ETA fa un reconeixement històric del dany provocat

VitòriaETA reconeix “el dany que ha causat en el transcurs de la seva trajectòria armada” i demana “perdó” a les víctimes alienes al conflicte. Aquest reconeixement, impensable fins fa tan sols uns anys i en el mateix rang d’importància que el cessament de l’activitat armada de l’octubre del 2011 o de l’entrega de les armes de fa un any -potser més, si es valora des del punt de vista social i ètic-, pot ser un punt d’inflexió per a la convivència a Euskadi. Aquest anunci històric arriba a només dues setmanes de la seva anunciada dissolució i busca desbloquejar una de les conseqüències que han quedat pendents en tot el procés: la qüestió dels presos.

En un comunicat redactat en euskera i que data del 8 d’abril -fent coincidir la data amb el primer aniversari de l’entrega de les armes-, l’organització recorda el “patiment desmesurat” que s’ha patit a Euskal Herria i afegeix que ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor”. A més, afirma que “res d’això s’hauria d’haver produït mai” i assegura que “no s’hauria d’haver prolongat tant en el temps, perquè ja fa molt que el conflicte polític i històric havia de comptar amb una solució democràtica justa”.

Així mateix, en una profunda autocrítica, mostra respecte a les víctimes que ha provocat. “Som conscients que en aquest llarg període de lluita armada hem provocat molt dolor, inclosos molts danys que no tenen solució. Volem mostrar respecte als morts, als ferits i a les víctimes que han causat les accions d’ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de veritat”.

La diferenciació del perdó

Seguint amb l’autocrítica, l’organització armada demana perdó -un terme nou en els seus plantejaments- a les víctimes alienes al conflicte. “La nostra actuació ha perjudicat ciutadans i ciutadanes sense cap responsabilitat. També hem provocat greus danys que no tenen marxa enrere. A aquestes persones i als seus familiars els demanem perdó”. En aquest sentit, acota: “Aquestes paraules no solucionaran el que ha passat, ni mitigaran tant de dolor. Ho diem amb respecte, sense voler provocar de nou cap aflicció”, assenyala ETA. De la mateixa manera que reconeix el dany causat, la declaració també recull “el seu compromís amb la superació definitiva de les conseqüències del conflicte i amb la no repetició”, i deixa palès que la seva decisió ha sigut unilateral i no com a contrapartida fruit de cap negociació.

El comunicat publicat ahir pels diaris Gara i Berria està acompanyat d’una nota explicativa, en la qual ETA afirma que en el procés de reflexió obert entre els presos dispersats en presons d’Espanya i França -uns 280, dels quals 50 estan en centres francesos- la seva militància “ha considerat necessari mostrar empatia respecte al patiment originat”. “Som plenament conscients que la societat basca ni necessita ni vol exercicis de cinisme o hipocresia. Per això, ETA ha intentat fer la seva declaració des de l’honestedat i el ple respecte”, afegeix.

El reconeixement d’ETA va ser rebut pel govern d’Urkullu i pels partits polítics bascos, tret del PP, com un pas endavant. El pas definitiu, però, s’espera per d’aquí dues setmanes amb la seva dissolució (o desmantellament, segons algunes fonts). La primera gran objecció que van esgrimir ahir el PNB, el PSE i Podem va ser la diferenciació que ETA fa entre víctimes; si per totes elles reconeix el dany causat, només a unes, les col·laterals i que no tenen res a veure amb el conflicte, se’ls demana perdó. A la resta, no.

El lehendakari va exigir “la mateixa consideració a totes les víctimes” i va insistir a l’organització que en el seu comunicat final corregeixi aquesta circumstància. El govern de Navarra que presideix Uxue Barkos, en sintonia amb l’executiu basc, va veure “un pas endavant d’ETA cap a la seva dissolució”, però va percebre en el comunicat “importants mancances” en la mateixa direcció.

En termes similars es va moure Elkarrekin-Podem, que va denunciar la “jerarquització” que ETA fa de les víctimes. També víctimes com Maixabel Lasa, viuda de l’ex governador civil de Guipúscoa Juan Mari Jáuregui i principal inspiradora de la via Nanclares, i Rosa Rodero, viuda de l’ertzaina Joseba Goikoetxea i habitual en les convocatòries contra la dispersió de presos, van exigir un canvi de discurs.

L’altra gran objecció al comunicat i que ve principalment del lehendakari i del PNB fa referència al fet que ETA parla de “dany causat” i no de “dany injust causat”. Al seu parer, si això no es reflecteix de manera nítida, l’autocrítica quedarà coixa.

Per la seva banda, el PP basc va qualificar el reconeixement que ETA fa del dany causat com una “profunda humiliació a les víctimes del terrorisme”, perquè “justifica els assassinats de tots aquells que, al seu parer, tenien participació en el conflicte”. Per al seu president, Alfonso Alonso, el comunicat “no és sincer”, “està molt calculat” i “està carregat d’un profund cinisme”.

Des d’EH Bildu, Arnaldo Otegi va qualificar el comunicat d’ETA com “un fet sense precedents” i va assenyalar que suposa una “contribució definitiva a la pau, a la convivència i la reconciliació”. Otegi va reclamar altura de mires i va demanar que “tothom sigui capaç d’assumir” les seves “pròpies responsabilitats”, perquè “ningú està exempt d’aquesta tasca” d’autocrítica.

Per la seva banda, els bisbes de Navarra, del País Basc i de Baiona van demanar també perdó per les “complicitats” amb ETA i han fet una crida a afrontar el repte “de la reconstrucció moral i de la reconciliació”. “Al llarg d’aquests anys, molts dels homes i dones que formen l’Església han donat el millor de si mateixos en aquesta tasca, alguns de manera heroica. Però som conscients que hi ha hagut entre nosaltres complicitats, ambigüitats, omissions... per les quals demanem sincerament perdó”, assenyalen.

I els presos?

A falta de conèixer els termes exactes en els quals ETA comunicarà la seva fi, l’assignatura pendent són els presos. Fins ara tot el que s’ha intentat -reconeixement de la legalitat, sortides individuals- ha fracassat per l’immobilisme del PP.

Amb el pas fet per ETA de reconeixement del dany causat i la petició de perdó, a més de la seva dissolució, en teoria s’haurien complert totes les traves legals que han impedit, per exemple, que els presos puguin pujar de grau penitenciari i, d’aquesta manera, poder-se acollir als beneficis previstos per la llei. Només faltaria, la delació. Una línia vermella que el col·lectiu de presos no deixarà passar.

Tot apunta que la qüestió dels presos serà tractada pel PP no com una qüestió jurídica sinó política. A una banda hi ha algunes associacions de víctimes i Cs, i a l’altra el govern basc i els cinc vots decisius del PNB a Madrid i la immensa majoria dels partits i societat basca. ETA ha fet passos des del 2011 per ajudar el PP a moure’s. L’últim i definitiu el donarà d’aquí dues setmanes. Amb la seva fi definitiva.