Elsa Artadi: “Jo preferiria un ‘momentum’ constructiu com va ser l’1-O”
La directora de l'ARA entrevista la consellera de la presidència
BarcelonaElsa Artadi rep l’ARA abans de deixar de ser consellera de la Presidència per fer el salt a l’Ajuntament de Barcelona. Fa balanç del seu pas per l’executiu i de l’estat del sobiranisme.
Per què plega de consellera?
Per anar a guanyar l’Ajuntament de Barcelona.
Les enquestes diuen que ho tenen molt complicat.
Efectivament. Però queden dos mesos. Les enquestes també deien que ho teníem molt complicat el 21-D.
Hi ha qui interpreta que vostè surt del Govern per no continuar a Palau en uns moments de debilitat.
En absolut. S’ha donat aquest escenari electoral en què el nostre espai ha de generar nous lideratges.
Fa uns mesos el president de la Generalitat ens va dir en una entrevista a l’ARA que tenia el risc que el seu mandat quedés atrapat pel simbolisme. Creu que ha passat?
El govern de la Generalitat va fent molta feina, i la fa malgrat tots els condicionants que tenim. Uns condicionants que tenen a veure amb la repressió i amb una pressió social d’acabar de definir d’una manera unitària, o de màxim consens, com procedim. I que esperem que es pugui resoldre amb la màxima celeritat.
¿Aquesta complexitat fa que en alguns moments es canviï la política per les astúcies?
La política es fa en molts àmbits, també sectorials, però és veritat que a l’hora de percebre-ho ens quedem amb el que crida més l’atenció.
¿Està satisfeta de com s’ha resolt la crisi dels llaços i les pancartes?
Hi ha un interès en generar una polèmica, en tapar o desviar l’atenció, sobretot ara que entrem en període electoral. L’important és la repressió, és que hi ha presos polítics i exiliats. I que segueix havent-hi un munt de funcionaris, alts càrrecs i ciutadans amenaçats.
És una polèmica útil o és estèril?
És estèril que l’atenció estigui centrada en un llaç. Que les estructures de l’Estat se centrin en un color quan haurien d’estar fent política.
Per tant, és una polèmica que es podria haver estalviat.
Es podria haver estalviat si la Junta Electoral no estigués decidint quins colors estan bé i quins no.
¿Creu que l’opinió pública catalana pot acabar cansada?
La gent està cansada de la repressió, de no poder exercir la democràcia amb plenitud. Seguim tenint el Parlament amb escons buits que tenen llaços grocs perquè hi ha diputats electes que no poden exercir.
Quina ha de ser la política de JxCat a Madrid?
El grup de JxCat ha d’anar a Madrid a fer política. Que vol dir apostar pel diàleg, apostar per una solució política al conflicte.
¿Fer política significa que si la investidura de Pedro Sánchez depèn dels seus vots els tindrà a favor?
Depèn de Pedro Sánchez. Crec que un dels mèrits que hem tingut en els últims mesos és que hem sigut increïblement coherents. Vam dir que no hi hauria pressupostos si Sánchez es comportava igual que Mariano Rajoy. Es van fer passos endavant, i penso per exemple en el comunicat conjunt que vam aconseguir fer el 20 de desembre, però no vam aconseguir passar de la retòrica a la pràctica.
Respecte a aquella negociació, ¿ara faria alguna cosa diferent?
La Moncloa es va adonar massa tard que el que dèiem era realment el que volíem dir. A Madrid estaven massa acostumats que, des d’aquí, matiséssim. [Durant la negociació] Hi ha un moment que alguna cosa es trenca, i em fa l’efecte que té a veure amb la constatació que les nostres paraules també volen ser els nostres fets.
Però no està previst ni que vostès ni el PSOE canviïn de posició...
Ja ho veurem. El PSOE té un conflicte intern que és molt clar i que és públic. ¿Aleshores què passarà a partir d’aquí? Segurament les eleccions i el resultat que tinguin, i els possibles acords que pugui fer el PSOE, són el que marcarà cap a quin camí van.
¿El problema era el relator o l’autodeterminació?
El problema era que hi ha gent que no vol negociar perquè creu erròniament que a través de la repressió s’acabarà amb un moviment de més de dos milions de persones.
Si es forma un govern amb el tripartit de dretes, ¿Catalunya hi guanyarà o hi perdrà?
Crec que Espanya hi perdrà.
Pregunto per Catalunya.
Crec que Espanya hi perdrà i Catalunya haurà de prendre les seves decisions. Però és que Catalunya no hi guanya amb un govern o amb un altre. Hi guanya amb un govern que pren unes decisions o unes altres.
¿El “com pitjor, millor” és una política utilitzable, útil?
És que el “com pitjor, millor” per a mi no té sentit. Perquè tampoc el provoquem nosaltres. No és decisió nostra qui acaba formant govern a Espanya, ni qui vota l’electorat espanyol. És un marc mental que no té sentit. Nosaltres treballarem amb el que surti.
Però sí que dependrà en part dels seus vots.
Els nostres vots serviran per fer política. Els nostres vots serviran per posar el diàleg sobre la taula. I el diàleg ha de passar pel dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió. I d’aquí no ens mourem.
Consellera, ja portem moltes setmanes de judici. L’està seguint?
Tant com puc. Moltes vegades em passa que la gent em diu “¿Has vist què ha passat avui?” Està passant una cosa que no havíem anticipat. Jo recordo gent que ens deia que després de les declaracions dels presos polítics hi hauria una baixada en el seguiment. I no ha passat.
Amb el que hem vist fins ara, quina sentència podria dibuixar-se?
No soc jurista, però clarament s’està induint cap a una sentència que no serà justa. I no serà justa qualsevol cosa que no sigui l’absolució.
El president ha dit moltes vegades que no acceptarà una sentència injusta, i vostè m’està dient que qualsevol cosa que no sigui l’absolució serà una sentència injusta. Què significa no acceptar la sentència?
Això l’hi hauria de preguntar al president.
Vostè encara és consellera de la Presidència.
No dependrà només del que decideixi el president, sinó de quina mobilització hi hagi. I dependrà d’altres institucions importantíssimes, com és el Parlament. Encara no hi ha decisions preses de com es traslladarà. Crec que és avançar-nos en el temps.
¿Als ciutadans se’ls explicarà què és això del momentum abans?
Evidentment.
¿El momentum ha de ser una nova confrontació?
No ho ha de ser necessàriament, i no s’ha de veure necessàriament com una confrontació. El momentum poden ser moltes coses. Potser jo preferiria que fossin coses constructives, com va ser un momentum l’1 d’Octubre. Va ser confrontacional, sí, perquè va ser unilateral, però va ser constructiu perquè s’estaven defensant drets.
¿Preveu la convocatòria d’un nou referèndum?
Ara en aquest moment no ens podem aventurar a saber cap on aniran les coses.
¿Hi haurà eleccions a la tardor a Catalunya?
No ho sé. Des d’abans que hi hagués Govern ja es parlava d’eleccions. I fins ara el que hem vist és que dos presidents espanyols han caigut.
Què diferencia el projecte de JxCat/Crida i l’espai d’ERC? Ideològicament, vull dir.
JxCat està disposat a sacrificar els lideratges per fer un projecte unitari. Haver de passar ara una triple fita electoral genera desgast a nivell personal. I genera desconcert en l’electorat independentista.
¿Està dient que ideològicament o estratègicament no hi ha diferències, i que és una qüestió de personalitats o de personalismes?
Hi ha un punt d’això. Tot i que estratègicament sí que hi ha hagut punts de desavinença. Un va ser el 30 de gener [amb la investidura fallida de Carles Puigdemont] i va ser molt obvi. I n’hem tingut d’altres, com les suspensions dels diputats.
Vostè mateixa està dient que sí que hi ha diferències estratègiques, i també una lectura diferent del que ha passat els últims dos anys.
Sobretot hi ha molta manca de coordinació, i penso que una diferència estratègica és apostar per la coordinació i per la unitat d’una manera més decidida.
I respecte a la unilateralitat? ¿Creu que s’han fet lectures diferents del que va passar el 27 d’octubre?
Tots fem una aposta pel diàleg que és definitiva, decidida i sincera. En tots els conflictes s’ha acabat dialogant i negociant. Però crec, i ERC s’ha manifestat així en els seus congressos, que ningú pot descartar opcions unilaterals. Perquè l’1-O va ser unilateral. I em costa molt de creure que ERC estigui disposada a renunciar a l’1-O.
¿Es va vendre un procés indolor cap a la independència?
El procés indolor cap a la independència podia haver existit si el govern espanyol s’hagués comportat com el del Regne Unit. No era una opció que s’havia de descartar.
Sabem que no són britànics.
Ens aniria molt diferent en moltes coses. Però crec que no es podia descartar que aquesta via podia ser un camí. Aquesta regressió que hi ha hagut de la democràcia també s’ha produït en paral·lel en altres països i no és un cas aïllat. No es pot acusar l’independentisme de l’augment de Vox.
Quin és el principal problema de la ciutat de Barcelona?
Segons la ciutadania, la seguretat, juntament amb l’habitatge.
Doni’m dues mesures concretes per millorar la seguretat.
Més Guàrdia Urbana, i més empoderada. Falten agents i falta empoderament. Falta decisió. Falta lideratge i falta que se’ls doni suport. I això no vol dir en cap cas repressió. Això no vol dir anar en contra de les persones, sinó que vol dir tenir un espai públic que sigui convivencial i que pugui ser respectat per tothom.
¿Si no guanya es quedarà a fer d’oposició a l’Ajuntament?
Aquest és el meu compromís.
¿Les eleccions municipals han de ser un plebiscit sobre la independència de Catalunya?
Les municipals han de servir per solucionar els problemes de la gent.
¿Es veu tornant al Palau de la Generalitat?
Jo mai m’imaginava que arribaria a estar al Palau de la Generalitat!