ETA tanca abans de fer seixanta anys
L’organització armada anunciarà la seva dissolució el primer cap de setmana de maig
BarcelonaLa fi definitiva d'ETA és imminent i, segons ETB, serà el primer cap de setmana de maig. Els detalls sobre l'acte es donaran a conèixer dilluns en una roda de premsa del Grup Internacional de Contacte, liderada per l'advocat sud-africà Brian Currin, segons la informació de la televisió basca.
El febrer passat el diari Gara va publicar un comunicat en què l'organització anunciava el "final de cicle i funció" com a culminació d'un llarg procés de reflexió interna. En aquest moment el procés ja està enllestit, segons confirmen diverses fonts de l'esquerra abertzale. Amb totes les prevencions de canvis d'última hora, sigui per passiva –intents de sabotatge– o per activa –de cara a l'escenificació amb cobertura d'observadors acreditats.
Sembla que no pronunciaran la paraula 'dissolució', com li exigeix el govern espanyol, però sigui quina sigui la fórmula semàntica saben que Madrid la considerarà insuficient, i que la resposta oficial, almenys en primera instància, serà insistir en l'exigència de col·laboració per resoldre els atemptats que no han passat per la justícia: segons les xifres de l'Audiència Nacional i les de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, entre dos-cents i tres-cents.
En mans de la diplomàcia
Davant la resposta previsible del govern del PP, l'esquerra abertzale confiarà l'operatiu del final d'ETA a la diplomàcia internacional i al suport d'una mobilització ciutadana que propiciï mesures penitenciàries d'alliberaments graduals, la fi de la dispersió i l'acostament dels presos.
Aquest dissabte mateix, 21 d'abril, ja hi ha una manifestació convocada, a Bilbao, que insistirà en el caràcter polític dels presos, lligant-ho amb la reivindicació catalana i amb el precedent històric de la vaga de fam dels presos irlandesos encapçalada per l'activista Bobby Sands, elegit diputat a Westminster poc abans de morir a la presó de Maze el 1981. A l'octubre, ja amb el final d'ETA oficialitzat, hi haurà una convocatòria àmplia d'una gran manifestació a Madrid, amb la finalitat de fer-se sentir al cor de l'Estat.
El PNB havia fet passos per suavitzar la qüestió dels presos de l'organització armada, que els nacionalistes bascos consideren un afer de país, però el seu poder són els vots dels seus diputats al Congrés espanyol, que permetrien l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. I ara mateix això depèn de l'aixecament del 155 a Catalunya, que el PNB no pensava que s'allargaria tant ni que els situaria en una posició incòmoda per a la 'realpolitik' que pretenien dur a terme, també per consolidar la fiscalitat d'una quota molt favorable als seus interessos.
El govern espanyol s'ha girat d'esquena a ETA des del començament de la seva fi, però el francès està fent acostaments de presos de manera discreta i sense publicitat. I no està interferint en els moviments de la rereguarda abertzale de cara a consolidar l'operació de tornada i lliurament d'armes, que seguirà el model anterior de facilitar les localitzacions dels amagatalls i dipòsits, perquè siguin les forces de seguretat i la justícia les que procedeixin a desmantellar-los i aixecar-ne acta. França practica una mena de desídia institucional, amb la justícia –es podria dir– arxivant per silenci administratiu, respecte d'un conflicte que vol tancar per centrar-se a aïllar el terrorisme jihadista, que és el que realment preocupa les autoritats franceses.
Les fonts consultades per l'ARA apunten que la decisió de posar fi a ETA s'ha pres de manera molt unànime, si de cas amb matisos que repercutiran en el redactat final. Per exemple, la paraula 'dissolució', que alguns interpreten com a màxima concessió a la "rendició" que els exigeixen sobretot des del PP. La semàntica del "final" ha exigit molta retòrica, i s'optarà potser per sintagmes més complexos. El que donen per fet és el reconeixement del dolor causat a les víctimes, que ja té una mica d'història i de discurs. Un reconeixement sense pal·liatius, sense estalviar ni un gram d'assumpció del sofriment que ha causat ETA. Això sí: amb una certa gestualitat simbòlica, parlaran també de les víctimes pròpies.
