Diàleg Republicà: la candidatura que ha presentat ERC per esquivar la possible il·legalització

BarcelonaFalta un mes perquè, aquest cop a les urnes, els catalans decideixin si l'aplicació del 155 està justificada. La majoria independentista aspira a tornar a sumar majoria i concep el 21-D com un nou plebiscit, en aquesta ocasió no només sobre la independència sinó també contra la intervenció de la Generalitat. En un context mai vist en democràcia, i amb la pressió judicial a les espatlles dels líders i partits sobiranistes, ERC ha pres una decisió sense precedents recents a Catalunya: ha presentat dues marques per al 21-D per esquivar una possible il·legalització del partit.

L'ARA ha pogut contrastar aquesta informació a través de nombroses fonts consultades els últims dies. Els republicans han registrat el partit Diàleg Republicà a les quatre circumscripcions catalanes i l'han nodrit de persones que no estan en la primera línia política, entre les quals hi ha molts membres de les joventuts del partit. Per fer-ho, Diàleg Republicà es va inscriure dilluns passat, 13 de novembre, al registre de partits polítics del ministeri de l'Interior. I no només a Catalunya, sinó també al País Valencià i a les Illes Balears.

Des d'aleshores, s'han hagut de recollir signatures. Unes 5.000, tal com exigeix la llei electoral per a un partit sense representació parlamentària (un 0,1% del cens). Se n'ha encarregat un grup molt reduït de militants, que ha recollit les signatures amb la màxima discreció. Fins i tot, algunes fonts explicaven que no sabien exactament a què es destinarien les firmes.

Fonts del partit han reconegut a l'ARA que s'ha optat per aquesta via davant la possibilitat –que consideren real– que l'Estat decideixi il·legalitzar-los. De fet,el cap de llista i president del partit, Oriol Junqueras, i també els altres cinc consellers vinculats a ERC estan sent investigats a l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de rebel·lió i sedició. A més, la Guàrdia Civil ja ha demanat que s'incorporin els portaveus del partit a Madrid, Joan Tardà i Gabriel Rufián, a la causa per la qual els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart respectivament, fa més d'un mes que són a la presó de Soto del Real.

I dirigents del PP, com el vicesecretari de comunicació, Pablo Casado, s'han mostrat partidaris d'aplicar la llei de partits –reservada per a casos d'enaltiment del terrorisme– també a les formacions independentistes catalanes. El mateix líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha dit que estaria a favor que es prohibissin els programes electorals que plantegessin la independència al marge de la Constitució.

Una candidatura a la reserva

L'executiva d'Esquerra, assessorada pels seus advocats, ha pres la decisió de registrar una de les marques que el partit manté habitualment al calaix. Van estar dubtant entre diverses possibilitats i finalment van escollir Diàleg Republicà, que aquest divendres van presentar a les quatre juntes electorals provincials catalanes i que aquest diumenge consta com una de les candidatures publicades al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC).

Els caps de llista estan tots vinculats al partit. A Barcelona, Emma Soler és la portaveu de les JERC a la Catalunya del Nord; a Tarragona, Cristina Casals és militant d'ERC a la Terra Alta; a Girona, Mariona Vilarroya és portaveu de les JERC a la Bisbal de l'Empordà; i a Lleida, Pol Oliva és militant d'ERC a Talarn. En tot cas, la intenció és que aquesta candidatura s'estigui a la reserva. Si tot es manté dins la normalitat i Esquerra no té problemes d'aquí al 21-D, quedarà desactivada. Només s'activarà en cas que el Tribunal Suprem actuï contra la candidatura d'ERC.

Els republicans demanarien aleshores el vot per Diàleg Republicà. La situació més probable és que els diputats que aconseguís aquesta formació acabessin dimitint tots i que la resta de la candidatura (135 persones més els suplents) tampoc agafessin les actes de diputats.

Diàleg Republicà es va constituir com a partit polític només fa sis dies, el 13 de novembre, i la seu social consta a Mollet del Vallès, segons queda especificat al registre de partits polítics del ministeri de l'Interior. El seu representant davant l'administració és un assessor d'ERC a la Diputació de Barcelona. En tot cas, no té cap connexió administrativa amb ERC.

La llei orgànica del règim electoral general (Loreg) estableix que "els partits polítics no podran presentar candidatures que vulguin continuar o succeir l'activitat d'un partit declarat judicialment il·legal o suspès". "A aquest efecte es tindrà en compte la similitud substancial de les seves estructures, organització i funcionament, de les persones que els composen, regeixen, representen, administren o integren cadascuna de les candidatures i també de la procedència dels mitjans de finançament o materials o de qualsevol altra circumstància rellevant".

El precedent basc

La via escollida per ERC recorda la que va fer servir l'esquerra abertzale després de l'aprovació de la llei de partits el 2002 que havia comportat la il·legalització de Batasuna. En les eleccions basques de l'abril del 2005, l'Estat va prohibir que es presentessin nombroses candidatures que vinculava a Batasuna. No va poder demostrar el vincle amb el Partit Comunista de les Terres Basques, que va acabar obtenint 9 escons i va exercir la representació parlamentària fins al 2008, quan va ser il·legalitzat pel Tribunal Suprem. La principal diferència amb aquell context és que a Catalunya tots els partits independentistes rebutgen frontalment la violència.

Hi ha risc d'il·legalització? Si no fos així no estarien plantejant alternatives o no hi hauria advocats revisant amb lupa els programes electorals que les formacions independentistes volen presentar per al 21-D. Una situació difícilment imaginable fa uns mesos, però que fonts republicanes assumeixen com una possibilitat. "Seria escandalós, però també ho és que hi hagi presos polítics i que hagin intervingut la Generalitat", explica una de les fonts consultades.

La presentació del programa electoral serà una prova de foc. No hi ha hagut mai problemes, però després de la DUI els partits sobiranistes assumeixen que l'Estat podria intentar que el Suprem els il·legalitzés per aquesta via. En les mesures cautelars aplicades a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, número 4 d'ERC a Barcelona, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja la va advertir que si "reincidia" es revisaria la seva llibertat sota fiança. Un avís que, de fet, val per a tot el sobiranisme i que fonts republicanes assumeixen que també podria afectar el partit.

Si s'insisteix en la via unilateral, l'Estat actuarà. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ja ha reconegut que, si guanya l'independentisme i torna a apostar per la independència fora de la Constitució –només podria fer-ho teòricament impulsant una reforma constitucional que inclogués el dret a l'autodeterminació–, el govern espanyol tornarà a aplicar l'article 155.

Diàleg Republicà és el pla B d'Esquerra, però fonts de la CUP i del PDECat afirmen que també han preparat plans alternatius. L'excepcionalitat de les eleccions del 21-D ha provocat que un partit amb 86 anys d'història –36 dels quals en la clandestinitat– i que propugna una via pacífica per assolir la independència recorri a una candidatura fictícia per intentar garantir-se la representació en el pròxim Parlament.