia defensa que en aquest cas “les expressions malsonants qüestionen el nostre model de monarquia constitucional i es refereixen a la responsabilitat institucional” del rei emèrit, i no persegueixen “atacar l’honorabilitat de qui encarna la figura del rei en el seu àmbit personal”. Per tant, el delicte d’injúries a la Corona “no està prou acreditat”.
“Vam dir que no ens farien callar i no callarem”, va reaccionar el vicepresident Aragonès al conèixer l’arxivament de la causa, mentre que Rodríguez es va refermar en les seves paraules: “La monarquia està corrupta fins al moll de l’os. Això vaig dir i això penso”.
Diversos experts consultats per l’ARA consideren que la decisió del fiscal és coherent, tal com ell argumenta, amb els pronunciaments del TEDH. Una de les últimes sentències d’Estrasburg sobre la qüestió va ser el 2018, quan va establir que cremar fotos del rei no és delicte, i va condemnar Espanya per haver multat dos manifestants que havien calat foc a imatges del rei l’any 2007 a Girona. La decisió de la justícia europea va tenir conseqüències immediates en l’Audiència Nacional, que va començar a arxivar procediments oberts per actes similars. “La protecció especial que el dret penal dona a la Corona, el rei, els seus ascendents i descendents no casa amb la jurisprudència d’Estrasburg”, explica Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona.
“El TEDH estableix la llibertat d’expressió com a necessària per generar un debat polític”, apunta Mar Aguilera, professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB), que recorda que el Tribunal també posa èmfasi en la “proporcionalitat” de les penes. Per la seva banda, Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), subratlla que, per al TEDH, els límits “de la crítica admissibles” encara són “més amplis” respecte a un representant institucional. Per tot això, el TEDH s’ha convertit en una eina per eixamplar les parets del dret a la llibertat d’expressió. Especialment, recorda Arbós, perquè la Constitució imposa a l’article 10 que “les normes relatives als drets fonamentals” s’han d’interpretar de conformitat amb “els tractats i acords internacionals”.
Els entrebancs al Parlament
Però les crítiques a la Corona també han sigut impugnades pel TC al Parlament. Per exemple, el Tribunal va anul·lar la reprovació de Felip VI, considerant que vulnerava la inviolabilitat del rei. L’any passat el Constitucional va impedir també la creació d’una comissió d’investigació sobre la monarquia, argumentant que la cambra catalana s’havia excedit en les seves competències.
¿El Parlament no pot fer les declaracions que vulgui? “Des de l’any 2014 hem vist un criteri canviant”, explica Arbós: “Fins llavors, s’entenia que les declaracions parlamentàries no podien ser objecte de control constitucional, perquè no tenien efectes jurídics”. Però el TC “va canviar el criteri”, explica, amb la sentència del 2014 per la qual va anul·lar la declaració de la cambra sobre el caràcter sobirà del poble català. Davant aquests pronunciaments del TC i els advertiments al president de la cambra, Roger Torrent, i al secretari general, Xavier Muro, que podrien incórrer en responsabilitats penals, divendres passat Muro va negar-se a publicar determinats fragments de resolucions contràries a la monarquia al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Ho va fer de manera preventiva i posant de nou el debat damunt la taula.
El Parlament és sobirà? “En termes jurídics, no”, afirma Arbós. En cas que el TC impugnés les resolucions crítiques amb els Borbons, ¿podria recórrer a Estrasburg? Segons la guia sobre admissibilitat dels recursos publicada pel mateix TEDH, un Parlament, en tant que entitat governamental, no pot presentar un recurs contra un Estat. “Com a institució no es pot dir que tingui llibertat d’expressió”, explica Arbós. Hi està d’acord Barceló, que apunta que les resolucions del Parlament “no són inviolables”, a diferència dels diputats.
Tampoc queda clar si Torrent i Muro, en cas de ser perseguits judicialment per acceptar debats contra el rei o publicar-los al BOPC, podrien dirigir-se a Estrasburg. Barceló i Aguilera pensen que, com a persones individuals, sí. No obstant, Arbós argumenta que és difícil que els advertiments a Torrent i Muro “es poguessin vincular als drets protegits pel TEDH”, ja que arriben “perquè es podrien estar incomplint resolucions prèvies del mateix TC”. El camí europeu no ofereix, per tant, les mateixes garanties a la cambra.
