La fiscalia alemanya demana l’extradició de Puigdemont

Neumünster“Després d’examinar intensament l’ordre europea de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem de Madrid, la Fiscalia General ha arribat a la conclusió que la petició d’extradició és lícita, compta amb l’execució d’un procés d’extradició i considera que hi ha raons per a la presó per risc de fuga”. Amb aquest raonament, la fiscalia de Schleswig-Holstein demanava ahir oficialment davant l’Audiència Territorial d’aquest estat federat alemany l’extradició de Carles Puigdemont a les autoritats espanyoles.

Amb un nota de premsa de dues pàgines feta pública a primera hora del matí, la fiscalia delland on va ser detingut el president de la Generalitat fa més d’una setmana feia oficial el que era d’esperar: que no s’apartarà del raonament jurídic del jutge Pablo Llarena ni de la posició del govern federal alemany respecte al conflicte polític català. L’executiu de la cancellera Merkel creu en l’estat de dret espanyol i considera que la solució només pot donar-se en el marc constitucional d’Espanya. La fiscalia de Schleswig-Holstein, tot i haver subratllat la seva independència del govern federal, assumeix així la línia oficialista. “L’acusació de rebel·lió inclou fonamentalment l’acusació d’haver celebrat un referèndum inconstitucional tot i els esperats disturbis violents”, raona el comunicat emès pel ministeri públic, per posteriorment assumir un per un els delictes que el jutge Pablo Llarena imputa a Carles Puigdemont i trobar figures jurídiques equivalents a la legislació alemanya. “Això [la rebel·lió] té una correspondència en el Codi Penal alemany -l’alta traïció-. No és necessària una correspondència legal literal”, continua la fiscalia.

El ministeri públic de Schleswig-Holstein aplica la mateixa lògica a l’acusació de malversació i veu en “l’ús de fons públics per a la celebració d’un referèndum inconstitucional” una coincidència amb la pena establerta per l’article 266 del Codi Penal alemany: la deslleialtat.

Malgrat la contundència del comunicat, ahir l’advocat de Puigdemont no es va mostrar sorprès. Jaume Alonso-Cuevillas va assegurar a través de Twitter que la decisió era l’“esperada”. “Hauria estat veritablement excepcional que la fiscalia no admetés ni a tràmit la petició. Ara s’inicia el procés judicial, en què ja podrem fer al·legacions”, va argumentar el lletrat. De moment, doncs, i a diferència del que passa amb Espanya, la defensa del president mostra confiança en la justícia alemanya.

Una altra de les batalles jurídiques de Puigdemont és ara sortir de la presó mentre es resol el procés d’extradició, que pot durar mesos. En una conversa des del centre penitenciari de Neumünster amb dos diputats del partit Die Linke difosa a les xarxes, Puigdemont assegura que no fugirà si el tribunal superior de Schleswig-Holstein el deixa en llibertat i l’obliga a quedar-se a Alemanya mentre dura el procés d’extradició. Un argument per contrarestar la decisió de la fiscalia de no demanar el seu alliberament. Per donar credibilitat a les afirmacions del president, la seva defensa treballa per aconseguir la seva llibertat provisional. “El president no té (encara) residència coneguda a Alemanya”, va apuntar Cuevillas a través de Twitter, suggerint que buscar-li casa serà una de les pròximes accions per argumentar que estarà localitzable dins el territori. L’advocat ja havia dit anteriorment que no descartava proposar “alternatives” per evitar la presó incondicional basada en el risc de fuga.

“Enfrontaments violents”

A banda de validar en el comunicat els delictes imputats a Puigdemont pel Tribunal Suprem espanyol, la fiscalia regional alemanya fa una descripció de les interlocutòries del jutge Pablo Llarena: “Les autoritats espanyoles acusen el senyor Puigdemont d’haver decidit com a president del govern autonòmic de Catalunya i en una trobada amb la direcció de la policia regional catalana que el referèndum sobre la independència de Catalunya se celebraria, tot i que el Tribunal Constitucional espanyol havia determinat que era una consulta incompatible amb la Constitució espanyola”.

El paràgraf següent és clau: inclou el concepte de violència, fonamental perquè els jutges alemanys determinin l’adequació de l’acusació de rebel·lió. L’escrit de la fiscalia apunta que, tot i que la direcció dels Mossos d’Esquadra va advertir Puigdemont del perill d’“enfrontaments violents” i d’“una escalada de la violència el dia del referèndum”, el govern de la Generalitat que Puigdemont presidia “va decidir que el referèndum es duria a terme, i que les forces de la policia autonòmica estaven obligades a assegurar que els partidaris del procés separatista poguessin participar en la votació”.

Després del previsible tràmit anunciat ahir per la fiscalia, ara tot queda en mans dels jutges de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, que hauran d’aprovar o denegar l’extradició demanada per la fiscalia. La justícia alemanya haurà de ratificar la totalitat o una part dels delictes validats pel ministeri fiscal abans de donar la llum verda a l’extradició.

Els advocats alemanys de Puigdemont van sol·licitar ahir mateix a l’Audiència encarregada del cas que rebutgi la petició de la fiscalia. El cap de la defensa de Puigdemont i exjutge del Tribunal Suprem alemany, Wolfgang Schomburg, va ser clar a la ràdio pública: “En la legislació alemanya, tenim un delicte similar al de rebel·lió, però els obstacles jurídics són molt grans perquè l’autor ha d’exercir violència o amenaçar amb l’ús de violència”. Segons la llei, l’Audiència Territorial hauria de prendre una decisió al llarg dels 60 dies posteriors a la detenció. És a dir, el 23 de maig seria l’últim dia. El procés judicial amenaça, però, d’allargar-se durant mesos: la defensa de Puigdemont ja ha dit que està disposada a recórrer fins i tot davant el Tribunal Constitucional alemany.

L’estratègia a Catalunya

L’estratègia jurídica del president no està deslligada de la política catalana. Una de les coses que des de JxCat creuen que poden ajudar la defensa de Puigdemont a Alemanya és que el jutge Pablo Llarena contravingui les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, un dels escenaris que es plantegen des del grup parlamentari és insistir en la investidura de Jordi Sànchez per posar a prova el Tribunal Suprem. Cuevillas i Neus Torbisco -que també forma part de l’equip jurídic dels presos i exiliats- van assegurar dissabte a Preguntes freqüents de TV3 que una nova negativa de Llarena sobre Sànchez podria “ajudar” la defensa del president empresonat a Alemanya.

Dels escenaris futurs en parlaran precisament avui Puigdemont i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que també forma part de l’equip jurídic del president i va viatjar ahir fins a Neumünster. Tot i estar empresonat, Puigdemont manté el contacte amb JxCat i serà qui tindrà l’última paraula en l’elecció del nou presidenciable a la Generalitat.