Ferran Pegueroles: “Es parla menys d’elles que de la resta de presos”

Entrevista al fill de Carme Forcadell

Ferran Pegueroles: “Es parla menys d’elles  que de la resta de presos”
Mireia Esteve
17/06/2018
2 min

BarcelonaFerran Pegueroles és un dels fills de Carme Forcadell, l’expresidenta del Parlament, empresonada a Alcalá-Meco des de fa gairebé tres mesos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com està Forcadell?

Tancada. De salut està bé i forta, però està privada de llibertat, quan ella era una persona activa, sempre feia coses. La part més dura és estar sense la família, sobretot perquè té un net que ara té 8 mesos i ja se n’ha perdut dos. I sembla que se’n perdrà uns quants més. És el seu primer net i és molt dur per a ella, perquè vivia per ell. Veure’l a través d’un vidre és molt dur, i anar i tornar de Madrid per estar 40 minuts allà és una moguda amb un nen petit.

I vosaltres, la família?

Ho passes malament, perquè penses en on és i en com està ella, però al final t’hi vas acostumant. No hauria de ser així, però al final l’ésser humà s’adapta a tot. Jo la veia molts dies perquè dinàvem junts sovint, i ara ja no. Ho trobes a faltar, és la teva mare.

Com és el dia a dia a la presó?

Per passar el temps s’han apuntat a totes les activitats que poden fer: a gimnàs, anglès, manualitats. A la cel·la, mira la televisió i llegeix totes les cartes i intenta contestar-les. Ser a la presó i passar 16 hores tancada en una cel·la de 8 metres quadrats és dur. Des de fa unes setmanes ja no comparteix cel·la amb la Dolors Bassa. Ho van demanar perquè així tenen més espai i intimitat. Quan no estan tancades a la cel·la, es fan companyia. Alcalá-Meco és una presó que és vella. No l’he vist de dins, però es nota mirant-la des de fora. És un edifici vell i s’hauria hagut de deixar de fer servir.

¿La relació amb la resta de preses com és?

És una relació cordial, no han tingut cap problema. Elles són les més grans d’allà, la resta de preses potser tenen uns 30 anys. No reben mostres de suport de les preses, però en reben de fora a través de cartes o visites.

¿Pel fet de ser dones, han estat més silenciades que la resta de presos?

Sí, ens ha semblat que a vegades es parla menys d’elles dues que de la resta de presos polítics. No sé si és perquè són dones. Però el problema és que estiguin a la presó, no que se’n parli poc. Volem que es parli d’elles i de tots, però l’objectiu és que surtin.

Si mirem enrere, ¿ella faria les coses diferent?

Nosaltres no li vam dir que afluixés mai, i si li haguéssim dit tampoc ens hauria fet cas. Però no pensàvem en cap moment que pogués acabar a la presó. Tenia amenaces, però no vèiem que fes res mal fet. Quan els Jordis [Jordi Cuixart i Jordi Sànchez] hi van entrar, llavors ja vam tenir la por al cos, però ja no s’hi podia fer res. Ella no es va plantejar marxar, perquè el camí de l’exili també és molt complicat i té el convenciment que no ha fet res mal fet. Té una mare gran, dos fills, un net, tota la família i els amics. Perdre tot això és molt dur.

stats