El Govern reclama que els fons covid s'estenguin més enllà de la pandèmia

BarcelonaEl president substitut de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat aquest dijous al govern espanyol que els fons extraordinaris per fer front al covid-19 s'estenguin més enllà de la pandèmia, fins que Catalunya pugui recaptar directament els impostos o compti amb un sistema de finançament "just". Ho ha demanat durant la seva intervenció al ple monogràfic sobre la situació sanitària al Parlament, un debat celebrat a petició de Ciutadans. Tant el partit taronja com el PP i el PSC han criticat que el Parlament hagi trigat mesos a convocar-lo.

El conseller d'Economia ha insistit que el finançament que rep Catalunya a través de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats (LOFCA) és "absolutament insuficient", adduint que l'Estat destina 51.000 milions d'euros en matèria de Salut, però que la Generalitat en destina 61.000. Aquesta diferència, ha remarcat, compromet el pressupost català.

La pandèmia ha suposat una despesa de 900 milions d'euros, segons la consellera Alba Vergés. La partida destinada a reaccionar i sufragar els efectes del covid-19 inclou l'ampliació de la capacitat hospitalària -amb 27.000 llits, 1.800 dels quals per a malalts crítics-, el desplegament dels cribratges massius i els recursos necessaris per fer PCR. També hi computen 'alta demanda de fàrmacs per tractar els pacients, la compra de material de protecció i les convocatòries i injeccions econòmiques en recerca i innovació.

A més, Vergés ha detallat que Salut ha dedicat un total de 40 milions d'euros als programes de suport sanitari de l'atenció primària a les residències de gent gran, sota el seu paraigua des del mes d'abril, quan la Generalitat va apartar el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, per la situació crítica que es vivia en aquests centres. Per bé que la titular de Salut ha començat la intervenció insistint que el Govern té "tota la responsabilitat" de la gestió de la pandèmia a Catalunya, alhora també ha lamentat una falta generalitzada d'eines. "Si ens haguéssim refiat del model centralitzador per tenir prou material de protecció per als professionals, encara estaríem esperant", ha denunciat, en referència a l'estat d'alarma aprovat pel president espanyol, Pedro Sánchez. I ha afegit: "Hem treballat descentralitzadament, al contrari del que proposava l'Estat, perquè calia gestionar l'epidèmia amb els centres sanitaris, però també amb la resta d'actors socials i econòmics que havien de continuar fent les seves tasques".

Cs: "Si governéssim, la sanitat seria una de les prioritats per a nosaltres"

El líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha buscat com a impulsor del ple perfilar-se com una alternativa de Govern, com s'ha vist clarament en la seva declaració: "Si governéssim, la sanitat seria una de les prioritats per a nosaltres". També en el fet que el diputat de Cs Jorge Soler s'hagi referit a Carrizosa en diverses ocasions com "el meu president". Amb la data de les eleccions fixades per al 14 de febrer, el diputat taronja ha plantejat la necessitat de posar el focus en la pandèmia. "Els catalans prioritzen la gestió de serveis públics al Procés", ha insistit. "La resposta a la crisi sanitària no poden ser els tombs, les cadires buides i culpar Madrid", ha insistit, i ha desgranat diverses propostes del seu grup per augmentar el pressupost invertit en atenció primària, destinar més recursos a la salut mental o reduir les llistes d'espera.

El líder de l'oposició també ha dedicat uns minuts a explicar que la seva família ha estat molt afectada per la pandèmia: el seu pare, de 85 anys, va morir a casa, amb una simptomatologia clara de coronavirus, i ell va estar "vuit dies ingressat a l'Hospital de Sant Pau" per la malaltia. "Com que al meu pare no el va arribar a veure un metge, no compta com a víctima de coronavirus", ha relatat. La mateixa Vergés ha admès que l'agressivitat de la pandèmia va abocar a moments "d'inhumanitat" amb molts pacients al principi de l'epidèmia, però ha assegurat que el Govern ha anat "subsanant" les dificultats. "I ho hem fet malgrat l'absència d'un manual d'instruccions per abordar aquesta crisi sense precedents arreu del món", ha remarcat.

Des del PSC, la diputada Assumpta Escarp ha acusat el Govern d'haver estat "deslleial" amb el govern espanyol durant la pandèmia, però també envers els ens locals: "S'han quedat sols i els han traslladat el problema". També els comuns han emplaçat l'executiu a treballar més estretament amb el govern espanyol: la diputada Jéssica Albiach li ha reclamat que passi de la "confrontació intel·ligent" a la "cooperació intel·ligent".

Per la seva banda, el diputat de la CUP Vidal Aragonès ha insistit que el departament de Salut "no ha estat a l'altura" durant la pandèmia i ha exigit un canvi de "sistema". Per als cupaires, un dels principals problemes davant el covid ha estat el fet que "la gestió privada" hagi cohabitat amb "allò públic". Minuts després, el diputat del PP Santi Rodríguez hi ha discrepat, tot defensant que el Govern faci servir "tots els recursos, públics i privats, per fer front a la pandèmia".