El PP i Cs reobren la pugna per la inhabilitació exprés de Torra
Recorren a la Junta Electoral Central, que decidirà el dia 3
BarcelonaEl PP i Ciutadans no renuncien a la inhabilitació exprés de Quim Torra. Tots dos partits han recorregut a la Junta Electoral Central (JEC) la decisió de dimarts de la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEP) de descartar fer efectiva immediatament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemna el president de la Generalitat a un any i mig d’inhabilitació. El mateix òrgan que va denunciar Torra davant la Fiscalia per no haver retirat del Palau de la Generalitat la pancarta del llaç groc serà ara, doncs, qui tindrà l’última paraula sobre el futur immediat del president i decidirà -el divendres dia 3- si manté el criteri de la Junta Provincial o, per contra, s’alinea amb la tesi de l’únic vot particular de la JEP i considera que Torra ha de deixar de ser diputat al Parlament.
Tot i que la sentència contra Torra no és ferma -el cas està pendent de recurs al Tribunal Suprem-, el PP i Cs intenten fer efectiva immediatament la inhabilitació del president de la Generalitat aferrant-se a una escletxa que dona la reforma de la llei orgànica del règim electoral general del 2011. Arran d’aquella modificació legal es consideren inelegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat quan s’hagi establert la pena d’inhabilitació”. Per inelegible, segons les resolucions de la JEC, no s’entén només que l’afectat no pugui presentar-se a les eleccions sinó que, quan la inhabilitació es produeix durant l’exercici del càrrec, genera el que es coneix com a “inelegibilitat sobrevinguda”, i la inhabilitació immediata.
La Junta Electoral Provincial de Barcelona, però, va descartar inhabilitar Torra abans que la seva condemna sigui ferma, al·legant que la llei electoral considera inelegibles els condemnats -per sentència no ferma- per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat, però no per desobediència. A més, va recordar que a Torra se’l va condemnar com a president i no com a diputat, i va citar també l’Estatut per afirmar que l’única causa de cessament d’un president de la Generalitat és “una pena d’inhabilitació per sentència judicial ferma”.
Tanmateix, la decisió de la JEP va anar acompanyada d’un vot particular. El vocal no judicial de la JEC Pablo Nuevo López va dissentir de la decisió majoritària de la Junta i va opinar que es podria equiparar la corrupció i “la desobediència a l’òrgan encarregat de vetllar per la neutralitat de les institucions en període electoral”. Tot i que li va ser favorable, ahir Torra va presentar un escrit que demanava revocar la resolució de la Junta Electoral Provincial perquè considera que no té capacitat per decidir sobre la possible “incompatibilitat” dels diputats.
“Respectar l’acord de govern”
I mentre s’espera la decisió judicial, JxCat i ERC tornen a demostrar que no van junts. Ahir la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, va reclamar que la resposta a una eventual inhabilitació de Torra sigui “consensuada” i que no la prengui JxCat pel seu compte. En una entrevista a Europa Press, va avisar que ERC no acceptarà que Torra situï un membre de JxCat a la vicepresidència en substitució de Pere Aragonès si és inhabilitat, tot i que va subratllar que no creu que aquesta sigui “una proposta ferma”. “Tenim un acord de govern que hem de poder respectar”, va subratllar Vilalta. La dirigent republicana va admetre que des de fa dos anys els socis de govern no han aconseguit tota la cohesió desitjada, i va fer una crida a l’independentisme a entendre’s i intentar eixamplar la base. “Ens hem d’entendre, deixar de fer-nos autocrítica i retrets i deixar de competir per veure qui és més independentista o qui és més o menys traïdor”, va avisar.