Una Diada tan especial que treu Rahola de TV3
MadridA Madrid, la Diada arriba cada any amb dos dies de retard. No perquè les imatges de les manifestacions massives que omplen els carrers de Barcelona o enllacen de punta a punta Catalunya no s’emetin a les televisions espanyoles, tot i que ho podria semblar per la reacció del president del govern de torn, sinó perquè la Generalitat celebra el seu acte institucional de la Diada a la capital espanyola quan els consellers i convidats que venen de Catalunya ja s’han recuperat de la festa. La d’aquest any és especial. És la primera amb presos polítics, i això es nota. En els discursos, en l’emoció, i també en els convidats. El delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, restituït després de ser acomiadat pel 155, ha aconseguit una proesa: treure Pilar Rahola per un dia de TV3 perquè glossi l’Onze de Setembre.
Dirigeix el discurs a aquells ciutadans espanyols que no estan ancorats en posicions nostàlgiques del passat i són capaços d’entendre i de respectar les aspiracions democràtiques catalanes. Entre el públic són majoria: a l’acte s’hi accedeix per invitació, i hi ha poc espai perquè s’hi colin elements feixistes, com ha passat altres anys, gràcies a la seguretat pública i privada que acordona els jardins de la delegació on se celebra l’acte. Però Rahola lamenta que els catalans ens sentim “orfes de la massa crítica espanyola, de la seva progressia i dels seus mitjans de comunicació”, i assenyala “l’abisme insondable entre combatre l’independentisme català i fer-ho destruint la democràcia espanyola”. “Si vostès, els demòcrates espanyols, no hi són, a qui ens dirigim?” El discurs de Rahola té un to greu, i deixa els assistents amb una sensació agra al cos. Només dibuixa somriures quan fa menció als seus “dos marits”, un de basc i un d’andalús: “I tots bé”.
Li pren el relleu la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, màxima representació del Govern a l’acte, que subscriu el discurs de Rahola de dalt a baix. Artadi pren el relleu de l’empresonat Jordi Turull, per a qui té un record emocionat: “Porta 206 dies a la presó. I és un pres polític”. La consellera fa un retrat esfereïdor i real d’un any de repressió: dels escorcolls a mitjans de comunicació a la violència policial de l’1-O en el colofó de l’operació Copèrnic: “Les males llengües diuen que el nom és perquè Copèrnic era polonès”.
Davant d’això, admet la ingenuïtat amb què es va encarar l’1-O. “Som a Europa, al segle XXI, i Espanya no es podrà permetre les imatges de retirar urnes”, van pensar. Es van equivocar, i la història es va escriure a cops de porra i retrocedint en autogovern. En aquesta nova etapa, Artadi demana voluntat de diàleg i de negociació, però recorda: “El camí serà més llarg o més curt, però Catalunya serà allò que els catalans vulguin”.
Qui clou l’acte és Beth, que canta Lía, Hallelujah i versiona Llach : “Nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això”.
