Denúncia de la situació política i dels presos davant la ONU: "Som aquí per fer un crit d'auxili"

Un acte dins les Nacions Unides, on s'espera Puigdemont, abordarà la regressió de drets a l'Estat

Txell Bonet, Laura Masvidal i Betona Comín
Núria Orriols
19/03/2018
3 min

GinebraAquesta setmana, coincidint amb el plenari del 37è consell sobre els drets humans de les Nacions Unides, la qüestió catalana arriba a la seu d'aquesta institució internacional a Ginebra. Tant aquest dilluns com demà, dimarts, familiars dels presos polítics, experts en drets fonamentals i el síndic de greuges, Rafael Ribó, participaran en actes en què es denunciarà la "regressió de drets humans" a Espanya i la resposta penal que han donat les institucions del l'Estat al Procés. Està previst que hi assisteixi el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que aquest dilluns es reunia amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i ahir va participar en el festival de cinema dels drets humans a Ginebra on va defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La denúncia de la situació ha engegat aquest matí davant les Nacions Unides, on el president de l'Institut dels Drets Humans de Catalunya, David Bondia, ha explicat l'objectiu del debat previst a les 13.30 dins el Palau, en què intervindrà l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonia Martín Pallín; l'advocada de Som Defensores Anaïs Franquesa; l'especialista en la protecció legal del dret de reunió i manifestació Michael Hamilton; la companya de Joaquim Forn, Laura Masvidal i el síndic de Greuges, Rafael Ribó. "Venim aquí perquè els estats de les Nacions Unides no ens puguin dir mai que no els vam avisar", ha advertit Bondia, que ha explicat que la conferència girarà entorn de les "polítiques repressives" dins l'estat espanyol i la "violència institucional" exercida arran del Procés.

Les companyes de Joaquim Forn, Laura Masvidal, i la de Jordi Cuixart, Txell Bonet, s'han desplaçat a Ginebra en representació de l'Associació Catalana pels Drets Civils i han denunciat davant el Palau de les Nacions Unides que hi ha "indefensió" a Espanya: "Som aquí per demanar auxili". Masvidal ha denunciat que la presó preventiva "no està justificada" i ha acusat el jutge del Suprem d'emetre resolucions que argumenten l'empresonament per "motius ideològics". "Sembla mentida que el 2018 pugui passar això", ha afirmat.

Per la seva banda, Bonet ha dit que un senyal de "normalització política" seria que els presos siguessin alliberats i ha recordat que la Fiscalia podria suavitzar les seves peticions propiciant la sortida de presó. Ha assenyalat que cap jutge pot dictar una resolució que superi les exigències del ministeri públic que, fins ara, ha demanat mesures cautelars de presó preventiva. Bonet també ha fet especial èmfasi en el dret dels menors a la família i a la salut "física i psicològica": "Tinc un nen d'11 mesos que durant 22 setmanes seguides ha fet 1.300 km per veure el seu pare. Hi ha una recomanació molt potent de les Nacions Unides en què s'afirma que s'han de valorar alternatives a la presó preventiva perquè existeix un bé superior que són els drets de menor", ha dit en declaracions als mitjans de comunicació.

"L'objectiu de l'operatiu policial l'1-O era atemorir"

Per la seva banda, el síndic ha dit que venia a explicar el retrocés en el respecte als drets fonamentals que s'està vivint a Catalunya, sobretot des del referèndum de l'1 d'octubre. Ribó presentarà les queixes de la ciutadania rebudes aquell dia i posarà de manifest que ningú ha assumit la "responsabilitat política" de la violència de la Guàrdia Civil. En el camp judicial, l'advocada i impulsora de Som Defenores, Anaïs Franquesa, també ha anunciat que mostraria dades i imatges en la seva intervenció per demostrar que l'objectiu de l'operatiu policial el dia del referèndum no era aturar-lo sinó "atemorir la població".

Michael Hamilton, professor de dret de protesta, ha afirmat que mentre les demandes siguin "pacífiques" no es poden criminalitzar els líders civils i polítics pel missatge que emeten. "El dret de reunió implica poder qüestionar la forma com s'organitza l'Estat", ha afirmat, sempre que sigui en el marc de la no-violència. "Tenir assemblees que demanin un referèndum, si són pacífiques, no haurien de ser restringides pel missatge que volen comunicar", ha afirmat en declaracions als mitjans de comunicació.

Dimarts, també a la seu de les Nacions Unides, hi estan previstos dos actes en què participaran la consellera Meritxell Serret; la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. També hi participarà el relator de les Nacions Unides Alfred de Zayas, que es va mostrar molt crític el mes d'octubre amb la violència policial pel referèndum. Finalment, dimecres, el president Puigdemont ofereix una conferència a la Universitat de Ginebra.

stats