ERC lidera la lluita contra la crisi climàtica a l’Eurocambra
És el primer partit de l’Estat en aquest àmbit, segons una ONG
Brussel·lesQue aviat vegem desaparèixer els bastonets de les orelles de les nostres vides és en bona part responsabilitat del Parlament Europeu i en la seva totalitat del conjunt de la Unió Europea. La crisi climàtica ha escalat posicions dins les prioritats del club europeu empesa per la pressió i la feina de fons d’organitzacions i també de la societat civil representada pel jove rostre de Greta Thunberg. Avui és el gran dia per a les mobilitzacions de Joves pel Clima, que fa mesos que surten al carrer per demanar acció climàtica als polítics que surtin escollits d’aquestes eleccions europees. Però, per als activistes i les organitzacions ecologistes (i la comunitat científica), ni la UE, que està liderant aquests compromisos a nivell internacional, ho està fent prou de pressa.
La diversitat ideològica de l’Eurocambra i la dels mateixos 28 països que conformen la Unió provoca la necessitat d’arribar a consensos i, segons la Xarxa d’Acció Climàtica Europea (CAN per les seves sigles en anglès), hi ha formacions a l’Eurocambra que actuen com “dinosaures”, d’altres que “procrastinen” i d’altres que defensen l’acció climàtica per aturar la crisi. En el rànquing per països elaborat per aquesta organització, el partit més defensor de l’actuació climàtica immediata d’Espanya és ERC. Al costat oposat del rànquing hi ha el Partit Popular, que queda sol al grup dels dinosaures.
Dinosaures i procrastinadors
CAN Europe elabora aquesta classificació a partir de 21 votacions fetes durant la legislatura 2014-2019 al Parlament Europeu. Són votacions sobre decisions que l’organització classifica després en 10 àrees d’actuació climàtica i que acaben definint “l’ambició climàtica d’aquests partits”. Es tenen en compte votacions sobre la directiva de les emissions de CO 2 en l’àmbit comercial, la d’eficiència energètica, la de reducció de les emissions en cotxes i camions, i la d’augmentar l’objectiu d’energia produïda a través de fonts renovables, entre d’altres. En funció de la direcció del vot dels partits en aquestes directives o posicionaments, CAN Europe ha classificat la puntuació de tots els representants polítics de cada estat membre de la Unió Europea.
És així com ERC té una puntuació del 91% en ambició climàtica i lidera el rànquing al capdavant dels “defensors”, mentre que la segueixen dues formacions pròpiament ecologistes com Equo i Iniciativa per Catalunya Verds, formació que encara tenia representació a l’Eurocambra a través de l’eurodiputat Ernest Urtasun. En aquests comicis, però, Urtasun forma part d’En Comú Podem dins la llista d’Unides Podem Canviar Europa. Previsiblement, però, Urtasun es mantindrà dins el grup dels Verds encara que Podem formi part del de l’Esquerra Unitària. ERC obté una puntuació per sobre de la mitjana del grup polític al qual pertany (Verds/ALE), que tenen un 84,9% d’ambició climàtica en total.
Tot seguit, amb un 85% d’ambició climàtica, hi ha el PSC, que està força més ben valorat que el PSOE (60,6%), que queda en novena posició d’un total de 15 partits. Podem i IU queden amb poc més del 80% d’ambició, per darrere del PSC però per davant del PSOE. Tots aquests partits queden classificats dins els “defensors” de l’acció climàtica, perquè superen el 50% de votacions favorables a l’acció en aquest àmbit. Qui frega el pal, però, és el PDECat, a qui fins a aquesta legislatura representava l’eurodiputat Ramon Tremosa però que aquest any es presenta amb la llista de l’expresident Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En aquest cas, obtenen un just 51%, per sota del 51,7% de Ciutadans. Cal recordar que les dues formacions formen part del mateix grup parlamentari, els liberals ALDE, malgrat que aquesta vegada Puigdemont ja ha insistit que només anirien a un grup parlamentari que defensi obertament el dret a l’autodeterminació. Un grup que només pot ser el dels Verds/ALE, on hi ha ERC.
Després del PDECat ja només queden els “procrastinadors” i els “dinosaures”. Els primers d’aquesta llista de suspesos són els nacionalistes gallecs del BNG (40%) i els bascos del PNB (33,7%). Aquesta xarxa d’organitzacions ecologistes defineix els procrastinadors com aquells que consideren que cal actuar per combatre la crisi climàtica però que no creuen que sigui urgent. El PP queda lluny de tots plegats, com l’únic “dinosaure” de l’Estat, amb només un 14,3% d’ambició.
Segons aquesta xarxa de més de 150 organitzacions que lluiten contra la crisi climàtica, “el Parlament Europeu ha provat que pot jugar un rol important a l’hora d’augmentar l’acció climàtica a tota la UE i en l’àmbit nacional”. El candidat socialista, Frans Timmermans, va proposar una “aliança progressista” i va assegurar que calia que el president de la Comissió Europea tingués la lluita per evitar la crisi climàtica dins la seva agenda. Aquesta és, de fet, la prioritat dels milers d’estudiants que sortiran aquest divendres als carrers.
