La fiscalia no preveu d'entrada demanar presó provisional per a Trapero
L'exmajor dels Mossos declara aquest divendres davant Lamela acusat de sedició per l'1-O
MadridLa fiscalia no preveu demanar d'entrada presó provisional per a l'exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, que està citat a l’Audiència Nacional aquest divendres a partir de les 9 h per declarar davant la jutge Carmen Lamela, segons apunten fonts del ministeri fiscal. Trapero acudeix a l’Audiència Nacional per tercera vegada, ara investigat per un nou delicte de sedició fruit de la declaració que va fer el responsable del dispositiu policial per impedir el referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que el va acusar de connivència amb els organitzadora del referèndum. També està citat –en qualitat de testimoni- el nou cap del Mossos, Ferran López.
La fiscalia ja va demanar aquest dimecres que es declari la causa complexa per poder allargar la instrucció fins als 18 mesos i que s’imputin també l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari d’Interior, Cèsar Puig. Segons l’escrit que va presentar a la jutge, el 20 de setembre Trapero va mantenir 17 contactes telefònics amb l’aleshores president de l’ANC Jordi Sànchez, fet que segons la fiscalia demostra que "les condicions" que Sànchez va imposar "van ser acceptades pel major dels Mossos".
En el seu escrit de citació, la jutge Lamela sosté que la cúpula dels Mossos d'Esquadra va "obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència" i, segons afegeix, "es va dissenyar un pla premeditat" entre Trapero com a màxim responsable de la policia catalana i els "membres del comitè estratègic". Segons la jutge, l'actitud dels Mossos entre el 20 de setembre i l'1-O va ser de "total inactivitat" i "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat".
La jutge també assenyala que tant el fiscal en cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos van posar de manifest al major dels Mossos que el pla d'actuació elaborat de manera prèvia no era adequat i que Trapero s'havia compromès a modificar-lo amb les recomanacions que se li van fer. "No obstant això, mai no es va arribar a fer cap modificació, i es va dirigir la seva actuació conforme al pla originari", afirma Lamela.
Per la jutge, les pautes ordenades per la cúpula dels Mossos eren de caràcter genèric i el sistema de comunicació que van utilitzar els agents de servei va alentir les comunicacions i les ordres d'aquell dia, en què les orals contradeien les escrites i deixaven al criteri de cada agent el compliment de l'ordre judicial del TSJC, segons assegura.
Per tot plegat, la magistrada conclou que la finalitat immediata de Trapero estava orientada "a facilitar la celebració del referèndum i la proclamació d'una República Catalana independent d'Espanya, sent conscient que actuava al marge de les vies legals, desatenia el mandat rebut des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i anava contra les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional".
Nou escrit de la fiscalia
Lamela té sobre la taula l’escrit de la fiscalia que descriu les suposades evidències que justifiquen la investigació a Trapero i Laplana per sedició. Segons el fiscal, "la col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació". En aquesta línia, recull un seguit d’exemples de la suposada "inacció" dels Mossos i de "l’actitud passiva" dels agents malgrat la "resistència activa" dels votants de l’1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal recull les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola en cadascun dels punts on van intervenir.
"Col·laboració real i efectiva"
Segons el fiscal, no només hi va haver "inacció", sinó també actes de "col·laboració real i efectiva" dels Mossos amb el referèndum, "tant per l’obstrucció de l’actuació dels membres del CNP com per la seva connivència amb els responsables de les meses electorals". Segons la fiscalia, aquests fets "només poden ser, com s’ha dit, conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la conselleria d’Interior de la Generalitat".